Amb un minut de silenci en record a les víctimes de la DANA de València, a les 9 hores ha començat un Ple ordinari d’octubre maratonià que s’ha allargat fins passades les 19 hores i en què ha quedat palesa la falta de consens entre els disset consellers en un tema clau de l’actualitat de Formentera com és la gestió i protecció dels nens i joves migrants.

L’assumpte ha generat un debat acalorat, en què el president Óscar Portas ha retret a l’oposició que hagués renunciat a treballar conjuntament per acordar una acció consensuada “amb l’excusa de la visita de Feijóo”.

En canvi, l’oposició ha recriminat a l’executiu de Sa Unió haver aprovat una bateria de peticions sobre migració en la Junta de Govern, no en el Ple, on hauria de buscar consensos perquè governa en minoria. A més, han lamentat la falta d’informació sobre el contingut de les mesures aprovades per la Junta de Govern, ja que en el web del Consell no es publiquen actes d’aquest organisme executiu des del 22 de setembre.

Els consellers, durant el minut de silenci per les víctimes de la DANA de València. CIF

Ball de vots en migració 

Així, s’ha donat la circumstància que el Govern de Sa Unió s’ha quedat sol quan ha votat en contra d’una proposició sobre menors migrants que estarà obligat a impulsar després que els socialistes aconseguissin aprovar-la en sumar els suports de Gent per Formentera (GxF) i el conseller no adscrit, Llorenç Córdoba.

La iniciativa demana al Govern balear que aprovi “un instrument normatiu (…) per a la distribució equilibrada” dels menors no acompanyats entre les quatre illes. Prenent com a referència la ràtio de 32,6 places per a menors per cada 100.000 habitants inclosa en el Reial Decret Llei 2/2025 i el Reial Decret 743/2025, els socialistes expliquen que a Formentera li pertocaria acollir a 12 joves i infants, una xifra molt allunyada dels 127 que actualment tutela el Consell Insular.

Segons ha aclarit a Ràdio Illa el secretari general del PSIB-PSOE local, Rafa Ramírez, la tutela dels menors hauria de ser distribuïda segons la capacitat de cada una de les illes i si, en el conjunt de les Balears, se superàs “el màxim d’afluència” de 1200 joves, llavors s’activaria el repartiment entre les comunitats que ha aprovat el Govern central.

Una mostra més d’aquesta manca de consens en la gestió de la migració ha arribat quan no han prosperat les dos proposicions que Córdoba ha registrat per la via d’urgència.

D’una banda, els suports de GxF i el conseller no adscrit no han contrarestat els vots en contra de Sa Unió i PSOE, que han impedit que s’aprovàs la iniciativa per demanar al Govern d’Espanya que reconegui “oficialment la ruta migratòria algeriana cap a les Balears com a ruta consolidada” i que “asseguri recursos sostinguts i una planificació a mitjà i llarg termini” per abordar el fenomen.

D’altra banda, la proposició de Córdoba per demanar el reagrupament familiar o repatriació dels menors migrants ni tan sols ha estat debatuda, després que no hagi estat aprovada la inclusió en l’ordre del dia per la via d’urgència, amb els vots contraris de Sa Unió i PSOE.

El president Portas i el vicepresident Serra, durant el Ple d’octubre.

Millorar l’atenció oncològica sí que genera unanimitat

En canvi, els consellers del Ple sí que han recolzat en bloc les iniciatives de GxF i PSOE per reclamar millor atenció als malalts de càncer de Formentera.

D’una banda, GxF ha plantejat que s’estableixi “la presència estable d’un/a oncòleg/oncòloga a [l’Hospital de] Formentera, de forma presencial per assegurar una atenció continuada, de proximitat i de qualitat”. A més, la iniciativa reclama al Govern balear i a l’IB-Salut que faci “pública i transparent la informació relativa als programes de cribratge de càncer”, arran de les incidències detectades en aquest àmbit arreu de l’Estat.

D’altra banda, el Ple ha donat llum verda a la proposició dels socialistes per instar el Govern balear a “posar tots els recursos necessaris perquè les consultes d’oncologia a Formentera no pateixin la mancança d’oncòlegs a l’Àrea de Salut Eivissa i Formentera”. El text també demana “prendre totes les mesures necessàries per poder garantir una sanitat pública adequada a totes les illes i amb tots els professionals necessaris” i “augmentar les campanyes de cribratge dels diferents tipus de càncer així com les de difusió i conscienciació de la necessitat que la població diana hi participi”.

Connectivitat amb Dénia tot l’any i garantir la primera i la darrera barca 

Una altra proposició que ha rebut el suport unànime ha estat la de GxF per instar el govern de l’Estat que declari “l’Obligació de Servei Públic de la línia marítima directa Formentera – Dénia, perquè aquest servei es presti tot l’any i permeti el transport de persones i mercaderies”.

