A 90 anys de l’assassinat de Federico García Lorca, l’artista Azahara Jiménez Serrano ha plasmat un homenatge poètic i personal al poeta granadí en les parets d’una casa en ruïnes a Formentera. Un treball efímer i inaccessible al públic general (més enllà de les imatges a les xarxes) que busca reflexionar sobre la memòria històrica, la repressió i la creació artística sense fins comercials.
Un mural ocult que evoca l’absència
Lluny de buscar la visibilitat en les vies públiques de l’illa, el mural no es pot visitar presencialment. La pròpia creadora explica que aquesta ubicació respon a una decisió simbòlica per a fer al·lusió a la desaparició del cos del poeta, les restes del qual continuen sense ser recuperats.
Durant una setmana d’intenses jornades creatives, l’artista va treballar des de la matinada per evitar les altes temperatures, raspant i intervenint una paret deteriorada de considerables dimensions. El projecte va comptar amb la col·laboració continuada de la fotògrafa Isabel Pajares, encarregada d’immortalitzar cada fase de l’obra i el registre gràfic de la qual és la principal via per a contemplar el resultat a través de xarxes socials.
Memòria històrica i passió per l’art
Per a Jiménez, el rostre i la figura de Lorca transcendeixen la seva producció literària per a convertir-se en un símbol de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, així com de la persecució a col·lectius vulnerables i minories.
Més enllà del tribut històric, la pintora defineix l’experiència com un procés terapèutic que li ha permès reconnectar amb la creació per “amor a l’art”. En un entorn on les dinàmiques econòmiques marquen el ritme de l’illa, reivindica el valor d’executar un projecte per pura passió, al marge de retribucions financeres o reconeixement massiu.
Projecció artística a l’illa
Azahara Jiménez manté la seva presència habitual en la Fira de la Mola i el Mercat Artístic de Sant Ferran. Després d’explorar en passades col·leccions la identitat local i el folklore des de perspectives singulars, actualment centra la seva obra plàstica en la bellesa de l’envelliment, desafiant els cànons estètics hegemònics. Després de l’elaboració d’aquest homenatge a García Lorca, la creadora preveu enfocar els seus pròxims projectes cap a la cerca de nous espais per a desenvolupar el muralisme.
