La politòloga Mariam Martínez Bascuñán ha explicat com el seu llibre, “El fin del Mundo Comun. Hannah Harendt i la posverdad“, parteix del pensament de Hannah Arendt per analitzar els reptes actuals de la democràcia i la deriva de la política en temps de “postveritat”. El volum és una reflexió sobre com les societats modernes estan perdent el seu “món comú”: aquell espai compartit de fets, diàleg i pluralitat que permet sostenir una vida democràtica.

Què és la postveritat?

Segons l’autora la democràcia “no és un espai en el qual tots hem de pensar el mateix, sinó un espai en el qual es pot discrepar, però sobre el mateix món”. La destrucció d’aquest món comú és, tal com ha explicat l’entrevistada d’avui, la postveritat. “Si hem de resoldre un problema polític sobre el canvi climàtic, el primer que hem de fer és reconèixer que el canvi climàtic existeix, ha afegit la politòloga”.

Roda de premsa 2017 

El llibre parteix d’una roda de premsa del 22 de gener de 2017. Kellyanne Conway, portaveu del president Trump s’esforçava a reiterar una mentida davant un periodista. Quan la portaveu va veure que no hi havia manera de fer-li creure la seva falsedat, contesta que ella no mentia, sinó que oferia “fets alternatius”. Aquests fets alternatius, la negació de l’evidència o de la base comuna que ens manté units i que alhora ens permet visibilitzar les diferents perspectives d’un fet, són l’eix central d’aquest llibre.

Donald Trump

Martínez Bascuñán centra bona part de la seva anàlisi en Donald Trump, a qui considera “el model ideal per identificar les dinàmiques de la postveritat”. Segons explica, el seu lideratge exemplifica la regressió democràtica que viuen molts països: “Les democràcies ja no moren per cops d’estat, sinó lentament, quan el populista va minvant de les institucions”.

Deteriorament

Un altre símptoma de la pèrdua d’aquest món comú i de l’erosió de la democràcia és el deteriorament de les institucions científiques, els mitjans de comuncació, i experts de diferents àmbits, que ja no representen una autoritat en les seves esferes d’acció.

Buidatge de contingut

Trump, diu, marca cada dia l’agenda amb anuncis extravagants –com “envair Groenlàndia o annexionar-se el Canadà”– que serveixen per crear confusió cognitiva i buidar de contingut la democràcia mentre acumula més poder.

Partits i moviments

Aquest fenomen afegeix, es veu també en altres contextos com el deteriorament de l’autoritat científica durant el Brexit o quan Quim Torra va parlar d’una crisi humanitària a Catalunya són exemples de com la retòrica emocional s’imposa sobre els fets“. L’autora alerta que els partits s’estan convertint en moviments identitaris accelerant així un procés de regressió democràtica.

Tribal

L’acadèmica adverteix també del caràcter tribal que adquireixen aquests moviments. “Tot passa pel que diu el líder i pel seu criteri: el que ell diu és la veritat. Aquesta lògica tribal destrueix el pensament crític i converteix la política en adhesió emocional. Per a l’autora amb aquesta fòrumla es substitueixen els fets compartits per la fidelitat al relat del líder.

L’emoció en l’acció política

Un altre punts central del llibre és el paper de l’emoció en l’acció política. Martínez-Bascuñán reivindica la importància de les emocions, però critica com el populisme ha sabut canalitzar la ràbia i el ressentiment de sectors socials que se senten invisibles o desplaçats. “Hem menyspreat massa la força de les emocions en el comportament polític. El 15-M va mobilitzar indignació i esperança, però avui predomina la ràbia de qui se sent invisible i no s’identifica amb perfils sociològics o tradicionals”, explica.

Generació Z

Aquesta dinàmica, segons ella, explica també l’atracció d’alguns joves de la generació Z per discursos reaccionaris: “Si des dels relats progressistes només se’ls parla de privilegis femenins, alguns nois senten que volen recuperar el seu. És la nova manipulació emocional del populisme”.

Plataformes digitals

L’autora també alerta del paper de les grans plataformes digitals en la crisi del debat democràtic. Marian Martínez Bascuñán assegura que si bé les xarxes socials han democratitzat l’opinió, oferint visibilitat a tothom, també han acabat concentrant més poder que mai en mans dels tecno magnats”, afirma.

Aquests actors econòmics –que poden “comprar una ciutat, tallar satèl·lits o interferir en una guerra”– acumulen un poder polític i tecnològic sense precedents: “Ni Rockefeller va somiar mai a arribar a Mart”. Per això, Martínez-Bascuñan defensa la necessitat de recuperar autonomia tecnològica europea i capacitat crítica per analitzar els fets.

Hannah Arendt

El pensament de Hannah Arendt travessa tot el llibre. L’autora troba en la filòsofa alemanya una eina per comprendre el present: “Arendt ofereix elements conceptuals per explicar les dinàmiques contemporànies i per diagnosticar el nostre temps”. La seva idea del món comú –allò que ens connecta i ens separa– és fonamental per resistir l’homogeneïtzació i la solitud que fomenten les xarxes socials.

Responsabilitat

En aquest sentit, Martínez-Bascuñán reivindica la responsabilitat individual com a antídot contra la postveritat: “La solució no és només la verificació de dades, sinó recuperar la nostra capacitat de judici i d’escolta. Si no escolt l’altre, el meu món es fa més petit. I la democràcia consisteix justament a posar en comú punts de vista diferents”.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: