Ana Juan ha set investida presidenta del Consell Insular de Formentera en el ple (vegeu imatges) que s’ha celebrat aquesta tarda a la sala Magic Box del Centre de Dia. La socialista ha rebut el bastó de comandament de mans de l’expresidenta i actual vicepresidenta, Alejandra Ferrer, després d’aconseguir els 11 vots dels seus companys de l’equip de Govern de GxF i PSOE i 5 vots en contra dels representants de Sa Unió de Formentera.

La sessió plenària ha despertat una gran expectació i nombrosos veïns de l’illa s’han desplaçat per presenciar l’acte, que també ha comptat amb els exalcaldes Isidor Torres, Vicent Escandell i Victor Tur, a més de l’expresident, Jaume Ferrer. Entre les autoritats assistents, destaca la presència del president del Parlament autonòmic, Vicenç Thomàs, el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Ribas, o la consellera de Presidència, Mercedes Garrido, a més de l’alcalde de Vila, Rafa Ruiz, la vicepresidenta del Consell d’Eivissa, Sara Ramón, i la presidenta insular de Mallorca, Cati Cladera.

A continuació reproduïm íntegrament el primer discurs d’Ana Juan com a presidenta del Consell de Formentera.

“En primer lloc, i com a presidenta del Consell de Formentera, vull que les meues primeres paraules siguin per fer un agraïment personal. Gràcies, Alejandra, gràcies pel teu esforç, per la teva dedicació i pel teu compromís amb aquesta illa durant els darrers 28 mesos, que no han set ni fàcils ni senzills. Gràcies de cor, Alejandra.

Avui canvia la presidència del Consell fruit de l’acord de govern de juny de 2019, però el compromís i els objectius adquirits amb el ciutadans de Formentera continuen.
Vull agrair també el suport que m’han donat les conselleres i els consellers dels dos grups polítics que portam més de 2 anys de feina conjunta des de la lleialtat i la confiança, des del respecte a les diferències i la voluntat sempre compartida de sumar.

Sabíem que no seria fàcil, però hem demostrat que partits diferents podem governar junts amb lleialtat i voluntat de cooperació per donar resposta als compromisos amb els i les formentereres.
Han estat més de dos anys de feina intensa que tindran continuïtat i seguirem fent feina junts per aquesta illa. Vull dedicar també unes paraules d’agraïment per la seua feina als qui avui no m’han atorgat la seva confiança. La vostra responsabilitat d’oposició és imprescindible a l’hora de fer aquest camí compartit.

Quan al juny de 2019 GxF i el PSOE de Formentera després de signar l’acord de govern, varem iniciar conjuntament aquest camí teníem molt clar que només es podia recórrer des del diàleg, el consens i l’entesa malgrat les nostres diferències; però sempre amb un objectiu comú: millorar la vida dels ciutadans de Formentera.
Estic convençuda que així continuarem la resta de legislatura, amb lleialtat i fermesa, tendrem equivocacions i entrebancs i la suficient humilitat per a corregir-los. Continuarem treballant per implementar les polítiques progressistes que la ciutadania de Formentera ens va encomanar a les darreres eleccions.
Sempre he cregut que junts sumam i que amb l’esforç de tots podrem complir, com ja estam fent, amb els objectius acordats.

Si hi ha una un fet que ens ha marcat l’inici de la legislatura és la pandèmia. La maleïda pandèmia que ens va arribar de sobte l’hivern de 2020. Per això, vull aprofitar per traslladar el meu condol a les cinc víctimes mortals de Formentera i als seus familiars; i el meu suport a aquelles persones que han patit la malaltia o encara estan patint les seves conseqüències.
Una pandèmia que ens ha mostrat la cara B de Formentera. La Formentera que no surt a les xarxes socials ni als programes de televisió; la Formentera que també existeix i que durant molt de mesos ha necessitat d’una mà, d’una ajuda per a qüestions tan bàsiques com l’alimentació.
En aquest punt és on hem pogut demostrar la importància de tenir una administració pública sòlida, eficient i ben dotada pressupostàriament que va reaccionar amb agilitat i que ha estat capaç de sostenir a més de 1.200 persones que durant mesos no tenien els recursos suficients ni per menjar… Més de 1.200 vesins i vesines .… Estam parlant d’una part molt nombrosa de la nostra població, el 10% que no podíem deixar enrere i que ha tengut el Consell de Formentera al seu costat.
Han set les polítiques progressistes de recolzament del servei públic les que han posat la nostra administració local al servei de l’interès general, un treball de servei públic sustentat per un col·lectiu de professionals que sempre, des del minut 1 d’aquesta pandèmia, han estat bolcats en la primera línia. Des d’aquí també el meu agraïment per a tots i totes perquè heu estau a l’alçada de les exigències que ens ha marcat aquesta pandèmia i heu demostrat ser essencials en la vostra funció pública.

