Vox treballa en la configuració de la seva candidatura al Senat per la circumscripció de Formentera i ja disposa de dues opcions —tots dos residents a l’illa— per encapçalar la llista a la cambra alta, segons han informat fonts del partit a Ràdio Illa. De moment, els noms dels dos perfils encara no s’han fet públics.
Així es va abordar en una recent reunió a Palma amb la direcció autonòmica de la formació, on es va acordar continuar avançant en la preparació de llistes pròpies tant a Formentera com a Eivissa, on el candidat ja està definit tot i que tampoc s’ha fet públic. Tot i això, el futur de les candidatures a Formentera i Eivissa està directament condicionat per les converses que es mantenen a escala estatal.
Segons han precisat les mateixes fonts, la direcció nacional de Vox està negociant amb el Partit Popular diverses opcions de col·laboració amb l’objectiu d’unir forces i maximitzar les opcions de victòria de la dreta a les eleccions a la cambra alta.
A la pràctica, la candidatura de Vox per al senador o senadora de Formentera podria decaure si les negociacions conclouen amb la retirada de la llista del partit de Santiago Abascal en favor del Partit Popular. Així mateix, es contempla l’opció de pactar una candidatura conjunta que inclogui la cessió compartida de la meitat de la legislatura (dos anys per a cada formació). Des de Vox s’emfatitza que la prioritat absoluta d’aquests moviments és «desallotjar Pedro Sánchez de la Moncloa».
Tots aquests escenaris s’hauran de resoldre amb celeritat, ja que el termini oficial per registrar les candidatures al Congrés i al Senat davant la Junta Electoral ha arrencat avui mateix i expira el pròxim dilluns, 26 d’octubre.
El paper de Vox en les eleccions de 2023
En els darrers comicis al Senat en què s’elegia un representant conjunt per a les Pitiüses, a Formentera Vox fou la tercera força política, molt per darrere de les dues opcions majoritàries. Així, la coalició progressista Eivissa i Formentera al Senat, encapçalada per Juanjo Ferrer i Neus Massanet, aconseguí 2014 vots (51,35%), mentre que el PP (amb Miquel Jerez i José Manuel Alcaraz) en registrà 1525 (38,88%) i Vox (amb Encarnación Castro) 272 (6,93%).
