Avui, al ‘Comentari d’Actualitat’, l’economista i professor de la Universitat de Barcelona Miquel Juan ha valorat com una “fita institucional de primer ordre” l’aprovació al Senat de la reforma constitucional que permetrà que Formentera disposi d’un senador propi, separat de la representació compartida que fins ara mantenia amb Eivissa sota la fórmula “Eivissa-Formentera”.
Senador propi
Segons ha explicat, “han hagut de passar 48 anys de la Constitució espanyola per corregir una situació que, durant dècades, ha diluït la identitat política de l’illa”. Juan ha recordat que la denominació conjunta no només afectava la representació institucional, sinó també la lectura de la realitat econòmica i social de Formentera, ja que moltes estadístiques oficials continuen apareixent agrupades amb Eivissa. En aquest sentit, ha insistit que la nova etapa també hauria de servir per avançar cap a una desagregació real de les dades.
PSOE i PP
El professor ha remarcat que la reforma ha estat possible gràcies al suport conjunt de PSOE i PP, necessari per reunir la majoria qualificada exigida per una modificació constitucional. També ha reconegut el paper de diverses persones que han defensat aquesta reivindicació al llarg dels anys i ha assegurat que la mesura “culmina una part important del procés d’autogovern de Formentera”.
Regularització
Més enllà de la qüestió institucional, Miquel Juan també ha analitzat altres assumptes d’actualitat, com la nova regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern central. Ha recordat que aquesta és la setena regularització des de la democràcia, després de processos similars aprovats tant per executius del PSOE com del PP. Segons ha explicat, la previsió és que la mesura pugui beneficiar prop de 500.000 persones durant el 2026.
4.ooo milions d’euros anuals
Juan ha defensat la regularització des d’una doble perspectiva. D’una banda, ha assegurat que es tracta d’una qüestió de dignificació i drets humans, perquè afecta persones que ja viuen i treballen al país. De l’altra, ha apuntat que també té un impacte econòmic positiu, ja que cada persona regularitzada pot aportar una mitjana de 4.000 milions d’euros anuals a Hisenda. Per això, ha considerat que bona part de les crítiques que genera aquest debat “responen més a la demagògia que no a una anàlisi realista de la situació”.
Pla Estatal d’Habitatge
En matèria d’habitatge, el col·laborador ha comentat el nou Pla Estatal d’Habitatge, que inclou una millora del bo jove de lloguer. Ha recordat que a les Illes Balears aquesta ajuda ja existeix amb imports de fins a 250 euros mensuals, però ha advertit que continua tenint limitacions importants. Entre aquestes, ha assenyalat el topall d’edat de 35 anys, els límits de renda i la restricció temporal per rebre l’ajut. Segons ha afirmat, ampliar aquestes condicions seria més eficaç que establir controls directes sobre els preus del lloguer.
Control de preus
Precisament sobre aquesta qüestió, Miquel Juan s’ha mostrat crític amb les polítiques de control de preus, perquè considera que poden generar distorsions en el mercat. Ha explicat que, quan es limita artificialment la rendibilitat dels propietaris, molts opten per retirar habitatges del mercat o cercar fórmules alternatives, fet que redueix encara més l’oferta disponible. Per això, ha defensat que la prioritat hauria de ser incrementar el parc públic d’habitatge i facilitar més incentius perquè es construeixi habitatge assequible.
La “Maledicció dels recursos”
Finalment, el professor també ha fet referència al concepte de la “maledicció dels recursos”, una teoria econòmica que descriu com alguns països rics en recursos naturals acaben registrant pitjors nivells de desenvolupament. Ha explicat que la dependència excessiva d’un sol recurs pot afavorir corrupció, autoritarisme i vulnerabilitat davant les oscil·lacions del mercat internacional. En aquest sentit, ha apuntat que aquesta reflexió també es pot traslladar a territoris altament dependents del turisme, com és el cas de les Illes, on una economia massa concentrada en un únic sector pot acabar generant fragilitats estructurals.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
