La Pinctada radiata, una ostra d’origen tropical considerada espècie invasora, s’està expandint cap al Mediterrani Occidental. Així ho ha explicat a Ràdio Illa Diego Kersting, investigador de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC) i coordinador de l’estudi sobre aquesta espècie.
Expansió
Segons Kersting, la pintada radiata va arribar al Mediterrani Oriental a través del canal de Suez fa gairebé un segle i durant dècades va quedar més aviat confinada a aquesta zona. En els darrers anys, però, els investigadors n’han detectat l’expansió cap a la costa mediterrània de la península i les Illes Balears.
Augment de la temperatura
L’investigador assenyala que l’augment de la temperatura de la mar és un dels factors que està afavorint aquesta expansió. Kersting explica que es tracta d’una espècie tropical que troba cada vegada unes condicions més favorables al Mediterrani a mesura que augmenta la temperatura de l’aigua. A això hi suma la seva elevada capacitat de dispersió: les larves poden romandre gairebé un mes en els corrents marins i ser transportades centenars de quilòmetres.
Espècies autòctones
Kersting alerta que la pintada radiata té capacitat per cobrir grans extensions del fons marí i desplaçar altres espècies autòctones. Tot i això, puntualitza que actualment la situació al Mediterrani Occidental «encara no és una invasió alarmant», però considera que es tracta d’un inici d’invasió que cal seguir de prop.
Filtració de l’aigua i estructures rocoses
L’investigador explica que l’ostra s’alimenta filtrant l’aigua de mar i que necessita estructures rocoses o altres superfícies on fixar-se. Si arriba a establir-s’hi massivament, podria ocupar l’espai d’altres organismes bentònics, és a dir, d’espècies que viuen fixes al fons marí. Kersting apunta, però, que encara no s’ha estudiat de manera específica quines espècies serien les més afectades.
Una expansió difícil de controlar
Pel que fa a les possibilitats de frenar l’expansió, l’investigador adverteix que controlar una invasió marina és especialment complicat per la capacitat de dispersió de les larves. Una població pot ser controlada en un punt i, al mateix temps, les larves poden arribar a altres zones a través dels corrents.
“Una vegada establertes, és difícil”
Per aquest motiu, Kersting considera que la principal actuació s’ha de centrar en els vectors d’entrada de les espècies invasores, especialment en els vaixells i l’aigua de llast, així com en determinades importacions de marisc o productes d’aqüicultura que poden facilitar l’arribada d’espècies a nous territoris. “Una vegada estan ja establertes al mar, és difícil”, ha remarcat.
Larves
La Pinctada radiata es reprodueix alliberant milers de larves al medi marí. Aquestes poden passar entre tres setmanes i un mes a la columna d’aigua, arrossegades pels corrents, fins que troben un substrat adequat, especialment superfícies rocoses, on s’assenten i comencen a créixer.
Seguiment a les Balears
La presència de l’espècie es controla mitjançant una xarxa de col·lectors larvaris distribuïts per diferents punts del Mediterrani. Segons Kersting, actualment n’hi ha 132, mentre que a les Balears hi ha col·lectors instal·lats a Mallorca des de fa anys i posteriorment també a Menorca. La sèrie històrica de Mallorca va començar el 2009.
Detecció
L’investigador assenyala que aquest seguiment permet detectar amb antelació l’arribada de noves espècies i considera que és necessari mantenir-lo i reforçar-lo amb treball de camp per comprovar com evolucionen les poblacions i quin efecte tenen sobre les espècies autòctones.
Recursos i finançament
En aquest sentit, Kersting reclama més recursos per poder mantenir la investigació. Segons explica, el treball realitzat fins ara ha estat possible gràcies a la col·laboració de més de 70 persones i s’ha desenvolupat “de manera pràcticament voluntària” per la manca de finançament suficient.
Un problema que va més enllà d’una sola espècie
Kersting situa l’expansió de la Pinctada radiata dins un procés més ampli de transformació de l’ecosistema mediterrani. Segons explica, es calcula que al Mediterrani hi ha al voltant d’un miler d’espècies introduïdes, mentre que l’augment de la temperatura de l’aigua també està provocant mortalitats massives d’organismes autòctons.
Efectes en l’ecosistema i en l’economia
Per això, considera necessari disposar de sistemes d’alerta primerenca com els col·lectors larvaris i de prou finançament per estudiar l’estat actual de l’ecosistema i anticipar-ne l’evolució. Kersting adverteix que els efectes poden ser importants tant “a nivell ecosistèmic” com posteriorment “a nivell econòmic”.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
