Avui al ‘De Far a Far’ hem analitzat els escenaris de la guerra entre Estats Units i Israel contra l’Iran, un conflicte que ha començat aquest dissabte i que sembla, segons les paraules del president nord-americà, Donald Trump, que s’allargarà “el temps que sigui necessari”. Aquesta intervenció ha acabat amb l’assassinat del líder religiós i polític del país, Alí-Jamenei, així com d’altres personalitats de la seva cúpula de poder.

Context dels darrers dies

Arran de l’operació conjunta entre Israel i Estats Units, que ha deixat centenars de morts, incloses nenes d’una escola al sud del país, l’Iran ha respost amb el llançament de míssils a bases americanes i altres punts estratègics a l’Orient Mitjà.

Això ha provocat el tancament de l’espai aeri en zones importants de connexió internacional i també el tancament de l’estret d’Ormuz, un pas fonamental per al transport del petroli que ja ha provocat l’augment dels preus del gas i dels hidrocarburs arreu del món. A més, s’han produït nou morts a Israel i 31 al Líban, conseqüència d’un atac israelià contra ‘Hezbol·là’, grup armat libanès que forma part del conegut com a “eix de la resistència”, alineat amb l’Iran.

“Tragèdia i “bogeria”

El corresponsal diplomàtic i analista de La Vanguardia, Xavier Mas de Xaxàs, interpreta aquest atac com una “tragèdia” i “una bogeria que causa molt més mal que bé”. Ha descrit el règim iranià com a “abominable” i ha assegurat “que ha de caure”, però ha expressat dubtes sobre si “aquesta és la manera adequada”, “incendiant tota la regió per produir un canvi que de moment no s’està produint”. De fet, ha afirmat que no sembla que sigui una bona solució.

Canvi de règim? 

Sobre un canvi de règim per avançar cap a un sistema més democràtic, l’analista ha assenyalat que “no es pot imposar la democràcia a base de bombes, sinó des de dins, ajudant que el règim evolucioni i donant suport a la població que s’aixeca contra el règim”. Per al periodista, “és evident que no es pot fer des de fora”; per tant, assegura que la raó real no és la llibertat del poble, sinó que “Trump i Benjamin Netanyahu són dues criatures que juguen a la guerra portant el món cap a un desastre tremend”.

Petroli

En relació amb el paper del petroli en aquest conflicte i el tancament de l’estret d’Ormuz, Xavier Mas apunta que això perjudicarà tot Occident i que controlar el petroli tampoc és la veritable raó de l’operació, sinó que els dos líders “necessiten guerres per mantenir-se en el poder davant les eleccions a les quals s’enfronten i creuen que això els ajudarà a conservar-lo”.

Davant el fet que Trump hagi canviat d’estratègia política, ja que es presentava com un representant “que mira cap a dins del seu país” i no cap a fora, el corresponsal atribueix aquest gir al caràcter irracional i contradictori de Trump i ha recordat les seves declaracions sobre Groenlàndia. Tot i que admet que els MAGA, el seu moviment de votants, serien favorables a la posició de no iniciar guerres com els seus predecessors, posa de manifest que “el poder embogeix”.

“Israel mai podrà viure en pau”

Sobre els interessos de Netanyahu i el fet que pugui guanyar més amb aquest atac que els Estats Units, atès que l’Iran és la principal amenaça veïna d’Israel, Mas de Xaxàs planteja que “Israel és incapaç de posar fi definitivament a cap guerra,sempre està lluitant” i que, tot i no perdre, “mai podrà viure en pau”. A més, el fet de no voler solucionar el conflicte amb el poble palestí i no optar per la negociació li impedeix aconseguir aquesta pau i establir relacions més estretes amb altres països musulmans de la regió.

Capacitat de l’Iran

Sobre la capacitat defensiva de l’Iran, el convidat ha explicat que el país no té capacitat per fer front directament als exèrcits que l’han atacat, però sí que disposa de molts míssils amagats “que aniran sortint amb el temps”.

D’aquesta manera, l’estratègia que està seguint és perjudicar els petits països del golf Pèrsic, com Dubai o Qatar, que depenen molt dels negocis i del comerç internacional, per enfonsar, a través de la inseguretat, les seves economies, que viuen en gran part del comerç i de les companyies aèries, perquè pressionin Donald Trump perquè interrompi el conflicte.

Règim dels aiatol·làs

Sobre una possible fi del règim dels ‘aiatol·làs’ i el relleu en el poder, ha admès que ningú ho té clar ara mateix, ni tan sols Donald Trump, però ha posat exemples recents com Líbia, Síria i l’Iraq i ha afirmat que amb aquestes intervencions els països “sempre han anat a pitjor“. De fet, a l’Iraq va ser un desastre amb l’assassinat de Saddam Hussein i el naixement de l’Estat Islàmic; Gaddafi va morir i el país va quedar dividit. Igualment, a Síria “estem recolzant” un president que “fins fa quatre dies era d’Al-Qaeda”.

