Avui 16 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Veu, una jornada que posa el focus en una eina essencial de la vida quotidiana, no només com a vehicle de comunicació, sinó també com a part de la identitat i del benestar personal. Amb motiu d’aquesta commemoració, Ràdio Illa ha entrevistat la logopeda especialitzada en neurologopèdia Mireia Serrano, que ha ofert consells pràctics per cuidar la veu i ha explicat quins factors poden afectar-la.
La veu, també des de la neurologia
Serrano ha explicat que la neurologopèdia és l’àmbit de la logopèdia que tracta els trastorns de la comunicació, la veu i la deglució derivats de danys neurològics, ja siguin adquirits —com un ictus o un traumatisme— o provocats per malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson.
En aquest sentit, ha recordat que la veu depèn d’un procés neuromotor complex, en què el cervell coordina la respiració, la fonació i l’articulació.
Hidratar-se, reposar i evitar el sobreesforç
Entre els principals consells per cuidar la veu, la logopeda ha destacat la importància de mantenir uns bons hàbits d’higiene vocal, és a dir, aquelles rutines que protegeixen la mucosa laríngia i afavoreixen una bona funció fonatòria.
Això inclou beure aigua sovint, fer bafs o inhalacions de vapor d’aigua, evitar el sobreesforç vocal i, sobretot, respectar el repòs vocal, especialment en professions que depenen molt de la veu, com ara la docència, el cant o la locució.
També ha alertat sobre pràctiques habituals que poden perjudicar la veu, com parlar en ambients sorollosos, fet que obliga a augmentar la intensitat vocal, o aclarir-se la gola constantment, una acció que pot generar un impacte excessiu sobre les cordes vocals.
Quan cal consultar un especialista
Serrano ha insistit que no tota alteració de la veu és greu, però sí que cal estar alerta quan una disfonia —és a dir, una veu ronca o alterada— s’allarga en el temps.
Segons ha explicat, si aquesta alteració dura dues o tres setmanes o més, el més recomanable és acudir a un especialista perquè pugui fer una exploració i descartar possibles patologies. Entre aquestes, ha citat els nòduls o els pòlips a les cordes vocals, lesions que poden aparèixer com a conseqüència d’un sobreesforç continuat.
La logopeda ha recordat també que sovint es fa servir incorrectament la paraula “afonia”, quan en realitat el terme més adequat en la majoria de casos és disfonia, ja que l’afonia implica la pèrdua total de la veu.
Estrès, ansietat i tensió també passen factura
Un altre dels aspectes destacats de l’entrevista ha estat la relació entre la veu i l’estat emocional. Serrano ha explicat que l’estrès, els nervis o l’ansietat poden influir directament en la veu, ja que augmenten la tensió muscular i alteren la coordinació entre respiració i fonació.
Això pot provocar una veu més forçada, inestable o tremolosa, i és una de les raons per les quals moltes persones noten la sensació de “nus a la gola” en moments de tensió.
Escalfar la veu, però amb supervisió
Pel que fa als exercicis per escalfar la veu, Serrano ha advertit que no tots serveixen per a tothom. Tot i que hi ha molts exercicis possibles, ha remarcat que no es pot aplicar una mateixa recepta a totes les persones, i que alguns exercicis poden ser beneficiosos per a uns casos però contraproduents per a uns altres.
Per això, ha recomanat acudir a un logopeda abans de seguir exercicis trobats a internet, ja que és l’especialista qui pot indicar quines pautes són adequades en cada cas i corregir-ne l’execució.