Aturar la pandèmia i reconduir la situació social i econòmica està sent un repte descomunal al món, i també a Formentera. Però crec, i som optimista, que aconseguirem sortir-ne, de fet ja ho estam fent.
La ciutadania formenterera, els nostres majors, els nostres infants i joves, els col·lectius més vulnerables han demostrat ser responsables, la nostra sanitat pública ha fet una campanya de control, de cura i de vacunació exemplar i tenim els recursos públics per continuar fent-ho possible.
A més, des del Consell hem vist, hem treballat i hem acompanyat en aquest temps a ciutadans responsables, associacions solidàries, a vesins i vesines implicats, a persones properes i generoses i a un sector empresarial convençut de la seva fortalesa i professionalitat i sempre amb ganes de millorar. Aquí també ha estat, està i estarà el nostre Consell i la resta d’administracions públiques, que lluny d’aplicar polítiques de retallades de temps passats han sustentant l’economia en els pitjors moments.
Ha posat en marxa diferents plans de baixades d’impostos, de flexibilització de taxes, d’ERTOS i d’ajudes extraordinàries directes en un temps rècord que, per exemple, ha aconseguit injectar més de 14 milions d’euros a empreses i autònoms de formentera el darrer any.

Hem estat al costat de les persones i hem arribat als tres pilars bàsics de l’economia: treballadors, autònoms i empreses.
Tenim raons suficients per sortir d’aquesta crisi, perquè està a la nostra mà, perquè tenim el potencial, el caràcter i les ganes per fer-ho.
Per això, hem de mirar cap endavant amb esperança… Esperança ha de ser la paraula que ens guiï en el present i el futur, una esperança basada en la confiança de la nostra gent, en el comportament exemplar d’aquest poble i que sempre ha de estar acompanyat per una administració que compleix amb la ciutadania.

En aquest sentit, des del Consell de Formentera continuam treballant per impulsar el sector productiu illenc. Abans que acabi l’any presentarem un pla de desenvolupament comercial i empresarial basat en 3 eixos: la formació, la digitalització i la sostenibilitat. En aquest pla volem implicar a tot el teixit productiu per millorar les seves prestacions i la seva competitivitat.

Ens trobam en un món globalitzat on ens podem moure d’un lloc a un altre ràpidament i que té sens dubte els seus avantatges, però també s’ha demostrat que no només ens movem nosaltres. Hem desplaçat un virus d’un punt a altre del planeta en poc temps.
Aquestes amenaces que té la globalització també amenacen l’ecosistema i arriben amb força als entorns més sensibles com és Formentera. Enguany hem vist, amb major evidència que en altres temporades, que la massificació pot posar en risc el nostre fràgil territori i amenaçar el nostre model turístic. Tot aquestes qüestions posen en evidència que llocs petits com Formentera han de protegir-se i posar límits.
La capacitat, no només turística, d’aquesta illa és finita i si no posam mesures i actuam per protegir les seves fortaleses com són la natura, el medi ambient, el paisatge i el patrimoni, posarem en risc el nostre present i futur.
Som un destí turístic singular i ha estat protagonista en diverses ocasions durant la pandèmia. En la protecció del nostre territori està la nostra raó de ser i la nostra identitat. No ho deixem perdre.

Vàrem iniciar la legislatura amb la posada en marxa d’un pla de regulació d’entrada de vehicles que hem de continuar potenciant, hem iniciat la regulació de l‘Estany des Peix, un indret amenaçat dins del parc natural que volem recuperar medi ambientalment per als usos tradicionals i per a tota la ciutadania de Formentera.
Estam treballant en un projecte de control de fondejos a tot el litoral de l’illa, i establint la capacitat de càrrega. La setmana passada llegíem en premsa que 70.000 embarcacions han fondejat a la part formenterera del parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera entre maig i setembre. Aquestes xifres son inassumibles i no podem esperar més per posar límits.

