La contaminació acústica que pateixen els dofins molars a les aigües de Formentera i Eivissa duplica la registrada al Parc Nacional de Cabrera. Segons un estudi de l’associació Tursiops, aquesta remor submarina crònica —derivada de la navegació costanera— arriba al seu punt àlgid els mesos de juliol i agost, deixant els cetacis pràcticament incomunicats a les hores centrals del dia.
En una entrevista a Ràdio Illa, Marga Cerdà, membre de Tursiops, ha explicat que mitjançant micròfons subaquàtics (hidròfons) han pogut comparar el soroll d’ambdues zones. Les conclusions són alarmants a la zona des Freus i al litoral de Formentera: durant l’estiu, la capacitat de comunicació dels dofins es redueix teòricament fins a un 70%.
Mentre que en condicions de silenci dos dofins es poden sentir a una distància de gairebé set quilòmetres, la remor dels motors a l’agost escurça aquest radi fins a tot just 1,4 quilòmetres. «Els dofins són animals socials i es relacionen a través de l’acústica. Si no es poden sentir, no es poden socialitzar igual; estan com perduts enmig d’una mar de renou, cosa que els provoca estrès», adverteix Cerdà. A més, s’ha detectat que la presència constant de vaixells fa que els animals es despistin i deixin de dedicar el temps necessari a alimentar-se.
Com a solució a llarg termini, l’entitat apunta cap a l’enginyeria naval per dissenyar hèlixs i motors més silenciosos que evitin la cavitació (les bombolles d’aire subaquàtiques que esclaten i generen soroll). A curt termini, Cerdà recorda que navegar a baixes revolucions redueix notablement l’impacte acústic.
Identitat pròpia i l’amenaça del trànsit
L’estudi de sonoidentificació de Tursiops ha permès registrar els «xiulets signatura» —el xiulet propi que serveix d’identitat a cada individu— i localitzar 123 dofins a les Pitiüses. Cerdà ha subratllat que es tracta d’una comunitat tancada: «Els dofins pitiüsos són pitiüsos; es mouen per aquí i els estudis genètics demostren que no es barregen amb els de Mallorca o Menorca». Curiosament, la zona on s’ha registrat més densitat d’aquests animals a l’hivern és precisament es Freus, l’àrea que més trànsit marítim suporta a l’estiu.
Rorquals a la costa i la hipòtesi de les orques
Durant l’entrevista, Cerdà també ha valorat l’observació recent de rorquals comuns davant la costa de Formentera (es Caló i la punta de sa Creu). L’experta ha aclarit que la seva presència és habitual perquè s’apropen a la línia de costa per alimentar-se de bancs de peix petit i plàncton. En cas de trobar-se amb un d’aquests grans cetacis, es recomana mantenir el vaixell aturat, no navegar mai de cara a ells i gaudir de l’espectacle a una distància mínima de 60 metres.
