A la secció de filosofia ‘Pardals al Cap’, Miquel Costa ens ha parlat aquesta setmana del mite d’Ulisses com a exemple fundacional del model de l’heroi occidental. Després de deu anys de guerra a Troia i d’altres deu de retorn, el relat d’Homer és molt més que una aventura: és una reflexió sobre el pensament, la consciència i la condició humana.

Model

Segons Costa, cada episodi del viatge d’Ulisses dibuixa un model positiu d’home i d’heroi, on el valor no és només físic, sinó també intel·lectual. Els mites, recorda, estableixen patrons de comportament, i en el cas d’Odisseu, el poder  del pensament com a arma —com ja exemplifica el cavall de Troia, símbol de l’enginy per sobre de la força.

En el seu recorregut, Odisseu arriba a l’illa de Calipso, la nimfa que li ofereix la immortalitat si es queda amb ella. Tot i el plaer i la comoditat, l’heroi tria marxar i tornar a Ítaca. “Prefereix un instant amb Penèlope que una eternitat sense ella”, explica Costa. Aquesta decisió representa la consciència de la pròpia mortalitat i el desig de viure plenament com a humà.

Descens als inferns

Un altre moment clau és el descens als inferns, on Odisseu s’enfronta a la mort i retroba ànimes del seu passat, com la de la seva mare, morta de pena per la seva absència.  Allà guanya la consciència de la seva mortalitat, tal com ha explicat el col·laborador.

Sirenes

També destaca l’episodi de les sirenes, on Circe adverteix l’heroi del perill dels seus cants. Odisseu, mogut per la curiositat, es fa lligar al pal de la nau per escoltar-les sense perdre el rumb. Un altre exemple, segons Costa, d’aquest enginy que caracteritza l’heroi.

Finalment, en arribar a Ítaca, Odisseu troba casa seva ocupada pels pretendents de Penèlope. Només ell és capaç de tensar el seu propi arc.

Podeu escoltar la secció sencera a continuació: