El programa ‘De Far a Far’ de Ràdio Illa ha estrenat un nou espai dedicat a escoltar els joves de l’illa. Aprofitant aquests dies sense escola, cinc jugadors del Club Bàsquet Formentera han compartit en primera persona com viuen aquest esport: Júlia Roig, Cecilia Martín i Iago Martín, tots tres de 13 anys, Marc Nadal, de 14, i Nunó Montero, d’11, acompanyats del director tècnic, Àlex Coll.
Inicis diversos
Les històries d’entrada al bàsquet són diverses, però comparteixen un element comú: l’entorn social. En el cas de Marc Nadal, va començar amb només sis anys, quan els entrenaments es feien al poliesportiu de l’IES Marc Ferrer, empès pel seu pare. Des de llavors, no s’ha plantejat deixar-ho.
Altres trajectòries passen pels amics. Júlia Roig va descobrir el bàsquet fa quatre anys gràcies a unes amigues, primer en un campus d’estiu i després durant tot l’any. Cecilia Martín també s’hi va apuntar per influència del seu cercle, igual que Iago Martín, que va començar als deu anys. Per la seva banda, Nunó Montero recorda que tot va començar amb un regal de Reis: una cistella que el va acabar portant al club.
Compartir i aprendre
Per a aquests joves, el bàsquet és molt més que un esport. “M’agrada per compartir amb els amics”, explica Iago Martín. Una idea que també reforça Júlia Roig, que destaca tant la competició —sovint contra equips d’Eivissa— com la convivència amb els companys.
Els entrenaments, tres dies per setmana, combinen tècnica i tàctica: exercicis de sortida de fons, jugades i pràctica constant. “Quan vam començar, coses com acompanyar la pilota costaven molt, però vas aprenent”, comenta Júlia.
Aprenentatge
El procés d’aprenentatge és evident. “Al principi feia dobles i passos, ara gairebé no en faig”, admet Iago. I Marc Nadal subratlla la complexitat del reglament: “És un esport molt complet, amb moltes normes que costen d’entendre al principi”.
Partits ajornats
El director tècnic, Àlex Coll, destaca que la temporada ha estat especialment complicada, amb partits ajornats i una càrrega intensa de competicions. L’equip infantil masculí, per exemple, va arribar a disputar nou partits en només tretze dies, sovint amb dificultats per completar convocatòries a causa dels estudis.
Aquesta realitat també afecta els jugadors. Marc explica que en època d’exàmens han de faltar a alguns entrenaments, una situació habitual en aquesta etapa. Tot i això, el missatge dels entrenadors és clar: gaudir de l’esport. “Ens diuen que ens agradi el que fem”, resumeix Marc.
Aprendre a perdre
La derrota també forma part del camí. Cecilia Martín reconeix que “a vegades no ens agrada perdre, però ho entenem”. Iago hi afegeix amb naturalitat: “Estem acostumats a perdre, és bastant normal”.
Lluny de desanimar, aquesta experiència es transforma en motivació. “Si perdem, hem de posar-hi més ganes”, diu Nunó Montero. I Marc conclou: “Si estàs bé i tens ganes, jugaràs molt millor”.
Referents i futur
Pel que fa als referents, les preferències són diverses. Alguns segueixen competicions com l’ACB o l’Eurolliga, mentre que altres no consumeixen gaire bàsquet professional. Entre els noms destacats hi ha Anthony Edwards, Kobe Bryant, Stephen Curry i Ricky Rubio.
Un esport que “enganxa”
Quan se’ls pregunta què dirien a algú que no coneix el bàsquet, la resposta és unànime: val la pena provar-lo. “És un esport molt polit, que t’acaba enganxant”, asseguren. Júlia ho resumeix així: “Ens agrada molt jugar i t’ho passes molt bé”.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
