Recollir una copina de la platja pot semblar un gest innocent, però té conseqüències sobre els ecosistemes marins. Així ho ha explicat la divulgadora científica Cristina Amanda Tur, llicenciada en Ciències de la Informació, Fotografia i Criminologia, amb un màster en Oceanografia i directora del programa Nautilus d’IB3 Ràdio, que ha defensat la necessitat de conscienciar la població perquè deixi de considerar les copines com un simple record de les vacances.
Motius per deixar les copines a la mar
Tur explica que hi ha diversos motius pels quals no s’haurien d’endur copines, esquelets d’eriçons de mar ni altres restes marines de les platges.
En primer lloc, recorda que moltes espècies reutilitzen aquestes closques. Els pops, per exemple, les fan servir per protegir els seus caus, mentre que els crancs ermitans les utilitzen com a refugi perquè tenen l’abdomen tou i vulnerable.
El segon motiu està relacionat amb el carbonat de calci, el material amb què molts organismes fabriquen les seves closques i esquelets. Quan aquests elements es descomponen, el carbonat torna al medi i pot ser reutilitzat per altres animals. Si les persones se’ls emporten, aquest recurs disminueix.
L’acidificació dels oceans agreuja el problema
La divulgadora ha explicat que el canvi climàtic està alterant la química dels oceans. L’augment del diòxid de carboni dissolt fa que l’aigua sigui més àcida i redueix la disponibilitat dels ions carbonat que necessiten nombrosos organismes per fabricar les seves closques.
Segons ha detallat, quan el CO₂ es dissol a l’aigua es formen compostos químics que consumeixen els carbonats lliures. Això dificulta la formació de carbonat de calci, imprescindible per a mol·luscs, crustacis, eriçons de mar, coralls, foraminífers i altres organismes calcificadors. “Si a més els hi robam les closques, encara hi ha menys disponibilitat“, ha resumit.
La normativa permet sancionar aquestes pràctiques
La directora de Nautilus ha explicat que la Llei de Costes prohibeix endur-se materials de les platges, tot i que es tracta d’un article molt genèric que habitualment no s’aplica específicament al cas de les copines.
Segons ha indicat, la normativa contempla un ampli marge de sancions, encara que considera que la prioritat hauria de ser reforçar les campanyes de sensibilització més que no pas incrementar les multes.
Crítica a la venda de copines com a souvenirs
Durant l’entrevista també ha qüestionat la comercialització de copines i altres elements marins, tant en botigues de records com en bijuteria.
Ha advertit que moltes peces provenen del sud-est asiàtic, però considera que això no elimina el problema ambiental. “Estàs creant una demanda que fa que fins i tot matin animals“, ha afirmat. Com a exemple, ha explicat el cas d’algunes espècies de grans cargols marins del Pacífic, molt explotades per al turisme, fet que ha alterat l’equilibri ecològic dels esculls de corall en reduir-se els seus depredadors naturals.
El canvi ha de començar pels consumidors
Per a Tur, la clau és modificar la percepció social d’aquests productes. Considera que si els consumidors deixen de veure amb bons ulls la bijuteria o els objectes decoratius elaborats amb copines, eriçons o estrelles de mar, les empreses acabaran adaptant-se a aquesta nova sensibilitat ambiental.
“Quan no hi hagi aquesta demanda, seran les mateixes empreses les que canviaran“, ha assegurat. Per això defensa que iniciatives de divulgació i conscienciació, com les campanyes informatives o les entrevistes als mitjans, són una eina fonamental per protegir els ecosistemes marins