Si l’Iran segueix aquests passos, és possible que emergeixi un “líder encara més radical”. Sobre si això no ho tenen en compte els executors d’aquest primer atac, Mas de Xaxàs opina que “els és igual” i que Donald Trump busca “passar a la història” i creu que ho pot fer amb aquesta guerra, una guerra que els seus predecessors no es van atrevir a iniciar. Qualifica aquesta actitud d'”estúpida“.

Xina

En relació amb la possibilitat que aquesta ofensiva pugui ser una estratègia per perjudicar la Xina, controlant el petroli de Veneçuela i després el de l’Iran i així afeblir el seu principal competidor geopolític, el periodista dubta que el líder americà “pensi tant” i assegura que sol mirar a curt termini i que “sovint nosaltres pensem que és més intel·ligent del que realment és”.

A més, apunta que la Xina ha demostrat capacitat per buscar altres vies per aconseguir els seus objectius estratègics. També explica com Donald Trump ha portat les negociacions a través del seu gendre i d’un amic personal, mentre que els iranians van abordar les reunions amb enginyers i experts de tota mena, amb un enfocament molt més tècnic.

Grans tecnològiques

Una conseqüència directa per a la gent del carrer serà l’augment dels preus de gairebé tots els productes, derivat de l’increment del preu del petroli i del gas. Segons el convidat, aquesta guerra beneficia especialment les grans tecnològiques que desenvolupen mecanismes d’espionatge i seguiment, i que són pròximes a Donald Trump. Ha apuntat que, en canvi, la resta del món, és a dir, la majoria de la població, hi surt perdent.

Cuba

Sobre un possible atac a Cuba, Xavier Mas diu que “Trump es juga la presidència ara amb l’Iran” i que si aquesta operació no té èxit “està acabat políticament”. Segons explica, l’atac també respon a la feblesa actual de l’Iran i que a Cuba ho han de tenir en compte: “si no és prou forta, podria ser atacada“, assegura. Però també ha assegurat que l’aparell repressor tant a l’Iran com a Cuba és tan enorme que un canvi de règim i l’aparició d’un líder opositor amb capacitat real de govern és molt complicat, a causa de la forta repressió interna. Tampoc no hi ha cap reformista consolidat ni cap líder amb experiència de govern ni amb armes amb possibilitats reals contra els ‘aiatol·làs’, segons explica l’expert.

Població de l’Iran

Segons el periodista, a l’Iran hi ha una minoria a favor dels aiatol·làs, però el règim islamista “està molt debilitat” per la seva incapacitat de donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Tot i això, els opositors no tenen capacitat d’unió per fer front al règim, ja que no hi ha eleccions lliures ni armes en aquest bàndol, a més de les diferències d’interessos entre sectors de la població. No hi ha indicis que l’oposició s’estigui unint de manera efectiva.

Repressió

Segons Xavier Mas de Xaxàs, amb aquest conflicte és probable que el règim aprofiti la situació per reprimir encara més la població civil, que ara veu una possible esperança de canvi. Explica que, tot i ser un règim sanguinari, no és suïcida i no es protegirà lluitant frontalment contra Estats Units, sinó reforçant la repressió interna contra els civils. Per tant, aquesta crida de Trump a la població perquè surti al carrer, segons el corresponsal, pot desembocar en accions brutals contra la gent. Així, assegura que “està fent una crida a una gent que segurament morirà” i ho ha definit com “una insensatesa”.

Europa

En relació amb la reacció d’Europa, ha explicat que no està fent costat als Estats Units com ells esperaven, a diferència del 2003 amb la invasió de l’Iraq, i que s’està limitant a cedir les bases militars només per a accions defensives. Tot i que no som a la taula principal de decisions, tampoc estem col·laborant com en altres ocasions. Això també s’explica perquè “els europeus s’han adonat que aquesta no és la seva guerra” i que, si poden tenir algun paper rellevant, ha de ser “mostrar-se al món com un bloc a favor de la pau i la democràcia”.

Dret Internacional i equilibri global

Finalment, sobre aquests escenaris d’invasions i de ruptura del Dret Internacional, ha exposat que, tot i que “sembla que no hi ha conseqüències immediates”, creu que sí que n’hi ha a mitjà i llarg termini, i que molts països encara creuen en un cert “equilibri” global i que “no pot ser que només guanyin els que tenen més força”. Segons ha conclòs, “la imposició del més fort és possible a curt termini però insostenible a llarg termini”, perquè la majoria de la població mundial necessita aquest equilibri per garantir estabilitat i convivència.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: