El jove formenterer Martí Riera Negre, estudiant de tercer curs d’Arqueologia a la Universitat de Barcelona, està desenvolupant una investigació sobre un conjunt d’estructures arqueològiques a l’illot de s’Espardell, un indret del qual fins ara pràcticament no existien estudis detallats. El projecte ha rebut la Beca d’Investigació de Patrimoni del Consell de Formentera 2025.
Riera explica que la idea va sorgir mentre consultava el Catàleg de Patrimoni Històric de Formentera, on va trobar referència a un jaciment identificat com a Torre d’Espardell (JA-116), del qual hi havia molt poca informació i pràcticament cap bibliografia. “Només hi havia algunes mencions i una fotografia. Quan hi vam arribar, ens vam adonar que el jaciment era més important del que es pensava”, relata.
Tot i que inicialment es pensava que es tractava d’una única estructura, el treball de camp ha permès identificar un conjunt d’almenys cinc estructures al voltant de la torre, fet que obre la porta a una investigació més profunda per entendre el paper històric d’aquest indret.
Per poder dur a terme la investigació, Riera va haver de tramitar diverses autoritzacions, ja que s’Espardell és una zona d’alt valor ambiental i protegida. El projecte s’ha plantejat amb una metodologia estrictament no invasiva, sense excavar ni alterar el terreny, basada en la prospecció visual i en l’ús de noves tecnologies.
Una de les eines principals del projecte ha estat la fotogrametria amb dron, que ha permès captar centenars d’imatges de les restes arqueològiques. Aquestes fotografies s’han processat amb programari especialitzat per generar un model digital en tres dimensions amb gran precisió, que permet estudiar la torre i les estructures del seu entorn sense necessitat d’intervenir físicament sobre el jaciment.
Segons explica l’investigador, aquest model 3D facilita analitzar aspectes com les tècniques constructives, els materials o el col·lapse de les estructures, i també compartir la informació amb especialistes d’altres universitats i centres de recerca.
El projecte compta amb el suport acadèmic dels historiadors Alfredo Chamorro i Àngel Casals, de la Universitat de Barcelona, integrats en el Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental (GEHMO). Aquesta col·laboració permet situar la investigació dins un marc científic més ampli relacionat amb l’estudi de les torres de vigilància del Mediterrani.
Durant el pròxim any, l’equip continuarà treballant en l’anàlisi del model digital, la planimetria detallada del jaciment i la recerca documental en diversos arxius històrics, com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu del Regne de Mallorca o l’Arxiu de Simancas, amb l’objectiu de trobar referències històriques sobre s’Espardell i la possible torre de vigilància.
La investigació pretén establir una cronologia del conjunt arqueològic, entendre la seva funció i generar un registre digital permanent del jaciment. Segons Riera, la beca de patrimoni “és un impuls important per poder dedicar temps i recursos a un projecte que pot ajudar a aclarir una part poc coneguda de la història de les Pitiüses”.
