El jurista i secretari habilitat nacional del Consell Insular de Formentera, Ángel Custodio Navarro Sánchez, ha explicat avui a Ràdio Illa els requisits i el procediment necessari per modificar la Constitució amb l’objectiu que Formentera disposi finalment d’un senador propi.

Ponència i document

En primer lloc, caldrà constituir una ponència al Congrés dels Diputats, integrada per representants dels diferents grups parlamentaris de manera proporcional a la seva presència a la cambra. Aquesta ponència tindrà la funció d’analitzar l’articulat i les esmenes presentades pels diversos grups, així com d’elaborar un document que reculli el text modificat amb el consens assolit. Tal com ha subratllat el jurista, aquest pas és fonamental, ja que un cop finalitzada la ponència, els aspectes essencials de la reforma ja haurien de quedar definits.

Comissió per debatre l’informe de la ponència

Posteriorment, se celebraria la Comissió Constitucional, que rep i publica l’informe elaborat per la ponència. Aquesta comissió, formada per diputats de tots els grups parlamentaris, debat l’informe, discuteix les esmenes que no hagin estat incorporades i aprova un dictamen final que inclou el text proposat amb les modificacions acordades. Aquest dictamen és el que s’eleva al Ple del Congrés dels Diputats.

Ple del Congrés i  ponència del Senat

A continuació, el Ple del Congrés hauria d’aprovar la proposta per una majoria de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, amb el suport de 210 diputats. Un cop superat aquest tràmit, el text passa al Senat, on es constitueix una nova ponència, també segons la representació proporcional dels grups polítics. Si el Senat no dona suport al text aprovat pel Congrés, s’hauria de crear una comissió mixta amb l’objectiu d’arribar a un acord mitjançant una nova redacció. L’acord d’aquesta comissió mixta s’hauria de sotmetre als plens de totes dues cambres, que l’haurien de ratificar amb una majoria de tres cinquenes parts. No obstant això, la reforma també podria quedar aprovada sense assolir aquestes majories si el Senat l’avalés per majoria absoluta i el Congrés ho fes amb una majoria de dos terços.

Comissió Constitucional del Senat i Ple

En el cas que no es produeixi cap desacord en la ponència del Senat, l’informe senatorial passaria a la Comissió Constitucional corresponent, que n’emet un dictamen. Aquest dictamen hauria de ser aprovat pel Ple del Senat amb almenys 160 vots favorables, equivalents a les tres cinquenes parts de la cambra. Ángel Custodio Navarro ha recordat també la possibilitat —tot i que molt poc probable— que s’hagi de convocar un referèndum d’àmbit estatal si així ho sol·licita el 10% dels membres d’alguna de les dues cambres, Congrés o Senat.

Introduïr altres modificacions

Pel que fa a la possibilitat que algun grup parlamentari aprofiti aquesta reforma per introduir altres modificacions constitucionals, el jurista ha considerat que és poc probable que prosperin, ateses les majories exigides i la configuració de les comissions i ponències.

Modificació 

En relació amb la modificació concreta plantejada, Navarro Sánchez ha explicat que consistiria a eliminar, a l’article 69.3 de la Constitució, el guió de l’expressió “Eivissa-Formentera” i substituir-lo per una coma. Així mateix, es corregiria la toponímia oficial, substituint “Ibiza” per “Eivissa” i “Hierro” per “El Hierro”.

Article 69.3

Actualment, l’article 69.3 estableix literalment:
«En las provincias insulares, cada isla o agrupación de ellas, con Cabildo o Consejo Insular, constituirá una circunscripción a efectos de elección de Senadores, correspondiendo tres a cada una de las islas mayores —Gran Canaria, Mallorca y Tenerife— y uno a cada una de las siguientes islas o agrupaciones: Ibiza-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote y La Palma».

“Dia emocionant”

Finalment, Ángel C. Navarro Sánchez ha assegurat que l’assistència al Congrés dels Diputats durant la presa en consideració d’aquesta modificació constitucional va ser un dia especialment emocionant per als representants de Formentera, tant pel significat de la votació com per l’acollida rebuda a la cambra.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: