El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el nomenament de Joan Cristòfol Jaume Mulet com a nou director general de Costes i Litoral, en substitució de Maria Joaquina Ferrer Matas, que deixa el càrrec després d’un any al capdavant de la Direcció General.
Joan Jaume Mulet
Oficialment, l’Executiu no atribueix el cessament a una causa concreta i destaca el perfil del nou director general. Joan Jaume, nascut a Llucmajor el 1967 i amb estudis de Ciències Empresarials a la UIB, té una llarga trajectòria en l’administració pública i en l’àmbit municipal. Va ser regidor de Llucmajor, primer tinent de batle i batle del municipi entre 2008 i 2015.
“Capacitat de diàleg i gestió”
El Govern ha destacat precisament l'”experiència municipal” del nou candidat i la “seva capacitat de diàleg” i gestió com alguns dels motius per escollir-lo per dirigir una àrea considerada “especialment complexa”.
Roda de premsa
El vicepresident del Govern, Antoni Costa, ha volgut començar la roda de premsa del Consell de Govern agraint la feina de Maria Joaquina Ferrer i ha defensat la seva actuació en un episodi d’intent de suborn que va denunciar fa uns mesos. “Vaig ser jo mateix que vaig agrair l’actuació impecable de la directora general en un moment d’un intent de suborn, una actuació exemplar”, ha assenyalat.
“Direcció General enormement complexa”
Preguntat per un periodista pels motius del canvi, atenent a la reconeguda experiència de la directora cessada i el curt recorregut en el càrrec, Costa ha afirmat que “és una Direcció General enormement complexa i enormement sensible en una comunitat autònoma com la nostra”. En aquest sentit, ha afirmat que “qualsevol canvi del Govern Balear es fa pensant a garantir un millor servei i una millor atenció als ciutadans i a les empreses”. A més, ha reconegut que la situació de reducció de gandules i para-sols a Formentera aquesta temporada turística “els preocupa molt”.
“Situació que no s’havia donat en exercicis anteriors”
Sobre la nostra illa, el representant autonòmic ha exposat que “la conselleria i la Direcció General tenen una situació a Formentera que no s’havia donat en exercicis anteriors i que té un impacte molt rellevant en l’interès públic que pugui haver-hi a Formentera.” Antoni Costa ha reconegut que “confien que l’esperit dialogant del nou director general pugui redreçar la situació que hi ha a Formentera.”
“Interpretació de la normativa”
En aquest context, Costa ha explicat que la situació actual és conseqüència de “diferents interpretacions” de la normativa de Costes: “Pareix haver-hi una important divergència entre el que va passar en exercicis anteriors respecte del que ha passat aquest exercici, fruit d’interpretacions totalment respectables, però interpretacions que pareixen divergents”, ha assenyalat.
“Interpretacions similars a exercicis anteriors”
Preguntat sobre si el Govern Balear haguès preferit més gandules i para-sols a les nostres platges, el vicepresident ha expressat que “hauríen volgut, per descomptat, complir la normativa, però també una interpretació que hagués donat lloc a interpretacions que haguessin donat resultats similars a exercicis anteriors.”
“Serà una de les qüestions que portarà a la major brevetat possible”
Els periodistes presents durant la roda de premsa també li han preguntat si el nou director general tindrà entre les seves prioritats la tasca de reconduïr aquesta situaició. “Evidentment, si és una qüestió que preocupa, pareix evident que el nou director general serà una de les qüestions que portarà a la major brevetat possible i que arribi a bon port”, ha assenyalat. Així i tot, també ha assegurat que la problemàtica no es limita a les gandules, ja que hi ha també una situació de “retard en la tramitació d’expedients”.
“No és una qüestió de pressions”
Preguntat directament sobre si hi havia hagut diferències entre Ferrer i el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, i si la directora general havia rebut pressions per deixar el càrrec, Costa ha admès discrepàncies. “Puc admetre diferències entre el conseller Lafuente i la directora general, però tothom coneix el tarannà del conseller Lafuente. Una cosa és que hi pugui haver divergències. Els que coneixen Lafuente saben que el seu tarannà és tranquil i dialogant (…) no és un tema de pressions, és un tema de preocupació.”
Al·legacions i recursos
Costa també ha admès davant els periodistes que l’Executiu ja era conscient del conflicte abans d’arribar al mes d’agost. “Sí, però hi havia recursos, al·legacions, s’estava fent feina i el nostre desig és que això se solucionàs abans, però almenys que es pugui solucionar en un termini d’aquesta temporada turística”, ha dit.
Usuaris i empreses
Un altra pregunta ha estat en relació a l’ “impacte” al qual ha anat fent referència al llarg de la seva intervenció i si aquest era relatiu a l’afectació empresarial i les persones concessionaries de les gandules. “Es pot parlar d’això i també de les persones que tenen intenció de llogar una gandula i no la tenen, de la prestació del servei i de la qualitat del servei a una platja. Hi ha serveis que es valoren perquè els fan servir”, ha defensat.
Context: reducció del 36%
La polèmica es remunta a la resolució de la Direcció General de Costes sobre les autoritzacions dels serveis de platja per al període 2026-2029. L’organisme va denegar l’autorització per instal·lar gandules i para-sols a 16 lots de Formentera i en va reduir el nombre autoritzat en dos més. En total, 681 gandules i 339 para-sols van quedar fora de les autoritzacions, fet que va suposar una reducció de més del 36% respecte dels serveis que s’oferien fins aleshores. La decisió va afectar especialment ses Illetes, Cavall d’en Borràs, Llevant, es Pujols, es Copinar i Migjorn.
Reacció del Consell Insular
El Consell de Formentera va atribuir bona part de la retallada a una aplicació més restrictiva de la normativa OCAMAT, especialment pel canvi de criteri sobre les distàncies respecte de la mar. Fins aleshores, segons va explicar la titular de Medi Ambient, Verónica Castelló, Formentera era considerada de poca afluència i s’aplicaven sis metres de distància, mentre que enguany la Direcció General de Costes va aplicar el criteri de 10 metres corresponent a les platges de gran afluència. El Consell va recórrer la resolució i va defensar que la normativa era la mateixa que en anys anteriors, però que n’havia canviat la interpretació.
Resposta de Juan Manuel Lafuente
Precisament, quan la polèmica va esclatar, el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, va defensar que la deicisió responia al dinamisme del litoral, concretament a “variacions respecte a les superfícies de platja” de 2021 que els tècnics havien d’analitzar. També va traslladar que “la llei és igual per a tothom. És una situació tècnicament molt complicada i jo entenc perfectament els empresaris que estan en una situació d’incertesa, però la normativa de costes s’ha de complir, agradi o no agradi”. Lafuente també va assegurar que el Govern treballava “conjuntament amb el Consell” per “veure tot el que sigui salvable” i confiava que la Direcció General de Costes pogués donar una resposta ràpida a les al·legacions.
