La professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i directora del Màster en Social Media, Sílvia Martínez, ha analitzat a Ràdio Illa la decisió preliminar de la Comissió Europea d’acusar Meta de vulnerar la normativa comunitària pel disseny “addictiu” d’Instagram i Facebook. Segons la investigadora, moltes de les funcionalitats d’aquestes plataformes estan pensades per retenir l’atenció dels usuaris el màxim temps possible, una estratègia que té un impacte especial entre els menors i que obliga a reforçar tant la regulació com l’educació digital.
Un model pensat per retenir l’atenció
Martínez ha explicat que la investigació de la Comissió Europea posa el focus en característiques com l’scroll infinit, la reproducció automàtica de continguts o les notificacions constants, que dificulten interrompre el consum de continguts.
Segons ha indicat, aquestes funcionalitats generen el que al sector es coneix com a rabbit holes, dinàmiques que atrapen l’usuari en un consum pràcticament sense fi. “És molt complicat posar aquest límit de dir: m’aturo i passo a una altra cosa”, ha assenyalat.
La professora ha advertit que aquestes plataformes han acabat modificant hàbits quotidians, fins al punt que moltes persones aprofiten qualsevol moment lliure per tornar a consultar-les, sovint sense ser-ne conscients.
Un negoci basat en el temps que hi passam
Durant l’entrevista, Martínez ha recordat que el model de negoci de Meta depèn directament del temps que els usuaris passen a les seves plataformes, ja que això incrementa la visualització de publicitat i els ingressos de la companyia.
En aquest sentit, considera inevitable que existeixi una tensió entre els interessos comercials de l’empresa i el benestar dels usuaris. Tot i que Meta incorpora eines de control parental o avisos sobre el temps d’ús, la investigadora considera que aquestes mesures són insuficients i que, sovint, moltes famílies desconeixen com configurar-les correctament.
La responsabilitat no pot recaure només en l’usuari
Martínez també ha rebutjat que tota la responsabilitat recaigui sobre els usuaris o les famílies.
Ha defensat que la societat necessita una millor educació mediàtica i competències digitals perquè infants, adolescents i adults siguin capaços d’utilitzar aquestes eines de manera crítica i saludable.
Al mateix temps, ha recordat que els adults tampoc no són aliens a aquestes dinàmiques i que moltes famílies conviuen amb situacions en què tant pares com fills passen una part important del dia connectats a les xarxes socials.
Regular les plataformes continua sent un gran repte
Pel que fa a les iniciatives per limitar l’accés dels menors a les xarxes socials, la professora de la UOC ha explicat que encara no existeix un consens internacional sobre quina hauria de ser l’edat mínima ni sobre els sistemes més adequats per verificar-la.
També ha advertit que demanar més dades personals per acreditar l’edat obre nous interrogants sobre la privacitat dels usuaris, mentre que les diferències legislatives entre països compliquen l’aplicació de mesures comunes.
Educar per aprofitar els beneficis de les xarxes
Segons ha conclòs, la clau passa per reforçar l’educació digital, potenciar l’ètica dels professionals de la comunicació i promoure una actitud crítica davant dels continguts, aprofitant també les eines que les mateixes plataformes ofereixen per denunciar la desinformació o els continguts perjudicials.
