La biòloga Antònia Maria Cirer ha advertit aquest dimarts que la serp de ferradura ja ha colonitzat pràcticament tota l’illa d’Eivissa i ha alertat que, segons l’experiència acumulada durant els darrers anys, les poblacions de sargantana pitiüsa desapareixen en un termini de cinc anys o menys des que aquest depredador s’estableix en un territori.
Per aquest motiu, ha reclamat impulsar amb urgència un protocol que permeti als particulars crear refugis protegits a les seves finques per preservar l’espècie autòctona. A més, ha recomanat als veïns de Formentera crear una xarxa coordinada per caçar l’espècie invasora.
SOS sargantanes
En una entrevista a Ràdio Illa, Cirer ha explicat que les captures realitzades pels voluntaris del projecte SOS Sargantanes a finals del 2025 confirmen que la serp de ferradura és present a totes les quadrícules UTM d’Eivissa. “El fet que no es vegin no vol dir que no hi siguin. Avui podem dir que la serp de ferradura ha colonitzat tota l’illa d’Eivissa”, ha afirmat.
Marge d’actuació
La investigadora ha assegurat que la situació és crítica perquè el marge d’actuació és molt reduït. “Des que una serp arriba a una zona fins que les sargantanes s’extingeixen tenim un marge de cinc anys o menys. Per això estem tan desesperats demanant que ja no es pot esperar més”, ha advertit.
Jardins convertits en santuaris
Davant aquest escenari, Cirer ha defensat la creació de refugis protegits en jardins particulars i altres espais on les serps tenen més dificultats per accedir. Segons ha explicat, alguns jardins privats o determinades zones urbanes, com el passeig marítim de Santa Eulària, encara actuen com a petits reductes gràcies a les barreres que representa l’entorn urbà.
Supervivència
Per garantir-ne la supervivència, considera imprescindible instal·lar barreres antiserps que impedeixin l’entrada dels rèptils. Tanmateix, ha denunciat que aquesta opció topa actualment amb impediments administratius.
Direcció General de Fauna
Segons ha explicat, des de la Direcció General de Fauna s’ha argumentat que aquest tipus de tancaments serien il·legals perquè deixarien fauna protegida confinada dins els recintes. Una interpretació que Cirer considera contradictòria. “S’està prohibint protegir la sargantana justament perquè és una espècie protegida”, ha lamentat.
Mobilitat d’animals
La biòloga rebutja també l’argument que aquests espais limitarien la mobilitat dels animals. Ha recordat que les sargantanes acostumen a viure tota la seva vida dins un mateix jardí i que, si fos necessari evitar problemes de consanguinitat, seria senzill establir un protocol periòdic d’intercanvi d’exemplars entre diferents refugis.
El model de Can Marines
Cirer ha posat com a exemple el refugi habilitat a Can Marines, que considera el model que s’hauria d’estendre arreu de les Pitiüses. En canvi, ha advertit que les petites caixes de fang perforades instal·lades en alguns jardins no ofereixen cap protecció efectiva, ja que hi poden entrar tant les sargantanes com les serps.
Segons ha defensat, l’objectiu és que qualsevol propietari amb un jardí pugui habilitar un espai segur perquè les sargantanes continuïn vivint “allà on sempre han viscut”.
Situació
Durant l’entrevista, Cirer també ha explicat per què la situació és molt diferent de la provocada per altres espècies de serps presents a les Illes.
Serp blanca o d’escala
Ha recordat que la primera espècie introduïda a Formentera va ser la serp blanca o d’escala, una espècie amb una dieta molt més variada que no depèn principalment de les sargantanes i que, a més, utilitza refugis diferents.
Serp de ferradura
En canvi, la serp de ferradura representa una amenaça molt més gran perquè s’alimenta preferentment de sargantanes i ocupa exactament els mateixos refugis, especialment les parets de pedra seca. “S’han trobat el clima ideal, els refugis ideals i, a dins dels refugis, el seu aliment preferit”, ha resumit.
Equilibri
Segons la biòloga, aquesta coincidència fa impossible qualsevol equilibri entre depredador i presa, ja que la serp acaba expulsant la sargantana dels espais on viu abans de depredar-la.
Crida urgent a Formentera
Cirer ha llançat una crida directa a la ciutadania de Formentera perquè actuï abans que la situació sigui irreversible.
Xarxa coordinada
Ha demanat crear una xarxa coordinada de voluntariat que instal·li trampes de manera massiva arreu del territori per intentar contenir l’expansió de la serp de ferradura mentre encara és possible.
Segons ha proposat, aquesta xarxa podria estar coordinada pel Consell Insular o per entitats cíviques i culturals amb l’objectiu de crear un cinturó de trampes que permeti acotar la zona afectada i, si encara s’hi és a temps, eradicar l’espècie invasora.
“Si no, Formentera patirà el mateix problema que té Eivissa”, ha advertit. Cirer ha conclòs que la desaparició de la sargantana pitiüsa significaria perdre “una part important de la senya d’identitat” de les Pitiüses.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
