Hi ha experiències que tenen el gust de les grans victòries, i la que va viure dissabte passat Mariano Ferrer Yern n’és el millor exemple. El nedador formenterer va ser l’únic participant de tot l’arxipèlag balear a l’Ibiza Ultra Swim, una de les proves de natació en aigües obertes més dures del calendari, reservada únicament a 21 nedadors d’alt nivell d’arreu del món. L’objectiu: salvar els 30 quilòmetres de distància que separen Eivissa de Formentera, concretament entre Sant Eulària i es Pujols.
Finalment, la meteorologia i els corrents van convertir la travessia en un autèntic infern on només 10 nedadors van aconseguir arribar a la meta. En Mariano va haver de ser extret de l’aigua al quilòmetre 18, completament extenuat, però la seva valentia l’ha convertit en el nom propi dels darrers dies a Formentera, on els veïns l’aturen pel carrer per abraçar-lo “com si hagués salvat el món”, explica.
Una sortida amb silenci sepulcral
La jornada va començar a les 7:30 del matí amb un “silenci sepulcral” a la línia de sortida. “Allí ni música, tots callats”, explica en Mariano als micròfons de Ràdio Illa. Els primers quilòmetres van discórrer sobre rodes. El formenterer nedava “hiper mega suau”, guardant forces, fins al punt que al quilòmetre 10 duia mitja hora de marge sobre el temps previst. Fins i tot, empesos per un corrent favorable en un tram concret, el rellotge va arribar a marcar un ritme de vertigen: 12 minuts el quilòmetre.
Però el pitjor presagi es va complir a mig matí: va entrar el vent de Llebeig (sud-oest) i la mar es va transformar. “Es va aixecar més onada, més vent, i el corrent venia de morros. Es va muntar un caos allà que no podies ni respirar dins l’aigua”, relata el nedador.
Set quilòmetres d’agonia en mar obert
El moviment de les onades va provocar-li un fort mareig, un contratemps físic que el va deixar buit. “Em vaig començar a marejar. No em podien entrar els gels de menjar, ni el beure. Vaig intentar tirar de Coca-Cola, vaig prendre Biodramina i Enàntium, però vaig començar a tenir arcades i a vomitar dins l’aigua”. En aquestes proves de gran fons, les normes són estrictes: si el nedador toca la barca de suport, queda automàticament desqualificat. En Mariano va haver de flotar d’esquena a les onades per intentar recuperar-se, enmig del patiment.
“Vaig fer set quilòmetres agonitzant. Al meu cap, al quilòmetre d’onze, jo ja em veia as Pujols”, confessa. Finalment, després de més de dues hores de lluita contra el mareig, el cos va dir prou: “Es va acabar la pila. No em quedava ni un gram de força”. L’equip de suport el va haver de treure de l’aigua directament a pols perquè no podia ni pujar a la barca.
Durant tota l’odissea, en Mariano no va estar sol. Va comptar amb una tripulació d’amics que l’acompanyaven per marcar-li el rumb: Roberto Verdera i Àlex Figueiras a la barca (encarregats del rumb i del menjar), i Pepe ‘el Loco’ en un caiac a l’altre costat, ajudant-lo per posar-se vaselina al coll i a les aixelles per evitar les ferides de la fricció.
El regal a la ràdio i la promesa de tornar el 2027
Malgrat haver passat la nit posterior amb febre i el cos “destrossat”, l’esperit de superació d’en Mariano Ferrer continua intacte. El nedador ha visitat els estudis de Ràdio Illa per portar un regal molt especial per a l’emissora i els seus oients: el cartell oficial de la prova i el gorro original amb el dorsal 20, encara ple de la sal de dissabte.
De cara al futur, en Mariano ja té clar el diagnòstic: el problema no va ser el físic, sinó la falta d’adaptació a l’onada de mar oberta. Per això, ja planeja “enredar” els amics que tenen barca per anar a entrenar a mar oberta i preparar-se per la cita de 2027. “L’any que ve hi tornaré, queda claríssim. Això és com una droga”, adverteix amb determinació.
Mentre espera la pròxima edició de l’Ultra Swim, el formenterer no s’atura i ja mira de reüll el calendari d’estiu, amb cites del circuit de la Marnató i la possibilitat de viatjar a Galícia per participar a la Batalla de Rande.
