La jurista i directora de la Fundació Baltasar Garzón, Alessia Schiavon, ha analitzat a Ràdio Illa la situació de les dones i les nines a l’Afganistan cinc anys després del retorn dels talibans al poder. Schiavon ha explicat també la iniciativa que impulsa la seva organització perquè l’apartheid de gènere sigui reconegut com un crim internacional independent.
Crisi humanitària
Schiavon ha definit la situació actual com “una crisi humanitària i una crisi de violacions dels drets humans” que afecta especialment les dones i les nenes. Entre les vulneracions ha citat el dret a l’educació, a la salut, a la llibertat d’expressió i a la llibertat de reunió.
“Opressió i dominació”
Segons ha explicat, aquestes vulneracions formen part d’un règim que ha institucionalitzat “l’opressió i la dominació sistemàtica de les dones i de les nines”, una situació que, segons ha advertit, “ha anat empitjorant” des del retorn dels talibans.
Restriccions també en l’accés a la sanitat
La jurista ha posat especial èmfasi en les dificultats que tenen les dones per accedir a la sanitat. Ha explicat que tenen vetada la formació en determinades carreres sanitàries i que, a més, les restriccions imposades pels talibans dificulten que puguin ser ateses per professionals homes.
Obligació d’anar acompanyades
A això s’hi suma l’obligació d’anar acompanyades d’un home, el mahram, per poder desplaçar-se i acudir a determinats serveis. “Acudir als hospitals públics es pot fer només si tenen l’acompanyant”, ha assenyalat.
Segons Schiavon, aquesta situació provoca una desatenció de malalties i deixa especialment desprotegides les dones embarassades. “Estam en una situació distòpica”, ha afirmat.
L’apartheid de gènere com a crim internacional
La Fundació Baltasar Garzón participa en una coalició d’organitzacions que reclama que l’apartheid de gènere sigui incorporat al catàleg de crims de lesa humanitat.
“Sistemàtica i institucionalitzada”
Schiavon ha explicat que actualment el dret internacional reconeix el crim d’apartheid, però no específicament el d’apartheid de gènere. També existeix el crim de persecució per motius de gènere dins l’Estatut de Roma, però considera que aquesta figura no permet descriure completament el sistema d’“opressió sistemàtica institucionalitzada” que pateixen les dones afganeses.
Perspectiva de gènere
La iniciativa RAGA, Rise Against Gender Apartheid in Afghanistan, reclama que l’apartheid de gènere sigui reconegut com un crim internacional independent. Schiavon ha destacat que actualment es negocia una nova convenció internacional sobre els crims de lesa humanitat i ha defensat que la perspectiva de gènere i la protecció de les víctimes siguin elements centrals del text. “Les víctimes han d’estar al centre de les nostres batalles, de la lluita contra la impunitat”, ha defensat.
Crítiques a les reunions amb els talibans
Durant l’entrevista, Schiavon també ha criticat les reunions mantingudes aquest estiu per representants europeus amb membres del règim talibà. Ha qualificat aquestes trobades d’“una notícia molt trista” i ha qüestionat que representants de les institucions europees es reuneixin amb un govern que, segons ha denunciat, comet greus vulneracions dels drets humans. “No pot passar que hi hagi aquestes reunions amb tanta falta de transparència, tan en contra dels valors fonamentals de la Unió Europea”, ha afirmat.
També ha rebutjat que es justifiquin possibles retorns de ciutadans afganesos des d’Europa per motius de seguretat. “No hi ha dades que les persones afganeses que es troben en territori europeu representin una amenaça per a la seguretat dels nostres estats”, ha assenyalat.
“No és només la lluita de les dones afganeses”
Schiavon ha destacat el paper de les dones afganeses exiliades, moltes de les quals són professionals, periodistes i activistes que han hagut d’abandonar el país per protegir les seves vides. Al seu parer, la comunitat internacional ha d’acompanyar-les i donar suport a la seva lluita. “És una lluita pels drets humans, no és només la lluita per una cosa que està passant en un país llunyà”, ha afirmat.
“Donar visibilitat”
Finalment, ha reclamat una major implicació dels mitjans de comunicació i de la societat civil. “Els mitjans de comunicació el que poden fer és donar visibilitat”, ha assenyalat, tant a la situació de les dones afganeses com a les iniciatives que treballen per defensar els seus drets.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:




