Un documental realitzat l’any 1972 per el periodista i director suís Yvan Butler per a la televisió francòfona de Suïssa ofereix un testimoni excepcional de la Formentera dels primers anys del moviment hippie. La producció contraposa les imatges de la guerra del Vietnam amb la vida tranquil·la de l’illa, convertint aquest contrast en una reflexió sobre la violència, la pau i la condició humana. Manolo Oya n’ha destacat tant el valor documental com la qualitat artística i considera que es tracta d’una obra de gran interès per entendre una època clau de la història recent de Formentera.
Una obra visualment molt avançada per al seu temps
Per a Oya, un dels grans atractius del documental és el seu llenguatge cinematogràfic. Destaca la manera com l’autor enllaça escenes de la guerra del Vietnam amb paisatges de Formentera mitjançant transicions molt cuidades, jocs de textures i una banda sonora que uneix dos mons aparentment oposats.
El resultat és una narració que va molt més enllà del reportatge periodístic i que, segons explica, acaba convertint-se en una reflexió sobre la violència inherent a l’existència humana i també a la mateixa natura. Les explosions dels bombardejos dialoguen amb la mar embravida de Formentera, mentre que la serenor dels seus paisatges contrasta amb el drama del conflicte bèl·lic.
La Formentera dels hippies i la pagesia
El documental ofereix un retrat de la convivència entre els habitants de l’illa i els forasters que hi arribaven fugint, en molts casos, del reclutament per a la guerra del Vietnam. Aquella Formentera apareix com un espai de pau, contemplació i llibertat, on la vida pagesa continuava marcant el ritme del dia a dia.
Les imatges mostren una illa encara sense mecanitzar, amb els animals treballant els camps, les feines tradicionals i una societat que començava a conviure amb artistes i joves arribats d’arreu del món.
Artistes i personatges de la Formentera dels anys setanta
La producció recupera les imatges d’alguns dels personatges més representatius de la comunitat artística internacional establerta a Formentera durant aquells anys. Hi apareixen Bella Brisel, Sioma Baram, Peter Buch, Marc Tara, Claude Vedel i el músic César, a més d’altres forasters que encara avui resideixen a l’illa, com Sue Carpenter.
Però el documental també té un enorme valor etnogràfic perquè immortalitza famílies formentereres i escenes quotidianes que avui formen part de la memòria col·lectiva de l’illa. A Can Pep d’en Rafel hi apareixen Pep d’en Rafel, Catalina d’en Rafel, Vicent d’en Rafel i una jove Paquita d’en Pep d’en Rafel, vestida amb el seu vestit de primera comunió. També hi té un paper destacat Can Jai, on es veu Basilio d’en Jai sacrificant un cabrit, la seva mare Vicenta d’en Jai fent la bugada i els infants Toni i Angelines d’en Pere, testimonis d’aquella escena.
El documental també mostra unes imatges del mossènyer don Bartomeu oficiant una missa a l’església del Pilar de la Mola.