Continuarem reclamant des del Consell, i des del Parlament, una regulació i disminució de les freqüències i del nombre i tipus d’embarcacions que, de manera exagerada, enllacen les Pitiüses en temporada alta i que a la vegada ha de garantir tot l’any la connectivitat dels residents a Formentera. Necessitam una regulació i reordenació marítima i terrestre del port de la Savina sense que això impliqui la seva ampliació. I per això és necessària la implicació i el compromís de la resta d’administracions.

Ja que avui tenim aquí a representants del Govern i al conseller de Mobilitat els estenc la mà per treballar colze a colze i trobar la millor solució possible a totes aquestes problemàtiques. Estic segura que ho aconseguirem treballant tots junts perquè Formentera és terra de gent valenta i decidida i ens hem d’avançar, com ja hem fet en altres ocasions, i marcar les passes que s’han de donar en aquest sentit.
Vull remarcar una qüestió fonamental en aquesta protecció i regulació: totes aquestes iniciatives i demandes tenen una mateixa característica, l’interès general de Formentera per sobre dels interessos particulars.
Amb l’arribada dels fons europeus Next Generation és el moment per dur a terme polítiques sostenibles per a la nostra illa que ens han de servir per plantejar i construir l’illa de present i, sobretot, de futur que volem.
Moltes vegades, quan parlam de sostenibilitat, del camí cap a la sostenibilitat, sembla que aquesta paraula de tant emprar-la i voltejar-la s’ha buidat de contingut. Potser, i per això és important a vegades aturar-se al camí, mirar al voltant i verificar i valorar què hem fet bé i en què ens hem equivocat.

Una cosa és segura, la transició energètica ja no és un repte de futur, és el present i hem de creure en ella i l’hem de facilitar amb el desenvolupament de projectes d’energies renovables. Hi estam treballant amb iniciatives com el projecte per cobrir el pàrquing de la zona escolar de Sant Francesc amb plaques solars o com la rebaixa de l’IBI per facilitar les instal·lacions d’energies renovables per l’autoconsum, però hem de ser valents, ambiciosos i avançar-nos i posar Formentera al capdavant d’aquestes iniciatives. Volem descarbonitzar Ca Marí i generar la nostra energia neta, hem de ser col·lectiva i individualment responsables en generar menys residus, de reciclar més i millor i treballar en els paràmetres d’una economia circular; i la nova contracta de recollida i gestió dels residus ho ha de fer possible. EN definitiva, hem de promoure i facilitar una mobilitat sostenible, eficient i real.

Formentera necessita aquestes polítiques verdes i estam aquí per implementar-les i facilitar-les.

En aquesta legislatura també hem hagut de fer front a un problema sobrevingut: l’arribada de persones migrades procedents del nord d’Àfrica. Només aquest estiu han arribat prop de 400 persones a Formentera en una vintena d’embarcacions. Estam parlant d’éssers humans que fugen del seu país i travessen la mar a la recerca d’una vida millor i un futur. La migració és un problema global que requereix d’actuacions integrals. I en aquest cas, el Consell de Formentera també està aquí. Hem aportat els nostres recursos socials oferint suport a les persones migrades que arriben i tutelant als menors no acompanyats. El migrant no és el culpable per arribar, el migrant és precisament una víctima de la desigualtat social.

La desigualtat és una de les conseqüències de la pandèmia que també ha sacsejat aquesta illa. És la nostra obligació reconduir la situació i donar estabilitat a les persones que la pateixen. Amb una mirada des de l’equitat: cada persona, cada col·lectiu, té unes necessitats específiques, per això, polítiques diverses i adaptades a les realitats. Els serveis socials del Consell estan fent aquesta funció de servei públic clau, d’atenció, d’enllaç, de suport i d’acompanyament als col·lectius més vulnerables de l’illa.

