Amb motiu del Dia Internacional del Residu Zero hem parlat sobre l’informe elaborat de Rezero, que apunta que a les Illes Balears, les dades mostren una situació preocupant: es generen un 46% més de residus per habitant que la mitjana estatal i la recollida selectiva es manté estancada al voltant del 30%, lluny dels objectius europeus.
Estructural i multifactorial
Per analitzar aquest escenari, Ràdio Illa ha parlat amb Rosa García, directora de la fundació Rezero, que apunta que el problema és estructural i multifactorial. Segons explica, les Balears no només estan lluny d’assolir els objectius, sinó que tampoc hi ha una aposta clara per transformar el model actual de gestió de residus.
Matèria orgànica
García sosté que la situació respon a una combinació de factors que defineix com un “còctel explosiu”: una recollida selectiva que no avança, una manca de sistemes efectius per gestionar la matèria orgànica i un mercat que continua introduint productes complexos i difícils de reciclar. En aquest sentit, considera que sovint es posa el focus en la ciutadania, però no en els productors.
Envasos, comerç elèctronic i moda
També alerta que la prevenció continua sent una assignatura pendent. Tot i mesures com la reducció de plàstics d’un sol ús impulsada el 2019, la directora de Rezero assenyala que aquestes iniciatives són insuficients si no s’actua sobre l’origen del problema. Entre els elements que més contribueixen a la generació de residus, destaca l’ús massiu d’envasos d’un sol ús, el creixement del comerç electrònic i l’impacte de la moda ràpida.
30% de recollida
En aquest context, García defensa que cal apostar per la reducció, la reutilització i la reparació. Recorda que fa més de quatre anys que les Illes no superen el llindar del 30% de recollida selectiva i apunta que eines com el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) podrien ser clau, tot i que denuncia retards en la seva implementació per part dels fabricants.
Model de compostatge i inversió
Un altre dels grans reptes és la gestió de la matèria orgànica. Segons explica, sense una separació efectiva d’aquesta fracció no es pot avançar cap a un model de compostatge eficient. A això s’hi suma la necessitat d’inversió en infraestructures i d’una major pedagogia ciutadana sobre la separació de residus, que inclou també tèxtils, aparells electrònics o paper i cartró.
Formentera, amb marge de millora
Pel que fa a la realitat per illes, la directora de Rezero apunta que hi ha diferències significatives entre territoris. La pressió turística és un factor determinant en la generació de residus, i tot i que alguns municipis de Mallorca i Menorca han avançat en prevenció, a Formentera encara hi ha marge de millora. Segons indica, s’han registrat avenços en la recollida d’envasos, però continuen mancances importants en la gestió de l’orgànica i en la disponibilitat de deixalleries.
Model de producció i consum
En definitiva, García defensa que la solució passa per un canvi profund en el model de producció i consum. Considera que cal actuar sobre allò que es posa al mercat, reforçar els mecanismes de control i implicar tots els actors, des de les administracions fins a les empreses i la ciutadania. Sense aquest canvi estructural, conclou, les Illes continuaran lluny de l’objectiu de residu zero.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
