Telèfons del directe:

(+34) 971 07 23 31 | (+34) 971 07 23 32

EN DIRECTE Obrir el reproductor en directe
Raors afectats pel Scaphanocephalus, capturats aquest dimarts prop de sa Cala, en el litoral de la Mola. Pep Joan Castelló

Què són les taques blanques en les escates dels raors? Respon un catedràtic de la UIB

Per Radioilla
Comentaris: 0
Visites 137
Per Radioilla
Comentaris: 0
Visites 137

Amb l’aixecament de la veda del raor (Xyrichtys novacula) diversos pescadors han comunicat a Ràdio Illa la captura d’exemplars d’aquesta apreciada espècies que mostraven unes cridaneres taques blanques a les escates. Els raors amb aquestes marques s’han capturat, especialment, a la zona pròxima as Caló: racó de sa Pujada, la Fernanda i pou des Verro, a profunditats de fins a 30 metres.

El doctor Antoni Sureda, catedràtic del Departament de Biologia Fonamental de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha exposat en aquesta entrevista que aquestes marques són la manifestació d’un ectoparàsit anomenat Scaphanocephalus, un trematode (cuc pla) que s’adhereix a la pell del peix i hi forma petits quists. Tot i que en fases inicials es mostra com una petita clapa blanca, en casos més avançats la lesió pot evolucionar cap a tons foscos, motiu pel qual la patologia es coneix científicament com la «malaltia de les taques negres». Encara que el raor és l’espècie on resulta més visible, també s’ha detectat en altres làbrids com donzelles, fadrins o tors.

El paper de la temperatura i l’impacte humà

Un dels punts clau de la recerca dels científics és entendre per què aquesta afecció ha augmentat la seva presència o visibilitat en els darrers anys. Sureda apunta que, a l’espera de més investigacions, tot apunta que l’origen podria ser  multifactorial. En primer lloc, l’augment de la temperatura de la mar debilita el sistema immunitari del peix, fent-lo més vulnerable a la infecció del paràsit.

A més, la presència de residus, olis de barques o episodis de pluges intenses que arrosseguen partícules fines al fons marí generen un entorn d’estrès ambiental per a la fauna local que pot afavorir la proliferació de patògens.

Com afecta el raor? 

Anàlisis bioquímiques realitzades per la UIB confirmen que els exemplars més afectats destinen una gran quantitat de recursos a defensar-se de la infecció, la qual cosa en redueix la condició corporal (la relació entre pes i mida) i podria arribar a condicionar la seva capacitat reproductora.

És segur menjar un raor afectat?

Davant el dubte de molts pescadors aficionats, el doctor Sureda envia un missatge de tranquil·litat: no hi ha cap evidència de risc per a la salut humana.

«Si el peix té un parell de taquetes, no hi ha cap problema; es pot cuinar ben frit i menjar normalment. Ara bé, quan un exemplar presenta centenars de taques, el problema passa a ser estètic i produeix un rebuig visual lògic», assenyala el catedràtic.

Un cicle vital complex per investigar

El paràsit té un cicle biològic altament complex que requereix diferents hostes intermedis, entre els quals es calcula que hi pot haver cargolins marins o aus marines.

El científic ha remarcat la importància d’aconseguir finançament continuat per realitzar estudis a llarg termini. Això permetria monitorar la salut de les poblacions d’aquest peix tan emblemàtic per a la gastronomia i la cultura balear i anticipar com li afectaran les fluctuacions de les condicions ambientals en el futur.

Deixa el teu comentari

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.

Cerca notícies

Registra't a Ràdio Illa

Crea un compte per poder comentar les publicacions i participar en els debats.

Ja tens usuari? Inicia sessió!

Inicia sessió a Ràdio Illa

No tens usuari? Registra't!

Inicia sessió a Ràdio Illa

No tens usuari? Registra't!