Com clar exemple d’aquesta desigualtat tenim l’accés a l’habitatge, un problema enquistat a la nostra illa característic de destinacions turístiques com és la nostra. Parlam d’un sistema econòmic vital per a Formentera, però que a la vegada també dificulta que la ciutadania pugui accedir a un habitatge digne i a un preu raonable.
Facilitar l’accés a l’habitatge requereix d’actuacions transversals i de la implicació de totes les administracions. Hem tret dos convocatòries en menys d’un any d’ajudes al lloguer de l’habitatge, les primeres que ha fet el Consell. S’ha cedit un terreny a l’IBAVI per construir una nova promoció d’habitatge social en règim de lloguer i és el meu compromís, com a presidenta del Consell, posar a disposició del Govern més terrenys per construir habitatge social.
La ciutadania no entendrà que es construeixin promocions i cases de luxe a Formentera i no tinguem terrenys per a l’habitatge social.
A més, els propers mesos desenvoluparem un pla d’inspecció de lloguers turístics perquè aflorin habitatges que ara mateix s’exploten de manera irregular i passin a formar part del mercat de lloguer per a tot l’any.
Els governs progressistes treballen per facilitar l’accés a l’habitatge i avançam per regular-lo, com s’ha fet a Balears amb la primera llei de l’habitatge i el recent acord al Govern de l’Estat per aprovar una ambiciosa llei que faciliti l’accés a l’habitatge. Per tothom…i amb igualtat…

Precisament, una de les raons que em van animar a treballar per Formentera des de la gestió pública va ser la idea de mantenir i potenciar les grans virtuts que té aquest poble, el meu poble i que han forjat la nostra identitat al llarg dels anys com ara: la capacitat integradora, acollidora, el fet d’assumir que som iguals sense importar el lloc de procedència, el fet que som capaços de promoure i transmetre l’estima per la nostra llengua pròpia, defensar el nostre territori, protegir i donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni cultural. Per jo, en aquest equilibri està la vertadera sostenibilitat, la que està en la nostra gent. Cuidem-la i potenciem-la. A Formentera convivim persones de 69 nacionalitats diferents i totes formam part i enriquim aquesta societat.

Quan fa uns dies pensava i comentava amb els companys que després de 28 anys del darrer batle socialista en Bartomeu Ferrer, tendríem a una socialista al capdavant de la màxima institució de Formentera, que seria la primera presidenta socialista de la nostra illa el primer que vaig pensar, a més lògicament, de l’orgull que representa, és on estava jo fa 28 anys. I estava aquí, a uns pocs quilòmetres d’aquí, treballant en una empresa, as Pujols, amb dos petits fills bessons, amb la il·lusió de poder treballar i veure els meus fills créixer en família.

Ja llavors, tenia aquella inquietud per fer alguna cosa per Formentera, una inquietud que va néixer anys abans gràcies a una mestra, perquè sempre hi ha una mestra, na Isabel Frau, una mestra que a l’escola en aquells primers anys de la transició ens parlava de democràcia, de llibertat, d’igualtat d’oportunitats, i de drets que ara ens semblen tan simples, com és el dret a votar.

Anys després, quan vaig anar per primera vegada a votar, coincidència o no, varen ser les eleccions municipals del 91, em va quedar gravada una frase del meu pare: “No deixis que ningú et digui mai a qui has de votar”. Tota una lliçó d’igualtat, d’empoderament i d’autonomia en una sola frase. Qüestions, a més, que resulten prioritàries en qualsevol societat. Hem de seguir avançant en l’autogovern, defensant la nostra identitat com a poble i aplicant polítiques basades en la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Estam aquí per seguir treballant en els objectius marcats al juny de 2019 i ho continuarem fent amb consens i diàleg, escoltant i parlant per arribar a acords pel bé dels ciutadans d’aquesta illa.

He estat i seguiré estan a peu de carrer, en contacte amb tots vosaltres per escoltar i recollir les vostres preocupacions, queixes, inquietuds i suggeriments.

I ho faré, com així faran sense cap dubte els companys i companyes de l’equip de govern, amb els peus a terra, amb serenitat, sense artificis, amb honestedat i transparència, amb sacrifici, amb autocrítica, amb decisió i valentia, sumant i mai restant, integrant i mai excloent, i treballant per una Formentera més solidària, més justa, més equitativa i més feminista.

Moltíssimes gràcies”.