La Direcció General de Ports i Transport Marítim del Govern balear ha remès una carta a la patronal de les navilieres APEAM (Associació Patronal d’Empresaris d’Activitats Marítimes) per confirmar que les companyies oferiran els trajectes de primera hora (entre les 5 i les 6 hores) i darrera hora (entre les 22 i les 23 hores), segons ha explicat a Ràdio Illa Toni Mercant, director general d’aquest departament.

Tot i i això, Mercant ha agregat que des del Govern balear estan “segurs” que les navilieres compliran el compromís “de paraula” que han adquirit de mantenir aquests serveis a partir del 30 d’octubre, quan conclou la temporada turística. Cal recordar que, si aquestes connexions, vitals per a la mobilitat dels formenterers per desplaçar-se a primera hora del matí a Eivissa o per retornar a la Savina a la nit, no es portassin a terme, l’Autoritat Portuària de Balears (APB) té preparat els plecs per convocar un concurs per a la concessió dels trajectes de línia entre les Pitiüses.

Les embarcacions d’esbarjo podran exercir de xàrter durant tres mesos, malgrat l’oposició del Govern

D’altra banda, el director general ha exposat que recentment s’ha reunit amb responsables de l’Estat de Marina Mercant per defensar el model de lloguer nàutic que impulsa el Govern balear. Mercant ha assenyalat que la Resolució del Govern central que habilita el canvi temporal d’ús d’embarcacions d’esbarjo (registrades a la llista 7a) per operar amb finalitats comercials (llista 6a) continuarà en vigor, malgrat que només 12 barques de tot l’Estat han sol·licitat acollir-se a aquesta possibilitat, una d’elles a les Balears.

El Govern ha traslladat la seva oposició a aquesta regulació i ha “insistit en la necessitat que el lloguer turístic d’embarcacions es dugui a terme únicament amb aquelles registrades per a un ús professional des de l’inici”. Mercant ha declarat que no entén el perquè d’aquesta “liberalització” i s’ha mostrat “decebut” amb la voluntat de l’executiu central de no revocar aquesta normativa ni aprovar cap excepció per a les Illes Balears.

Així mateix, ha reivindicat la validesa del “Decret xàrter” aprovat pel Govern balear el passat 2 d’agost, que ha estat recorregut per una de les patronals del sector i que serà recorregut per invasió de competències per part de l’Estat. Mercant ha indicat que aquest decret està orientat a regular l’activitat xàrter i ha destacat algunes de les principals mesures que comprèn.

Entre elles, la norma fixa que l’embarcament i desembarcament dels usuaris només es pot dur a terme en un espai “autoritzat” i de “forma segura”, com un pantalà. A més, les embarcacions xàrter hauran de disposar d’un espai habilitat on entregar els residus, queda prohibida la venda per places o tiquets, de manera que només es podrà arrendar l’embarcació completa i, segons ha remarcat Mercant, les barques publicitades per al lloguer han de mostrar “un nombre de registre de la declaració responsable”.

Les embarcacions de vigilància del litoral: “És increïble els pals a les rodes que ens posa l’Estat” 

D’altra banda, Mercant ha criticat que la Capitania Marítima encara no hagi despatxat les quatre embarcacions (d’un total de 10) per a la vigilància del litoral que ha adquirit el Govern balear: “Capitania Marítima no li dona la gana de despatxar-les”.

A més, Mercant s’ha mostrat disposat al fet que una de les dos barques que es destinaran a les Pitiüses, recali a Formentera, tot i que en un primer moment, la previsió era que les dos estiguessin a Eivissa, una amb base a Sant Antoni i l’altra a Vila. En aquest sentit, l’alt càrrec del Govern ha assegurat que atén la demanda feta per la consellera insular de Medi Ambient, Verónica Castelló, que preveu amarrar aquesta barca en una de les 285 places del fondeig regular de l’estany des Peix.

Finalment, Mercant ha explicat que aquest servei de vigilància del litoral integra la partida de 400.000 euros del pressupost autonòmic d’enguany que impulsà el diputat Llorenç Córdoba i que s’havia de destinar a Formentera. Recordam que en el ple de setembre s’aprovà per unanimitat una proposició de Córdoba (també conseller en el ple insular) per “per posar en marxa de manera urgent el projecte de vigilància i control del litoral de Formentera” finançat amb aquest pressupost.