El president del Consell de Formentera, Óscar Portas, ha afirmat que la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics que impulsen PP i VOX en el Parlament balear suposaria fer “molts passos enrere amb el que hem avançat com a societat democràtica”. Si bé el cap insular dubta que la derogació prosperi per l’existència de “normativa estatal i europea superior” que ho impedirien, ha destacat que el Consell ja ha mostrat la seva “oposició” presentant-hi al·legacions.

Portas ha explicat que la desaparició d’aquesta llei podria implicar “no poder posar en valor el que ha significat es Campament per a la ciutadania de Formentera” i “inclús [perdre] una part del patrimoni cultural que té Formentera”.

El projecte per es Campament

En aquest sentit, el president ha exposat que el Consell ja té enllestit un projecte per “reformar, adequar i donar dignitat” as Campament, el camp de concentració franquista que entre 1940 i 1942 va empresonar a uns 1.500 represaliats i en el qual moriren 58 persones.

Mur que delimitava l’antic centre penitenciari.

Portas ha assenyalat que l’objectiu de la intervenció en aquest espai, declarat BIC (Bé d’Interès Cultural) i lloc històric el 2014, és convertir-lo en un recurs educatiu per a la “societat, sobretot per a la gent més jove”, ja que “hi ha un desconeixement enorme entre la joventut del que va passar-hi”.

En concret, el president ha assenyalat que l’actuació “agafa com a referent el que s’ha fet a Alemanya” a l’hora de rehabilitar espais amb criteris de memòria democràtica. “Per tant, s’ha de fer alguna cosa visible” en el qual també es recorri a “tecnologies” per entendre i “veure què hi havia allà, com vivia la gent allà, més que viure, malviure, i en fi, recuperar la zona o una part almenys”. Pel que fa als elements patrimonials a destacar, Portas ha assenyalat el mur que delimitava el centre penitenciari, la casa de ses Xarxes (construïda posteriorment), els fonaments dels barracons i tot allò que “quedi visible”.

Previsió per engegar la intervenció: 2026

Ara bé, per dur a terme aquesta intervenció, ha aclarit que abans cal que els propietaris del terreny impulsin la unitat d’actuació que comprèn un projecte constructiu en la parcel·la contigua. Tot i que ha subratllat els interrogants que existeixen sobre els terminis, ha declarat: “L’únic que puc dir és que cada dia estem més a prop que això pugui ser una realitat. A jo m’agradaria que dins l’any 2026 poguéssim veure alguna passa endavant, visible”.

La casa de ses Xarxes, a la parcel·là on s’ubicà es Campament. CIF

Les diferents postures del PP en el Parlament i a Formentera

Sobre el fet que la derogació està impulsada en el Parlament per PP i VOX i si això suposaria alguna contradicció per Sa Unió, Portas ha declarat: “Són coses diferents. Aquí som a Formentera, hi ha un equip de govern, que és una coalició entre el PP i Compromís, i tenim les coses clares en el que es refereix l’illa de Formentera. Després el Parlament Balear hi ha una altra realitat, on el partit popular depèn de VOX per poder tenir una estabilitat en el govern, i jo allà no m’hi puc ficar”. Finalment ha agregat: “Evidentment, el que podem fer és, des de Formentera, estar en desacord quan tiren endavant alguna proposició de llei que nosaltres no compartim, i així ho hem fet”.

Converses per negociar el pressupost 2026

D’altra banda, el president ha anunciat que ja han començat els “contactes” amb el PSOE per negociar el pressupost de l’any vinent. Amb Gent per Formentera està previst mantenir-los “aquesta setmana” i ha informat que també s’ha fet la proposta per parlar-ne al conseller no adscrit, Llorenç Córdoba.

Portas ha exposat que la realitat del Ple insular, on Sa Unió governa en minoria, obliga a negociar amb l’oposició per aconseguir vots a favor o almenys abstencions.