Fa vint-i-cinc anys, amb la ràpida consolidació del primer internet, molts es varen sentir com que, de cop, si volien, tenien una nova arma, poderosíssima per combatre un sistema que, de totes totes, trobaven injust i subjugador. Així, de cop teníem webs de referència com nodo50 o indymedia, on informar-nos alternativament. Teníem xarxes per les quals ordir trames i conspirar. Els activistes s’ho van creure, i es convertiren en propagadors de la bona nova, com uns evangelistes dos mil anys després.
Ara, el paisatge és desolador. Aquell internet primigeni és un record i un de dolorós. Les xarxes ens erosionen la nostra voluntat, en una batalla en la qual costa molt fer front a les monstruoses forces dels amos actuals d’internet. Hem acceptat la submissió a plataformes d’entreteniment de tota mena, xats vigilats, i xarxes finançades per sous bruts i gestionades per gent amb la ideologia d’una reacció renovada.
El sociòleg i pensador César Rendueles, investigador titular al CSIC, ja alertava sobre aquesta deriva en el seu llibre Sociofobia de 2013 (Capitan Swing), i ara, l’autor d’altres textos deliciosos com Capitalismo Canalla (de Seix Barral), ens porta una reflexió sobre el moment actual amb un títol prou eloqüent: Redes Vacías, tecnología catastrófica y el fin de la democracia, publicat als quaderns Anagrama.
Podeu escoltar l’entrevista que li hem fet aquest matí al De far a far tot clicant aquí:
