Les cures pal·liatives han evolucionat durant els darrers 25 anys cap a un model d’atenció més ampli, que no se centra exclusivament en els últims dies de vida dels pacients, sinó que procura incorporar-se abans en el procés de les malalties avançades i incurables. Així ho ha explicat Lorena Hortelano, coordinadora del Servei de Cures Pal·liatives d’Eivissa i Formentera, en una entrevista a Ràdio Illa, en què ha repassat l’evolució de l’atenció, les particularitats del servei a Formentera i els principals reptes de futur.
Any 2001: un metge, una infermera i una psicooncoòloga
Hortelano ha recordat que, quan es va posar en marxa la unitat, l’any 2001, estava formada per un metge, una infermera i una psicooncòloga. Actualment, l’equip compta amb tres metges, una infermera i una psicooncòloga. Segons ha explicat, aquest creixement ha permès arribar abans als pacients i integrar-se en el seguiment de les seves malalties.
A Formentera, el seguiment es fa en coordinació amb atenció primària
Pel que fa a les particularitats de Formentera, Hortelano ha explicat que la unitat d’Eivissa atén pacients de l’illa pràcticament des de la seva creació, l’any 2001. La distància, però, condiciona l’organització del servei. L’equip es desplaça a Formentera una o dues vegades al mes, mentre que el seguiment més habitual recau en els professionals d’atenció primària.
Comunicació amb la unitat
La professional ha destacat que les infermeres i els metges d’atenció primària mantenen una comunicació directa amb la unitat de cures pal·liatives, que també exerceix una funció consultora quan no és físicament a l’illa.
«Qualsevol professional»
Hortelano ha volgut remarcar que l’atenció pal·liativa no correspon únicament als equips especialitzats. «Des del moment en què consideram que el pacient requereix aquestes necessitats, qualsevol professional que l’atén, independentment que sigui el 061, el seu metge d’atenció primària o un especialista, ha de tenir aquesta mirada pal·liativa», ha explicat. Per aquest motiu, considera que els pacients de Formentera reben aquesta atenció encara que la unitat específica no sigui present de manera permanent a l’illa.
«No aparèixer només en el procés de final de vida»
La professional ha assenyalat que un dels principals canvis en l’enfocament de les cures pal·liatives és precisament el moment en què s’incorpora l’equip. «No aparèixer només en el procés imminent de final de vida, sinó que cada vegada els nostres pacients ens arriben a les unitats molt abans», ha explicat. Aquesta incorporació anticipada permet, segons Hortelano, treballar millor amb els pacients i les seves famílies.
Una atenció integral al pacient i a les famílies
El servei treballa també als domicilis, on els pacients i els seus familiars reben l’acompanyament dels professionals. Hortelano ha remarcat que les cures pal·liatives no es limiten al tractament del dolor, sinó que ofereixen una atenció integral que inclou les dimensions física, emocional, social i espiritual de cada persona.
Malatia avançada i incurable
En aquest sentit, ha explicat que la incorporació de la unitat es produeix quan una persona amb una malaltia avançada i incurable presenta una simptomatologia complexa que afecta la seva qualitat de vida i requereix l’abordatge d’un equip especialitzat. Aquesta necessitat és detectada pel metge responsable del pacient.
Patologies
Pel que fa a les patologies ateses, Hortelano ha indicat que els pacients oncològics continuen representant el grup més nombrós de la unitat. Tanmateix, també hi ha persones amb malalties respiratòries cròniques, insuficiències cardíaques i malalties neurodegeneratives, entre altres patologies incurables que poden derivar en una situació de final de vida.
Protocol de seguiment del dol
L’acompanyament s’estén igualment a les famílies després de la mort del pacient. Segons ha detallat Hortelano, la unitat disposa d’un protocol de seguiment del dol en què participen les psicòlogues del servei i una professional de l’associació APAC. El temps d’acompanyament depèn de les necessitats de cada persona i de com evoluciona el seu procés de dol.
Reptes de futur
Entre els principals reptes de les cures pal·liatives a les Balears, Hortelano ha assenyalat la necessitat d’homogeneïtzar l’atenció i dotar les unitats dels recursos humans necessaris. Segons ha advertit, aquesta necessitat serà encara més important si es consolida la tendència d’incorporar els equips pal·liatius cada vegada més aviat en el procés de les malalties.
Formació
També ha apuntat que la formació dels professionals sanitaris continua sent una assignatura pendent. Ha considerat que les cures pal·liatives haurien de tenir més presència des de les facultats, ja que la formació sanitària està tradicionalment molt enfocada al diagnòstic i a la curació, mentre que l’acompanyament de les persones que no es podran curar requereix eines específiques.
Comunicació, treball en equip i habilitats personals
En l’àmbit dels professionals, ha destacat la importància de la comunicació, el treball en equip i les habilitats personals per afrontar la càrrega emocional que implica aquesta feina.
Finalment, Hortelano ha considerat que també està canviant la percepció social de les cures pal·liatives, tradicionalment associades de manera gairebé exclusiva a la mort. «Les cures pal·liatives fan moltes més coses. No negam la mort, però estam per a moltes més coses», ha afirmat. La professional considera que jornades com les dedicades al final de vida contribueixen a donar visibilitat a aquesta tasca i a superar l’estigma que encara l’envolta.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