A més, la iniciativa també demana al Govern balear que “aprovi la normativa necessària per garantir, en tot moment, la prestació del servei de les barques de primera i última hora en la línia marítima Formentera – Eivissa”. En aquest sentit, Rafa González (GxF) ha recordat que, segons publica Próximo Ferry, a partir de l’1 de novembre la primera barca cap a Eivissa passa de les 5.30 a les 6.30 hores.

Aquest horari incompleix la “sortida primerenca des de Formentera, a les 6.00 h” contemplada en la Llei de 2010 de Transport Marítim. La consellera insular de Mobilitat, Verónica Castelló, ha explicat que ha contactat amb les navilieres, que s’estarien organitzant per oferir una sortida abans de les 6.30 hores.

Els cinc consellers de GxF.

En últim lloc, la iniciativa també sol·licita “a les administracions competents” que “analitzin el motiu de l’actual pujada de preus en les connexions aèries i marítimes interilles i amb la península i millorin l’actual sistema de descompte per garantir uns preus raonables i més assequibles per als residents en aquestes connexions”.

Embolic amb l’ampliació del pressupost del Consell

La primera de les proposicions que ha defensat l’equip de Govern ha estat l‘ampliació del pressupost insular en més de 4 milions d’euros, la desena que impulsa en aquest exercici.

La iniciativa ha comptat amb els vuit vots a favor de Sa Unió, l’abstenció dels cinc consellers de GxF i els tres del PSOE i el rebuig de Córdoba, és a dir, que s’ha aprovat amb majoria simple.

Però l‘aprovació ha estat en fals, perquè en el darrer instant del Ple, una intervenció en el torn de precs i preguntes del conseller Rafa González ha revelat al secretari insular, Àngel C. Navarro, que “l’assumpte no s’ha dictaminat correctament en Comissió Informativa”, de manera que aquest punt és “nul de ple dret” i s’haurà d’aprovar en una nova sessió plenària que, previsiblement, se celebrarà el pròxim divendres.

L’error consisteix en el fet que en la Comissió Informativa del passat dilluns s’aprovà per majoria simple incorporar per la via d’urgència en l’ordre del dia aquest punt, quan aquest procediment requereix, segons ha explicat Navarro, la majoria absoluta.

En tot cas, la modificació pressupostària que impulsa l’equip de Govern contempla uns 3,2 milions d’euros per fer front fins a final d’any als pagaments a les entitats que tenen cura dels menors migrants tutelats, a més d’una partida de 740.000 euros per treballs de l’Agència Tributària de les Illes Balears relatius a exercicis anteriors i una altra de 150.000 euros referent a la construcció de les grades del Camp Municipal de Futbol, entre altres.

Millora dels complements de la Guàrdia Civil i ampliació de la caserna

L’única proposició que ha presentat Córdoba per la via ordinària ha estat aprovada amb els vots a favor de Sa Unió i les abstencions de GxF i PSOE. La iniciativa planteja a l’Estat “revisar el plus d’insularitat i els complements retributius del personal de la Guàrdia Civil destinat a Formentera, així com a garantir la plena equiparació dels seus drets laborals amb la resta del territori estatal”. A més, reclama que es reactivin les revisions mèdiques que s’han deixat de fer als agents de l’institut armat de les Pitiüses.

D’altra banda, en l’apartat de donar compte, en què l’equip de Govern fa públiques mesures que no se sotmeten a votació, s’ha informat de la compra d’un solar de 2.607,73 m² a la venda des Brolls per un import de 78.231,90 euros. El Consell Insular l’ha adquirit per posar-lo a disposició del Ministeri de l’Interior amb vista a l’ampliació de la caserna de la Guàrdia Civil i la possibilitat de construir habitatges pels funcionaris destinats a l’illa de Formentera.

Aquesta operació, tal com ja va anunciar el president Portas al ple del debat de l’Estat de Formentera, permetrà incrementar la superfície destinada a equipament de seguretat i facilitar que el Ministeri pugui executar el projecte d’ampliació en sòl rústic declarat d’interès general, facilitant l’acollida dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat.

Passa el tren del senador propi

Amb els vots de tots els consellers, els socialistes han aconseguit incloure en l’ordre del dia per la via d’urgència la proposició per instar al Parlament a què nomeni la delegació que “defensarà davant les Corts Generals la reforma necessària perquè Formentera elegeixi un/a senador/a propi/a, d’acord amb l’actualització de l’article 69.3 de la Constitució espanyola”.

Es tracta d’una petició històrica de l’illa i així s’ha demostrat, quan a l’hora de debatre i votar el fons de la iniciativa, els disset consellers s’han posat d’acord per donar el seu vistiplau.

Els tres consellers socialistes del Ple.

