Les cinc comunitats autònomes espanyoles de la Mediterrània han acordat una proposta conjunta per modificar el sistema que determina els dies de pesca de la flota d’arrossegament a la Mediterrània occidental. La iniciativa planteja substituir el criteri actual, que condiciona l’activitat de tota la flota a l’estat de l’espècie més vulnerable, per un model que tengui en compte l’evolució general dels recursos pesquers, les dades científiques disponibles i les característiques de cada territori.
Nou model
Des de l’executiu autonòmic traslladen que el nou model es fonamentaria principalment en les dades de les campanyes científiques MEDITS, que permeten estudiar l’evolució de les poblacions marines de la Mediterrània. El nou sistema tindria en compte tres indicadors principals: l’evolució de la biomassa d’un conjunt ampli d’espècies, els canvis en la distribució de les seves mides i la relació entre la biomassa extreta per la pesca i els recursos disponibles.
Estudis preliminars
Els estudis preliminars han seleccionat aproximadament 54 espècies, comercials i no comercials, que representen prop del 80% de la biomassa observada a les zones analitzades, expliquen des de l’administració. Investigadors de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) treballen en la definició tècnica dels indicadors.
Criteris transparents
El model preveu que, una vegada validats científicament, aquests indicadors serveixin per establir criteris transparents de gestió. Si les poblacions es mantenen estables o evolucionen favorablement i les captures es troben dins uns límits segurs, es podria mantenir el nivell d’explotació. En canvi, si es detecten indicadors desfavorables, s’haurien d’adoptar mesures proporcionades a la situació de cada zona i recurs.
No dependre exclusivament de la reducció de dies de pesca
La proposta també planteja que la conservació dels recursos no depengui exclusivament de la reducció dels dies de pesca. Entre les alternatives, inclou les vedes biològiques, els tancaments temporals de determinades zones, les millores en la selectivitat de les arts de pesca i les mesures específiques per a algunes espècies.
Triple insularitat
Un altre dels punts centrals de la proposta és adaptar les mesures de conservació a les particularitats biològiques, ambientals i socioeconòmiques de cada territori, en lloc d’aplicar-les de manera uniforme a tota la Mediterrània occidental.
Regionalització i cogestió
Les cinc comunitats defensen els principis de regionalització i cogestió de la política pesquera comuna, amb una participació més directa del sector en les decisions. Aquesta reivindicació coincideix amb la petició del Govern Balear de reconèixer les particularitats de la insularitat i avançar cap a una gestió més pròxima a la realitat de les flotes locals.
Joan Simonet
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural de les Illes Balears, Joan Simonet, ha defensat que la normativa europea «ha de tenir en compte aquestes diferències i ha reivindicat el model de cogestió de les Illes Balears, basat en la participació del sector pesquer».
Reunió prèvia
El document, que es trametrà al comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, dona continuïtat a la reunió que el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural de les Illes Balears, Joan Simonet, va mantenir el 3 de setembre a Brussel·les amb el representant europeu i els responsables de pesca de les altres quatre comunitats: Catalunya, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Andalusia.
Costas Kadis
En aquella trobada, Kadis va obrir la porta a revisar el mecanisme actual i va plantejar la possibilitat de calcular una mitjana de les estimacions de les diferents poblacions d’espècies incloses en el Pla Pluriennal de la Mediterrània Occidental. Les cinc comunitats consideren, però, que aquesta alternativa mantindria la dependència de les avaluacions individuals d’espècies, que no sempre disposen de les mateixes dades científiques ni s’analitzen a la mateixa escala geogràfica, segons expliquen des del Govern Balear. Per això, els territoris proposen un sistema d’avaluació multiespecífic que permeti conèixer l’estat del conjunt de l’ecosistema i ajustar les mesures de gestió a la situació real de cada pesqueria.
Pla Plurinnal
Les cinc comunitats demanen que aquest nou enfocament s’incorpori a la revisió del reglament europeu que regula el Pla Pluriennal de la Mediterrània Occidental i s’han ofert a col·laborar en el desenvolupament i la validació dels indicadors científics.
MEDAC
La iniciativa coincideix amb les reunions del Consell Consultiu per a la Mediterrània (MEDAC), celebrades a Roma fins al 15 d’octubre, en què ha participat el director general de Pesca del Govern balear, Antoni M. Grau, juntament amb el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, Domingo Bonnín, i altres representants del sector.
Negociacions posteriors
La revisió del sistema que determina els dies de pesca continua pendent de les decisions de la Comissió Europea i de les negociacions posteriors. Per ara, les comunitats han posat damunt la taula una alternativa que pretén compatibilitzar la conservació dels recursos marins amb la continuïtat de l’activitat pesquera.
