La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha iniciat el tràmit d’informació pública del projecte d’ordre que aprovarà el Pla d’Acció per a la Conservació de les Zones Marines Somes a les Illes Balears. Segons el projecte a Formentera aquestes zones són : ‘Sa Torreta’, s”Alga de s’Espalmador’, ‘Punta Pedrera’, s”Estany des Peix’, s”Estany Pudent’ i ‘Es Pujols’. Així i tot, des de l’administració s’exposa que és un inventari provisional que es revisarà.
Catalogació
Segons el Govern, aquesta catalogació permetrà conèixer el punt de partida de cadascun d’aquests espais: les figures de protecció existents, les comunitats més rellevants que acullen, el seu estat de conservació i els usos i les pressions que suporten.
Inventari, estudi i presa de mesures
El document assenyala que molts d’aquests espais ja compten amb figures de protecció, però la conselleria considera necessari fer-ne un inventari definitiu i també un estudi complet on s’identifiquin la totalitat d’aquestes formacions per “avaluar-ne l’estat de conservació i establir les mesures necessàries per a la seva conservació i, si de cas, restauració quan sigui tècnicament possible”.
Què son les zones marines somes?
Les zones marines somes són àrees arrecerades i d’aigües poc profundes, tant salades com salabroses, que acullen hàbitats d’un gran valor biològic. Inclouen espais molt diversos, com badies, llacunes semitancades, àrees portuàries o esculls de barrera de fanerògames. Són l’hàbitat d’espècies rares i especialitzades i també tenen una funció essencial durant les etapes juvenils de moltes altres espècies que, en arribar a adultes, viuen a mar oberta.
Praderies
A més, des de la conselleria s’exposa que el Pla planteja una visió integral de la conservació de les aigües somes que va més enllà de la Posidonia oceanica. Així, presta una atenció especial a les praderies de Cymodocea nodosa i de Zostera noltii, imprescindibles per mantenir la funcionalitat ecològica, la biodiversitat i els serveis ecosistèmics que proporcionen les badies i les aigües somes de l’arxipèlag.
Línies d’actuació
El Pla s’estructura en sis línies d’acció, tal com s’explica des de l’ens autonòmic. La primera preveu la constitució i activació de la Comissió Consultiva en Zones Marines Somes de les Illes Balears per “incrementar la col·laboració i l’intercanvi d’informació entre l’Administració, el sector pesquer, el sector científic i les entitats dedicades a la conservació de la natura”.
Revisió del catàleg
La segona se centra en la catalogació, amb la revisió de l’inventari provisional i la recopilació de la informació existent sobre aquests espais. El Pla promourà especialment la cartografia de les zones marines somes i, en particular, de les praderies de Cymodocea nodosa i Zostera noltii.
Seguiment
La tercera línia es dedica al seguiment. Amb l’anàlisi prèvia de la Comissió Consultiva, s’establirà un programa específic per determinar els paràmetres ambientals, tant biològics com abiòtics, que s’han de controlar de manera regular i definir protocols estandarditzats que permetin conèixer l’evolució d’aquests ecosistemes.
Quarta
La quarta línia tindrà com a objectiu la priorització de zones pilot d’actuació. En aquest sentit, es donarà preferència als espais que ja disposen de figures de protecció, als que compten amb un major grau de coneixement i als que presenten iniciatives locals de conservació. Les praderies de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa i Zostera noltii i les comunitats d’algues del grup Cystoseira també tindran caràcter prioritari.
Gestió
La cinquena línia correspon a la gestió. Amb l’anàlisi prèvia de la Comissió Consultiva, el Pla promourà mesures de mitigació dirigides a reduir les principals pressions sobre aquests ecosistemes.
Restauració
Finalment, la sisena línia correspon a la restauració. El Pla avaluarà la necessitat d’elaborar programes de restauració ecològica d’aquestes comunitats i, si escau, en supervisarà el desenvolupament quan sigui tècnicament viable.
Manteniment dels usos tradicionals
El Govern Balear explica que el Pla parteix del principi “que la conservació d’aquests ecosistemes ha de ser compatible amb el manteniment dels usos tradicionals” i que “moltes de les zones marines somes de les Illes Balears han conservat durant dècades un estat seminatural, una biodiversitat elevada i una notable resiliència alhora que acollien usos nàutics i pesquers tradicionals”.
Per això, el projecte preveu que les mesures “s’adaptin a la realitat socioeconòmica de les Illes Balears, per a la qual cosa es prioritzarà la col·laboració amb el sector pesquer i s’evitaran restriccions innecessàries”.
