El Formentera va viure ahir una jornada que marcarà un abans i un després en la seva història política. El Senat va aprovar de manera definitiva, amb una amplíssima majoria de 258 vots a favor i només dos en contra, la reforma de l’article 69.3 de la Constitució que permetrà que l’illa elegeixi, per primera vegada, un senador o senadora propi a partir de les pròximes eleccions generals, previstes per a 2027.
La votació, seguida en directe des de la cambra alta per una comitiva institucional formenterera encapçalada pel president del Consell, Òscar Portas, va estar carregada d’emoció. També hi va assistir la presidenta del Govern balear, en un gest que Portas ha destacat pel caràcter “excepcional” d’una reforma constitucional i el seu impacte per a l’illa. Podeu escoltar en aquest reproductor la intervenció d’Óscar Portas a Ràdio Illa.
“Encara no som del tot conscients del que va passar ahir. Formentera passarà a la història”, ha afirmat el president, que ha qualificat l’aprovació no com un privilegi, sinó com “un dret que tocava” després de gairebé dues dècades de reivindicació.
Una veu pròpia al Senat
Fins ara, Formentera compartia representació al Senat amb Eivissa dins la circumscripció pitiüsa, una fórmula que, segons Portas, limitava la capacitat de defensar els interessos específics de l’illa. Amb la reforma, a partir de les pròximes eleccions generals aquesta situació canviarà radicalment.
“El Senat és la cambra de representació territorial. Qui millor que un formenterer o una formenterera per traslladar les necessitats reals de l’illa?”, ha remarcat. Entre aquestes necessitats, el president ha assenyalat qüestions com l’accés a l’habitatge o la seguretat, que podran tenir una defensa directa i específica a Madrid.
Massanet: un dia “emocionant” i de consens
Des de la tribuna del Senat també va viure la votació la futura senadora Neus Massanet, que assumirà l’escó de la circumscripció pitiüsa el pròxim juliol. En el següent reproductor podeu escoltar la seva intervenció a Ràdio Illa.
Massanet ha descrit la jornada com “molt emocionant” i ha destacat l’alt nivell de consens polític assolit. “És un dia que recordarem. Marca un abans i un després en la història política de Formentera”, ha afirmat.
A més, ha subratllat que aquesta és la quarta reforma de la Constitució en gairebé mig segle de democràcia, fet que reforça la transcendència de la decisió. “La història la construirem a partir d’ara, defensant amb responsabilitat els interessos de l’illa”, ha afegit.
Reptes immediats
Massanet assumirà formalment el càrrec a partir del 23 de juliol, en substitució de l’actual senador pitiús, en una etapa de transició en què encara representarà conjuntament Eivissa i Formentera.
Entre les prioritats que vol portar al Senat, destaca especialment la problemàtica de l’habitatge. “Cal garantir un habitatge assequible i digne. No pot ser que en una illa tan petita hi hagi desigualtats tan grans”, ha assegurat.
També ha insistit en la importància de donar visibilitat a una realitat insular sovint difícil d’entendre des de fora: “És fonamental que la veu de Formentera sigui escoltada”.
Tràmit final i escenari improbable de referèndum
Malgrat l’aprovació definitiva, la reforma encara ha de superar un darrer tràmit formal. Segons estableix la Constitució, s’obre un termini de 15 dies abans de la seva publicació al BOE en què un 10% dels diputats o senadors podria sol·licitar un referèndum per ratificar la modificació.
Tot i aquesta possibilitat, les fonts consultades consideren que és un escenari altament improbable, atès el suport gairebé unànime que ha tengut la iniciativa a les Corts Generals.
Amb aquest pas, Formentera deixa enrere l’última gran anomalia en la seva representació institucional i es prepara per tenir, per fi, veu pròpia al Senat. Una reivindicació històrica que, a partir de les eleccions generals de 2027, es convertirà en realitat.
