El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears, Joan Simonet, ha visitat recentment el Zoo de Barcelona per comprovar l’estat del projecte de cria ex situ de la sargantana pitiüsa, i ha confirmat a Ràdio Illa que han nascut 32 nous exemplars. El programa, impulsat com a mesura preventiva davant la pressió que exerceixen les serps invasores sobre la població de sargantanes, especialment a Eivissa, inclou set exemplars procedents de Formentera —tres mascles i quatre femelles— que han tengut una mitjana de dues o tres cries cadascuna en aquesta primera tongada.
Un reservori genètic per al futur
L’objectiu del projecte és crear reservoris genètics que permetin, en un futur, reintroduir sargantanes en zones on la població hagi desaparegut o s’hagi reduït dràsticament per la depredació de les serps. “Estan molt ben cuidades allà. Tenim un conveni amb el zoo i les aniran criant i augmentant en previsió de poder fer reintroduccions de cara al futur”, ha explicat Simonet.
El conseller ha avançat que el programa s’ampliarà progressivament amb exemplars procedents de diferents illots de les Pitiüses, atès que cada illot pot presentar variants genètiques que convé preservar per separat. A més del Zoo de Barcelona, el Bioparc de València també participa en el programa. “Si Darwin, en comptes d’anar a les Galàpagos, hagués vingut a les Pitiüses, s’hauria estalviat mitja volta al món i hauria arribat a les mateixes conclusions”, ha dit Simonet, en referència a la rica diversitat genètica de les sargantanes de les Illes.
Eivissa, en situació crítica; Formentera, amb la serp blanca controlada però amb alerta per la de ferradura
Simonet ha subratllat la diferència entre la situació a Eivissa i a Formentera. A Eivissa, la serp de ferradura ha avançat “com un front”, des de la zona nord-est cap al sud de l’illa, i les poblacions de sargantana han desaparegut pràcticament a les zones ja colonitzades. Ara s’estudia si és viable iniciar reintroduccions en àrees on la densitat de serps ha baixat, i s’està planificant crear zones de cria in situ en espais on les serps no hi puguin accedir.
A Formentera, la situació és menys crítica. La serp blanca continua concentrada a la zona de la Mola, on es capturen més de 880 exemplars anuals, i el Govern treballa per evitar que s’expandeixi. El problema més preocupant és l’aparició de serps de ferradura a la zona de la Savina des del 2023: enguany se n’han capturat set exemplars. Se sospita que arriben amagades en material vegetal o vehicles procedents d’Eivissa a través del transport marítim, ja que el canal és massa llarg perquè aquests ofidis el travessin nedant. “Si podem exterminar-la, exterminar-la. Hem de fer tot el possible perquè Formentera no repeteixi la situació d’Eivissa”, ha dit el conseller.
Què fer si es veu una serp
Simonet ha fet una crida clara a la ciutadania: si es veu una serp, el millor és matar-la, ja que no és una espècie verinosa i no suposa un perill per a les persones. “Ja sé que fan molta angúnia, però si la poden matar, que la matin”, ha dit. En tot cas, cal avisar al COFIB (Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears) als telèfons 607 55 40 55, 971 144 107 o al 112, que redirigeix l’avís al COFIB. “És molt important comunicar on s’ha vist la serp perquè, si apareix fora de les zones que tenim controlades, podem establir nous protocols de vigilància“, ha explicat.
Ajudes al sector primari davant la crisi energètica
Aprofitant la conversa, el conseller ha avançat que el Govern preveu publicar en les pròximes setmanes diverses línies d’ajudes per al sector primari, especialment afectat per la pujada del gasoil, els fertilitzants i els pinsos. Les ajudes tendran en compte la doble insularitat de Formentera i inclouran, a més de les compensacions directes, uns bons de compra de producte local adreçats als residents.
