El psicòleg Paco Pérez ha reflexionat, a l’espai ‘Aquells Meravellosos Anys’, sobre la sensació de soledat durant la infància i l’adolescència. Pérez ha exposat que un infant o un adolescent pot passar el dia envoltat de companys, tenir el mòbil ple de contactes i participar en activitats extraescolars i, malgrat tot, sentir-se sol.
La necessitat de sentir que pertanyem
El psicòleg ha explicat que les persones necessitam més que companyia: volem establir relacions significatives i sentir-nos acceptades. Aquesta necessitat de pertinença apareix des de la infància i influeix en la construcció de l’autoestima.
«Hi ha un lloc per a mi?»
Per explicar-ho, ha proposat imaginar un grup d’infants que juguen a futbol a la plaça de Sant Francesc i un altre nen que s’hi acosta per demanar si pot jugar. Darrere aquesta pregunta, segons Pérez, hi ha una qüestió important: «Hi ha un lloc per a mi?». Si el grup el rebutja de manera reiterada, l’infant pot acabar construint una imatge negativa de si mateix i pensar que no agrada o que no té un espai entre els altres.
L’adolescència, entre encaixar i ser un mateix
Aquesta necessitat de pertinença es fa especialment intensa durant l’adolescència, una etapa en què els joves construeixen la seva identitat i els amics es converteixen en un mirall per descobrir qui són i quin lloc ocupen.
Contradicció
Pérez ha destacat la contradicció que viuen molts adolescents entre la necessitat de formar part d’un grup i la voluntat de mantenir la pròpia personalitat. Com a exemple, ha plantejat el cas d’un jove que no vol consumir drogues mentre el seu grup d’amics comença a fer-ho. Aquesta diferència pot provocar que deixi de sentir-se identificat amb el grup o que acabi sent exclòs.
Una soledat que no sempre es manifesta
També ha advertit que la soledat no sempre es manifesta de forma explícita. Hi ha adolescents que continuen anant a escola i passen desapercebuts, sense mostrar exteriorment que necessiten ajuda.
Escoltar abans d’intentar solucionar
Davant aquestes situacions, el psicòleg ha recomanat a les famílies que no es fixin únicament en si els fills tenen amics o fan activitats, sinó en com se senten. «Hem de mirar el sentir, no l’estar», ha resumit.
Donar espai per explicar-se
Pérez ha defensat la importància d’escoltar abans d’oferir solucions. Si un infant explica que ningú no ha volgut jugar amb ell, en lloc de respondre immediatament que jugui amb altres nens o que l’endemà serà un altre dia, ha proposat donar-li espai perquè expliqui com s’ha sentit i què ha passat.
Així, ha insistit que els pares i mares han de validar les emocions dels fills i mantenir oberts els espais de comunicació. Finalment, ha recordat que els vincles no apareixen automàticament, sinó que necessiten presència i constància.
Podeu escoltar l’espai a continuació:
