EN DIRECTE Obrir el reproductor en directe
L’equip tècnic Aranzadi-ATICS executa feines al Cementeri Nou.

V Pla de Fosses: Localitzades quatre persones “amb evidències molt semblants” a les víctimes del penal ja identificades

Per Radioilla
Comentaris: 0
Visites 162
Per Radioilla
Comentaris: 0
Visites 162
El cinquè pla d’exhumacions de fosses a Formentera ha conclòs amb resultats desiguals però amb avenços significatius en la recerca de víctimes de la repressió franquista. En aquesta actuació concreta del cinquè pla de fosses, s’han localitzat 4 cossos que podrien correspondre a víctimes del penal o campament de Formentera. Així ho ha explicat l’arqueòloga Almudena García Rubio, de l’equip d’Aranzadi Atics, en una entrevista a Ràdio Illa, en què també ha destacat la importància del suport del Consell de Formentera i del Govern balear.

Pati 1 del cementeri nou, sense evidències

Una de les principals línies d’actuació s’ha centrat en el cementeri nou, concretament al pati 1, on inicialment es preveia localitzar restes de víctimes del penal de Formentera. “Vam veure que al pati 1 no hi havia evidències semblants a les trobades en campanyes anteriors”, ha assenyalat García Rubio. Davant aquesta manca de resultats, l’equip va ampliar la recerca a altres zones del recinte.

Quatre tombes als passadissos del pati 2

Els sondejos realitzats als passadissos situats darrere del pati 2 han donat resultats més prometedors. En aquest espai, actualment ocupat per nínxols, s’hi han documentat antigues sepultures en terra. “En quatre de les tombes hi havia esquelets que comparteixen característiques amb les víctimes del penal ja identificades”, ha explicat.

Característiques

Segons l’arqueòloga, aquestes característiques inclouen enterraments en nivells inferiors, individus masculins, absència d’elements religiosos i, en un cas, signes compatibles amb tuberculosi. “El tipus de taüt és molt senzill i no hi ha cap evidència de ritualització”, ha detallat. Tot i això, ha recordat que la confirmació definitiva dependrà de les anàlisis genètiques que es duran a terme en els pròxims mesos.

Fossar vell

Pel que fa al fossar vell, la recerca no ha permès localitzar la víctima d’execució extrajudicial que es buscava, identificada com Pep de na Damiana. Segons García Rubio, els treballs es van basar principalment en testimonis orals i en algunes referències documentals indirectes. “No podem afirmar que no hi fos enterrat, però en les zones on teníem indicis no l’hem trobat”, ha indicat.

Soldat desconegut

En aquest mateix espai, però, sí que es va localitzar una sepultura que podria correspondre a un soldat desconegut recuperat de la mar durant la Guerra Civil. “Pel tipus de calçat i el tipus d’enterrament pensem que és el soldat”, ha explicat l’arqueòloga, tot i que ha reconegut que no es pot confirmar al cent per cent per la manca d’informació i de familiars amb qui contrastar dades genètiques.

Es pujols

Tampoc han donat resultats les prospeccions a Es Pujols, a la pedrera de Can Coix, on les condicions del terreny —molt rocós i amb poc sediment— fan inviable la presència d’enterraments. A més, una de les possibles ubicacions quedaria sota l’actual hotel Rocabella, fet que dificulta enormement qualsevol intervenció.

Fins ara, 29 possibles víctimes

Malgrat les dificultats, García Rubio ha valorat positivament el balanç global dels treballs, que han permès localitzar fins ara 29 possibles víctimes del penal. En aquest sentit, ha remarcat que les principals limitacions són el pas del temps, la manca de documentació i la transformació constant dels espais, especialment els cementeris. “Són espais vius, amb reutilitzacions, i això complica molt la localització de restes”, ha explicat.

Suport del Consell i del Govern Balear

L’arqueòloga ha volgut destacar especialment el suport institucional rebut durant tot el procés. “Treballar a Formentera és molt satisfactori perquè tenim molt de suport per part del Consell i del Govern balear”, ha afirmat. Segons ha indicat, aquest suport garanteix la seguretat dels equips i dona confiança a les famílies: “Quan les institucions estan darrere, sabem que s’està fent tot el possible”.

Pioneres

A més, ha subratllat que les Illes Balears han estat pioneres en polítiques de memòria, amb legislació específica i una metodologia de treball que facilita aquest tipus d’intervencions. “Si hi ha voluntat política, finançament i una bona proposta tècnica, al final hi ha resultats”, ha assegurat.

Anàlisi dels resultats

Amb la finalització d’aquest cinquè pla, la majoria de punts investigats a l’illa es donen per tancats, tot i que encara queda pendent l’anàlisi dels resultats del cementeri nou. De moment, no es preveuen noves intervencions, excepte si apareixen nous testimonis o evidències que permetin reprendre la recerca. Mentrestant, els esforços se centraran en les tasques de laboratori i en avançar en la identificació de les restes per donar resposta a les famílies de les víctimes.

Deixa el teu comentari

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.

Cerca notícies

Registra't a Ràdio Illa

Crea un compte per poder comentar les publicacions i participar en els debats.

Ja tens usuari? Inicia sessió!

Inicia sessió a Ràdio Illa

No tens usuari? Registra't!

Inicia sessió a Ràdio Illa

No tens usuari? Registra't!