Pere Sales, historiador i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha comparat el president dels Estats Units, Donald Trump, qui ha assegurat que tallaria les relacions comercials amb Espanya, amb “un infant a qui li han pres el jogueroi”. Les paraules del dirigent nord-americà han donat resposta a la negativa del president, Pedro Sánchez, a permetre l’ús de les bases militars nord-americanes en territori espanyol per bombardejar l’Iran en el si d’una guerra sense l’aval de les Nacions Unides i ni tan sols del Congrés dels Estats Units.

L’especialista subratlla que les relacions comercials entre ambdós països “no s’estableixen de manera bilateral” sinó que s’emmarquen en el si de la Unió Europea, tal com ahir va recordar, d’una banda, el canceller alemany, Friedrich Merz, de visita a la Casa Blanca, i de l’altra, la mateixa Comissió Europea.

L’andanada de Trump se circumscriu, assenyala Sales, en el que és un “exemple de líder de l’extrema dreta, que és erràtic, no racional, que vol resoldre problemes molt complexos de manera simple i que ens duu molt mals records”, en referència a l’Alemanya dels anys 30 del segle passat.

Dret internacional vs la llei del més fort

Tot i que Sales assegura que l’Iran compta amb un “règim que no és defensable” amb acreditades i reiterades vulneracions dels drets humans, l’inici d’aquesta nova guerra constata una evolució que començà amb la Guerra de l’Iraq de 2003 per “unes armes de destrucció massiva que no existien” i que confirma la caiguda en desgràcia del dret internacional en favor de “la llei del més fort“.

Davant d’aquest panorama, Sales reclama a la Unió Europea que actuï unida: “En un món dominat per les superpotències pintam poc (…) encara hi ha països com França (o fora de la UE, Gran Bretanya) amb mentalitat colonial i imperialista, o Alemanya, que mai es posicionarà en contra d’Israel pel seu deute històric per l’holocaust”. Tots ells, indica, posen “els seus interessos per damunt dels de la UE“.

Reeditar el mandat, perjudicar la Xina, consolidar l’hegemonia a l’Orient Mitjà

Pel que fa a les motivacions de la nova guerra que està estenent-se per diversos països de la zona, l’historiador apunta cap diversos factors: la voluntat de treure’n rèdit electoral, confirmar l’hegemonia dels Estats Units sobre l’Orient Mitjà i qüestionar l’expansió xinesa a la zona, així com limitar-ne l’accés a fonts d‘hidrocarburs. L’especialista també apunta que aquest nou conflicte bèl·lic podria ajudar a unificar la postura dels països àrabs contra l’Iran, després que el país dels aiatol·làs hagi llençat atacs contra les bases militars dels Estats Units a la zona.

Perjudici dels competidora turístics de les Balears

Malgrat que l’escenari és incert, Sales ha volgut llevar “catastrofisme” tot assenyalant que des de l’acabament de la II Guerra Mundial hem vist situacions similars que “a voltes han provocat problemes globals, com la crisi del petroli de 1973”. L’historiador ha apuntat que malgrat que no li agrada destacar-ho, aquests conflictes “tradicionalment han perjudicat competidors turístics de l’est de la Mediterrània”, un factor que ha beneficiat l’economia de les Illes Balears. Tot i això, Sales subratlla que “hi ha un límit” en el cas que la guerra desencadeni una pujada dels preus de l’energia, sobretot el gas i el petroli, arran del bloqueig marítim a l’estret d’Ormuz.

En aquest sentit, el professor de la UIB subratlla que serà decisiva la durada del conflicte, perquè els efectes en l’economia global d’aquest increment de preus es podran assumir durant un temps determinat: “Què passarà si s’allarga més de sis setmanes?”, planteja l’especialista.