La intel·ligència artificial ha irromput amb força en els processos de selecció de personal, però el seu ús no està exempt de riscos. Maritxell Beltrán, professora d’Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha explicat a Ràdio Illa com aquests sistemes poden perpetuar biaixos de gènere.
La selecció de personal
Segons Beltrán, el problema no és que la IA discrimini de manera activa, sinó la manera com ha estat entrenada. “Si aquestes eines han estat alimentades amb models de casos d’èxit masculins, quan decideixen quin currículum passa a la següent fase, continuen perpetuant el biaix“, ha explicat. La professora ha subratllat que aquest fenomen no es limita al gènere, sinó que també afecta altres variables com la classe social o l’edat.
La IA s’aplica a la selecció de personal de formes molt diverses: des del cribratge automàtic de currículums fins a l’anàlisi d’entrevistes virtuals gravades, passant per la lectura automatitzada de cartes de motivació. Beltrán ha advertit que, en tots aquests casos, cal vetllar perquè els algoritmes estiguin dissenyats de manera ètica, tant per part de les empreses tecnològiques que els desenvolupen com dels departaments de recursos humans que els utilitzen.
La professora ha reconegut que la normativa en matèria d’igualtat és àmplia, tant en l’àmbit europeu com espanyol, però ha assenyalat que “falta que s’apliqui quan l’aterrem a l’empresa“. A més, ha apuntat una dificultat afegida: quan els biaixos en la selecció de personal es produeixen abans de la signatura del contracte laboral, la qual cosa fa difícil que la persona afectada pugui demostrar la discriminació i reclamar.
L’impacte de la IA en el mercat laboral
Beltrán ha valorat les conclusions d’un informe recent d’Anthropic sobre l’impacte de la IA en el mercat laboral, que pronostica que, si bé de moment no s’estan produint acomiadaments massius, sí que es preveuen canvis profunds a mitjà termini. “Crec que hi haurà molts llocs de feina que s’hauran de reinventar i directament alguns quedaran molt reduïts”, ha afirmat, assenyalant el sector administratiu i la gestió de dades com els més vulnerables. L’informe també apunta que els treballadors joves ja en noten les conseqüències, amb una reducció de les noves contractacions del 14% en ocupacions amb alta exposició a la IA respecte al 2022.
Preguntada sobre si la revolució de la IA és comparable a la revolució industrial, Beltrán ha reconegut que, com en aquell moment, es perdran llocs de feina, però també se’n crearan de nous, especialment en l’àmbit del desenvolupament tecnològic i la medicina. “Demonitzar la IA ja no ens porta enlloc. Ha vengut per quedar-se i hem d’aprendre a fer-la servir de forma ètica“, ha dit.
La necessitat de la decisió humana
Un dels missatges de la professora ha estat la importància de mantenir sempre una persona al darrere de les decisions finals, especialment quan afecten drets fonamentals com el dret al treball. Beltrán també ha alertat sobre els riscos de compartir dades personals amb les eines d’IA, i ha posat com a exemple extrem el cas d’un home nord-americà que es va suïcidar després d’establir una relació emocional amb el model Gemini de Google. “Quan parlem de malalties mentals o de solitud, sempre hem d’anar a buscar la persona. El tracte humà no el pot substituir cap màquina“, ha conclòs.