El president Portas ha recordat que Formentera és l’única illa habitada d’Espanya sense representació directa al Senat i que aquesta situació constitueix “una anomalia democràtica i un greuge comparatiu evident”. El cap insular ha destacat que la veu de Formentera ha de ser present a Madrid per defensar els reptes propis de l’illa —com la doble insularitat, l’habitatge o la sostenibilitat— i ha celebrat el consens institucional assolit al Ple com una mostra clara d’unitat i compromís amb la igualtat territorial.

Ordenança de Memòria Democràtica

En un moment en què el Parlament balear ha fet el primer pas per derogar la Llei autonòmica de Memòria i Reconeixement Democràtics, els socialistes han aconseguit l’aprovació unànime d’una proposició que insta el Consell a elaborar una Ordenança Municipal amb contingut similar.

La norma hauria de “regular la identificació, catalogació i senyalització d’espais de memòria”, “establir procediments per a la retirada de simbologia o elements contraris a la memòria democràtica” i “fomentar activitats educatives, culturals i commemoratives en col·laboració amb entitats i famílies”.

El text també preveu “la constitució d’un Consell Assessor de Memòria Democràtica de Formentera” i el “compromís de dotar aquesta iniciativa dels recursos humans i materials necessaris dins el pressupost del Consell Insular per a l’exercici 2026”.

Córdoba i la consellera de Benestar Social, Cristina Costa, durant un recés del Ple.

Bonificació del 75% d’ofici en l’impost de circulació

L’equip de Govern de Sa Unió ha aprovat la proposició per modificar l’ordenança de l‘impost de circulació, de manera que els propietaris de vehicles elèctrics (i altres que no generen emissions quan circulen) es beneficiaran de la bonificació del 75% d’ofici, sense haver-la de tramitar. A més, els propietaris de vehicles híbrids endollables amb una autonomia d’almenys 40 km passaran a gaudir de la mateixa bonificació, en comptes del 50% com fins ara.

Horari de visites per a la torre des Pi des Català

En patrimoni, tot el Ple ha votat a favor de GxF que ha instat a “millorar la senyalització, editar fulletons explicatius i establir un horari fix de visites per a la torre des Pi des Català“, que només es pot visitar amb cita prèvia des d’octubre. En aquest punt, el conseller del ram, Javi Serra (Sa Unió), ha assegurat que es “reprendrà l’horari fix [de visites] al més aviat possible, quan es disposi del personal necessari” i ha aclarit que no es pot mantenir durant tot l’hivern perquè és quan molts empleats insulars gaudeixen de les vacances.

Revisió del litoral després de la DANA

Una altra proposició que ha generat unanimitat ha estat la dels socialistes que insta a revisar l’estat del litoral de Formentera després dels episodis de pluges intenses de les darreres setmanes, que han provocat despreniments i moviments de terres en zones com Cala Saona i Migjorn. El PSIB-PSOE proposa “instar el Govern balear i les administracions competents a realitzar una revisió exhaustiva del nostre litoral per detectar possibles zones amb risc de despreniments”. Cal recordar que per aquest motiu el Consell ja ha precintat alguns punts de Migjorn i un accés as caló des Morts.

Impedir la contraprogramació d’esdeveniments

En la proposició de GxF per evitar la contraprogramació i afavorir la coordinació d’esdeveniments culturals, esportius i d’oci entre el Consell i les associacions locals” també s’ha fet evident el Govern en minoria de Sa Unió, quan tota l’oposició ha facilitat l’aprovació d’una mesura que han rebutjat els vuit consellers de la coalició.

Belén Palerm, consellera d’Igualtat, en primer terme, amb Cristina Costa i Artal Mayans.

La singularitat de Formentera en la nova Autoritat Aeroportuària de les Balears

La sessió també ha donat compte de les al·legacions presentades a la Proposició de Llei de creació de l’Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears, i aprovades en Junta de Govern, per les quals el Consell Insular de Formentera busca garantir que la nova norma reconegui de manera explícita la doble insularitat i la singularitat territorial i de mobilitat de Formentera.

En el document remès al Parlament balear, el Consell defensa que Formentera, com a única illa sense aeroport, ha de tenir veu i vot en els òrgans de govern i decisió de la futura Autoritat Aeroportuària. La institució planteja que la llei incorpori la necessitat d’una coordinació operativa entre l’aeroport d’Eivissa i el transport marítim de Formentera, de manera que les polítiques aeroportuàries contemplin la realitat logística de l’illa.

Aquestes al·legacions s’han elaborat a partir de l’informe jurídic del secretari insular, Àngel C. Navarro, i responen a la voluntat de reforçar la presència institucional de Formentera en tots els espais de planificació estratègica autonòmica.

Les al·legacions tenen com a objectiu garantir que el nou ens incorpori de manera explícita la singularitat de Formentera, que depèn de les connexions marítimes amb Eivissa per accedir al transport aeri. Així es reclama que es reconegui la doble insularitat i la necessitat d’una coordinació efectiva entre l’aeroport d’Eivissa i el port de la Savina.