El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha visat sis habitatges unifamiliars (un en sòl urbà i cinc en rústic) i cap plurifamiliar durant 2025 a Formentera, mentre que el total del conjunt de les Pitiüses és de 865 projectes, uns 550 unifamiliars i la resta plurifamiliars.
Lluís Oliva, president demarcació pitiüsa del COAIB, aclareix a Ràdio Illa que les xifres tan baixes de Formentera en comparació amb Eivissa s’expliquen per l’escalada de costos, agreujada per la triple insularitat de l’illa. A més, apunta que “cada vegada que hi ha un conflicte en àmbit internacional, com la guerra a Ucraïna o ara la de l’Iran” o una crisi com la de la covid, “sempre acaba repercutint amb una pujada de preus” que després no baixen.
Per intentar estimular la construcció d’habitatge, Oliva proposa que s’obri la possibilitat “d’edificar més sense consumir territori“, cosa que es podria aconseguir “guanyant una o dues altures” en els nuclis urbans, “com la Savina o Sant Ferran“, una intervenció amb un impacte visual moderat, segons destaca.
Només set projectes d’HPL a les Pitiüses
Amb relació a la modalitat d’Habitatges a Preu Limitat (HPL) que ha impulsat el Govern balear, Oliva admet el poc èxit de la iniciativa, amb set projectes en el global de les Pitiüses. De fet, l’arquitecte indica que els HPL, amb els costos de la construcció pujant i “sense incentius per desenvolupar projectes de caràcter social”, no atrauen inversors. Per això, suggereix la implantació d’incentius fiscals a la construcció d’habitatge públic (HPO) o a preu limitat (HPL) i que les administracions retallin els temps de tramitació de les llicències.
Finalment, exposa que per intentar generar atractius per a la construcció d’habitatge social, planteja que les noves edificacions plurifamiliars comprenguin el 50% dels habitatges a preu limitat (entre 2.000 i 2.800 euros el m²) i la resta a preu lliure, que pot superar els 6.000 euros el m².
