El Govern balear ha emès un comunicat en què informa que el Consell de Govern ha autoritzat avui l’Advocacia de la Comunitat Autònoma “a interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra el Reial decret 316/2026, de 14 d’abril, pel qual el Govern d’Espanya modifica el Reglament de la Llei d’estrangeria i impulsa un procés extraordinari de regularització per a persones migrants”.
D’aquesta manera, el Govern balear materialitza la postura anunciada per diverses comunitats governades pel PP, com l’Aragó, Madrid, Múrcia i Comunitat Valenciana, que a mitjan abril avançaren que portarien davant dels tribunals la setena regularització extraordinària des del retorn de la democràcia.
A més de la interposició del recurs, el Govern de les Illes Balears demanarà la suspensió cautelar del Reial decret mentre es resol el procediment judicial, davant “la possible afectació immediata -assenyala l’executiu en un comunicat que aquesta mesura pot tenir sobre els serveis públics essencials de la comunitat autònoma”.
L’argumentari del Govern
El Govern de les Illes Balears considera que aquesta mesura “s’ha aprovat sense consens amb les comunitats autònomes, sense debat parlamentari i sense una valoració d’impacte pressupostari que permeti fer una previsió real de les conseqüències socials, econòmiques i administratives que tindrà sobre els territoris, especialment per l’increment de la pressió sobre els diferents serveis públics atès l’efecte crida que es podria derivar d’aquest procés”.
Segons el Govern, les diferents conselleries “alerten que l’Estat no ha aportat dades fiables ni una estimació clara sobre el nombre de persones que es podrien veure afectades per aquesta regularització; per aquest motiu, qualsevol previsió és aproximada i orientativa”.
El comunicat assenyala que “els informes elaborats per les diferents àrees del Govern apunten que aquesta regularització podria tenir una incidència directa sobre els serveis sanitaris, educatius i socials, així com sobre els recursos destinats a l’atenció de menors, especialment en una comunitat autònoma que ja suporta una elevada pressió migratòria i una forta tensió demogràfica”.
A més, el Govern ha aprofitat per recordar que les Illes Balears viuen “una situació de forta pressió migratòria i que els serveis d’atenció a menors fa temps que es troben saturats”.
Per aquest motiu, el Govern considera que el Reial decret 316/2026 suposa “una decisió unilateral que incrementa encara més la pressió sobre una comunitat autònoma amb recursos limitats, territori fragmentat i serveis públics tensats”.
L’executiu autonòmic també considera que aquesta “regularització massiva va en direcció contrària a la tendència actual de la majoria de països europeus, els quals reforcen les polítiques de control de fronteres, l’ordenació dels fluxos migratoris i la integració efectiva”.
