La Asociación Profesional Justicia Guardia Civil (JUSIL) ha alertat de la falta d’efectius de la Guàrdia Civil a Formentera per fer front a l’augment de les arribades de persones migrants per via marítima. En una entrevista a Ràdio Illa, el secretari provincial de JUSIL a les Illes Balears, Tomás Quesada, ha assegurat que la situació es gestiona «amb molt de problema» i «molt d’estrès», ja que els agents han de compaginar aquestes actuacions amb la resta de serveis ordinaris de l’illa.
“Illa colpejada per aquest fenòmen”
Segons el recompte realitzat per Ràdio Illa, enguany han arribat a Formentera unes 2.440 persones a bord d’embarcacions procedents del nord d’Àfrica. Quesada ha afirmat que aquestes xifres no sorprenen JUSIL i ha assenyalat que Formentera «ha estat sempre l’illa més colpejada per aquest fenomen» des que varen començar les arribades d’aquest tipus.
Falten 20 agents, segons el sindicat
El representant de JUSIL ha xifrat en 20 agents el dèficit actual d’efectius respecte de les xifres oficials de plantilla. Segons ha explicat, actualment Formentera compta amb entre 26 i 28 agents. Quesada ha recordat que JUSIL reclama des de fa anys incrementar la dotació de la Guàrdia Civil a Formentera i elevar la categoria de la unitat dins la catalogació interna del cos. Segons el secretari provincial de JUSIL, fa aproximadament dos anys es va decidir incrementar la capacitat de la unitat, però les vacants no arriben a cobrir-se. Quesada ho atribueix, entre altres factors, a les dificultats per trobar allotjament a l’illa.
Una sola patrulla per torn
La falta d’efectius té una incidència directa, segons JUSIL, en la gestió de les arribades. Quesada ha explicat que habitualment la capacitat de la Guàrdia Civil a Formentera permet disposar d’«una patrulla per torn».
Altres tràmits a part de localitzar i atendre
Quan es produeix l’arribada d’una embarcació, aquest operatiu pot quedar dedicat durant un període prolongat a la intervenció. Quesada ha explicat que l’actuació no es limita a localitzar les persones que han arribat a terra, sinó que també implica la seva identificació, diversos tràmits administratius, trasllats i, posteriorment, la seva custòdia a la Savina fins que poden ser traslladades a Eivissa. «No és simplement l’arribada», ha remarcat, sinó que es tracta d’un procediment que «requereix dedicació exclusiva durant un llarg temps» per part dels agents disponibles.
Arribades simultànies i «en ramell»
La situació es pot complicar especialment quan es produeixen arribades simultànies o amb pocs minuts de diferència. Quesada ha assenyalat que a JUSIL els preocupa el que ha definit com arribades «en ramell», amb diverses embarcacions que coincideixen en una franja de temps curta. En aquests casos, segons ha explicat, els efectius disponibles es poden haver de dividir entre diferents punts de l’illa, mentre continuen pendents de la resta de serveis ordinaris.
Reforços des de Palma
Davant aquesta situació, el representant de JUSIL ha explicat que s’estan produint reforços amb efectius de la Unitat de Seguretat Ciutadana desplaçats des de Palma, destinats principalment a gestionar les arribades. Quesada també ha destacat el reforç de la vigilància marítima a l’entorn de Formentera. Segons ha explicat, una part de les embarcacions són localitzades i interceptades abans d’arribar a terra, cosa que redueix la càrrega de feina dels agents desplegats a l’illa.
JUSIL vincula la falta d’efectius amb les arribades
El secretari provincial de JUSIL considera que la falta d’efectius a terra pot ser un dels factors que expliquen que Formentera continuï sent un punt habitual d’arribada, tot i que ha assenyalat que també hi intervenen altres elements, com la situació geogràfica de l’illa, la seva proximitat al continent africà i les rutes marítimes.
“Falta de cobertura”
Segons Quesada, «la falta de cobertura» i les dificultats per atendre totes les arribades «han de ser un factor a tenir en compte», ja que, segons la seva interpretació, poden fer que l’arribada a Formentera sigui percebuda com més segura pels responsables de les embarcacions.
Reclamen un plus d’insularitat
Més enllà de l’increment de plantilla, JUSIL reclama millores en les condicions que permetin atreure i retenir els agents destinats a les illes. Quesada ha situat entre les principals reivindicacions la creació d’un plus d’insularitat adaptat a les diferències econòmiques i al cost de vida de cadascuna de les illes. També ha reclamat ampliar les instal·lacions de la mateixa Guàrdia Civil destinades a allotjament i reforçar la col·laboració amb altres administracions per facilitar habitatge als agents que arriben a Formentera.
Les dificultats d’habitatge per cobrir les vacants
Segons ha explicat, aquest estiu JUSIL ha demanat la col·laboració dels consells i ajuntaments per disposar d’instal·lacions que permetessin allotjar temporalment els agents incorporats, especialment durant els primers dies, mentre cercaven un habitatge. L’objectiu, segons el sindicat professional, és facilitar que els agents puguin romandre més temps a les illes i evitar que les dificultats per trobar allotjament acabin contribuint a deixar vacants les places disponibles.
JUSIL alerta sobre les «pateres taxi»
Durant l’entrevista, Quesada també s’ha referit a les anomenades «pateres taxi», embarcacions que, segons ha explicat, són utilitzades per fer diversos viatges i que, per tant, els seus responsables tenen interès a recuperar després de deixar els passatgers a terra.
Patrons de pasteres taxi
El secretari provincial de JUSIL ha assegurat que els únics casos d’aquest tipus registrats a les Balears s’han produït a Formentera i ha recordat un episodi que, segons ha situat fa aproximadament dos anys, en què els ocupants d’una embarcació haurien llançat gasolina contra agents de la Guàrdia Civil per intentar fugir.
Quesada ha defensat que l’increment de la vigilància marítima dificulta que aquestes embarcacions puguin completar els seus trajectes i tornar posteriorment per ser reutilitzades.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
