Les competències sobre els nens i adolescents estrangers no acompanyats són titularitat de les comunitats autònomes, no de l’administració central. Així es desprèn del dictamen preceptiu que el Consell Consultiu de les Illes Balears ha emès arran que el Consell de Govern de la comunitat autònoma hagi acordat interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra el Reial decret llei aprovat el passat mes de març per repartir entre diverses comunitats autònomes els menors migrants no acompanyats arribats a les Canàries.

El dictamen de l’òrgan superior consultiu de la nostra comunitat, aprovat per sis vots a favor i quatre en contra, manifesta que el recurs d’inconstitucionalitat té raó de ser pel fet que una normativa estatal, l’esmentat Reial decret llei, està envaint una competència exclusiva de les comunitats, en aquest cas, l’educació, l’assistència sanitària i altres serveis i prestacions dels nens i adolescents migrants.

D’aquesta manera, el Consell Consultiu posa llum sobre una qüestió que ha generat certa controvèrsia, després que la mateixa presidenta del Govern, Marga Prohens, afirmàs que la competència sobre els menors migrants “no és del Consell [Insular] ni del Govern, és de l’Estat“.

La xerrada amb menors migrants organitzada pel Consell de Formentera tengué lloc a la sala de plens. Foto: Javi Parejo

Encara més, el dictamen de l’òrgan consultiu cita diverses referències que exclouen la competència estatal sobre els nens i adolescents estrangers no acompanyats i que deixen “clar que estem davant títols competencials autònoms”. En aquest sentit, cal destacar la sentència del Tribunal Constitucional (43/2025) que interpreta la carta magna atorgant a l’Estat la competència en matèria d’immigració i estrangeria, però atribueix a les comunitats autònomes la competència en matèria d’assistència social, de la qual formen part les competències estatuàries de protecció de menors i acolliment.

El paper dels consells insulars

El dictamen també assenyala que en el cas concret de les llles Balears, l’article 70.8 de l’Estatut d’Autonomia atorga als consells insulars la “tutela, acolliment i adopció de menors”. Tot i això, el Consell Consultiu destaca que l’Estatut (art. 72) estableix que en les competències que són pròpies dels consells insulars, correspondrà al Govern la coordinació de l’activitat de les administracions insulars en tot el que pugui afectar els interessos de la Comunitat Autònoma. Per aquest motiu, el Consell Consultiu ha considerat pertinent que sigui l’executiu balear l’administració que pot interposar el recurs d’inconstitucionalitat.

El vot particular: “Estàndard mínim d’humanitat”

Els quatre juristes que han manifestat el seu desacord per l’aprovació del dictamen que dona suport al recurs d’inconstitucionalitat han exposat els seus arguments en un vot particular. En aquest escrit, són especialment crítics amb el fet que el dictamen consideri que “el problema migratori” és “estructural i previsible, per la qual cosa no hi hauria una ‘urgència’ real que justifiqui” saltar-se el procediment legislatiu que implica el tràmit d’una llei ordinària, en comptes de recórrer a la via més expeditiva del Reial decret llei per la qual ha optat el Govern central.

En aquest punt el vot particular rebutja que es “pretengui justificar la impugnació del Reial decret llei per la consideració (…) sobre que la urgència de les mesures que contempla la norma, és a dir, el repartiment de nens extrangers, ‘no és real i inajornable”. En aquest sentit, l’escrit dels quatre juristes destaca que “és un fet notori que actualment els nens sobre els quals gira la nova regulació es troben amuntegats en llocs molt concrets, amb greus dificultats per donar-los l’atenció que un estàndard mínim d’humanitat exigeix”. A més, el vot particular indica que “si es considera que no és una urgència real o inajornable evitar que els nens migrants continuïn en la deficient situació en què es troben, que es digui clarament. (…) Que es raoni per què una deficient atenció no els perjudica, que s’acrediti que la saturació en la qual viuen és suportable. Res d’això s’ha fet perquè aquesta discussió se situa més enllà de l’admissible en una societat solidària”.