IbizaPreservation, Mallorca Preservation i Menorca Preservation estan duent a terme conjuntament un nou projecte centrat en la identificació i l’anàlisi de residus trobats en el fons marí a les Illes Balears. L’estudi rep el suport científic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i forma part de la iniciativa comuna de conservació marina ‘Teixint Futur, Aliança per a la Preservació de les Balears’.

Durant la primera fase, el projecte ha permès realitzar mostrejos submarins en 20 estacions a les Balears, sis d’elles distribuïdes entre Eivissa i Formentera, gràcies a la col·laboració de diversos centres de busseig i un total de 60 persones voluntàries de busseig recreatiu en les quatre illes, 42 d’elles a les Pitiüses.

La col·laboració de Formentera Divers

A la nostra illa, els mostrejos s’han realitzat per mitjà de Formentera Divers as Pujols (punta Prima, est) i la badia de s’Espalmador (reserva marina, oest). A Eivissa, els centres col·laboradors han estat Subfari (Portinatx, nord), Amfibis (sa Xanga, al Parc Natural de ses Salines, sud), Aquadiving (cala Martina, aquest) i Arenal Diving (s’Estanyol, badia de Portmany, oest).

Les estacions de les Pitiüses han estat seleccionades per representar diferents tipus d’entorn: zones situades en reserves marines amb influència urbana, àrees en espais naturals verges, i enclavaments urbans amb fort impacte humà. A més, s’han cobert els quatre punts cardinals —nord, sud, est i oest— per obtenir una visió representativa del sublitoral, és a dir, la part del litoral marí que roman sempre sota l’aigua, des del límit inferior de les marees fins on desapareixen les algues, expliquen des de les entitats.

Mostrejos fets a s’Espalmador. José Antonio Arribas.

Saber més sobre els residus del fons marí 

Per part seva, Mallorca Preservation i Menorca Preservation han desenvolupat mostrejos en 7 estacions cadascuna, aplicant una metodologia comuna. L’objectiu del projecte és obtenir dades comparables i consistents que permetin analitzar la distribució i tipologia de residus marins en aigües poc profundes i avançar així en el coneixement de l’impacte humà sobre l’entorn costaner.
“La franja submarina compresa entre els 0 i 10 metres de profunditat està encara poc estudiada quant a l’afectació de residus plàstics, malgrat ser una àrea molt sensible”, explica Elisa Langley, responsable de l’estudi a Eivissa i coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat de IbizaPreservation, qui destaca que “a través d’aquesta metodologia, es busca cobrir un buit d’informació rellevant per a la millora de la gestió de residus i el disseny d’accions de sensibilització en l’entorn marí”.
Cada centre de busseig participant realitza dues immersions per estació amb grups de bussejadors recreatius voluntaris, seguint un protocol comú validat per l’IEO. “La finalitat és aconseguir suficients, dades científiques i imatges per a elaborar un informe tècnic que serveixi de base per a la presa de decisions i la conscienciació social”, assenyala Langley. La classificació detallada dels residus trobats permetrà aprofundir en l’anàlisi del tipus de contaminació present en el litoral balear. “A més d’extreure residus durant les immersions, les dades recollides ens ajudaran a comprendre millor el problema i a contribuir a recerques a escala mediterrània”, afegeix.

La feina en les estacions de mostreig

Cada estació ha comptat amb la participació de 8 persones per sortida, els qui han realitzat immersions en àrees de mostreig definides (100 m² per parella), registrant ubicació, profunditat, tipus de fons i condicions ambientals. Finalitzat el treball de recollida de mostres, els equips també van fer tasques de neteja als voltants. “Una vegada acabat el mostreig, hem fet un escombratge de la zona recollint residus, encara que separats de la zona mostrejada científicament, amb la missió de deixar aquesta ubicació en millor estat del qual la trobem i aprofitar el material de busseig i la sortida al màxim en benefici dels ecosistemes marins”, indica Langley.

Plàstics, ulleres de sol, bosses…

Entre els residus trobats es troben tovalloletes, embolcalls plàstics, gots, ulleres de sol, recipients de iogurt, garrafes, restes de canonades, caps nàutics, bosses, fusta d’embarcacions, un sac de ràfia, un vàter i fins i tot una àncora, aquests dos últims massa pesats per a ser retirats en el moment. “Quan localitzem residus de gran grandària, els equips registren la seva ubicació exacta perquè puguin ser retirats posteriorment amb mitjans adequats”, conclou la coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat de IbizaPreservation.

El projecte marc

“Teixint Futur: una Aliança per a la Preservació de les Balears”, és un projecte impulsat per IbizaPreservation, Mallorca Preservation i Menorca Preservation centrat a abordar la contaminació plàstica a les illes Balears des de tres línies d’acció: la recerca científica, l’impuls de l’economia circular i la conscienciació ciutadana. La iniciativa, d’un any de durada, compta amb finançament de Depeche Mode i la marca suïssa de rellotges Hublot, canalitzats a través de Conservation Collective, la xarxa global de fundacions de la qual les tres entitats formen part.