Comissions Obreres (CCOO) considera que el nou increment del complement de residència per al personal de les administracions públiques suposa una millora econòmica, però és insuficient i manté importants desigualtats. El sindicat no ha signat l’acord assolit per UGT i CSIF perquè les quantitats continuen variant en funció de la categoria professional i perquè Formentera queda equiparada a Eivissa i Menorca. Així ho ha explicat a Ràdio Illa Andreu Fernández, responsable d’Administració Pública de CCOO a les Balears.
“El cost de la vida és inversament proporcional a la categoria”
CCOO defensa que el complement de residència hauria de seguir el model adoptat pel Govern balear per als seus treballadors, que preveu avançar progressivament cap a l’homogeneïtzació de les quantitats entre les diferents categories professionals.
Fernández considera que l’acord actual beneficia especialment les categories més altes, mentre que els treballadors que perceben salaris inferiors reben un complement menor, malgrat afrontar els mateixos sobrecostos derivats de la insularitat.
En aquest sentit, ha remarcat que “el cost de la vida és inversament proporcional a la categoria”, perquè com menys cobra un treballador, menys possibilitats té d’assumir despeses com l’habitatge o els desplaçaments.
Formentera, equiparada a Eivissa i Menorca
Una de les principals discrepàncies de CCOO és la falta d’un tractament diferenciat per a Formentera. Fernández recorda que el sindicat ja reclamava el reconeixement de la denominada “triple insularitat” quan es va negociar l’anterior actualització del complement, l’any 2005.
Més de dues dècades després, considera que s’ha perdut una nova oportunitat perquè aquesta singularitat quedi reflectida en les retribucions dels treballadors destinats a l’illa.
“Vosaltres ho teniu allà cada dia i, per tant, això s’ha de reconèixer”, ha afirmat Fernández, que considera evident que les dificultats de Formentera són superiors per qüestions com l’habitatge, el cost de vida o la necessitat de desplaçar-se fora de l’illa.
Dificultats per cobrir places a l’illa
CCOO relaciona directament aquesta situació amb les dificultats que existeixen per atreure i retenir professionals a Formentera.
Fernández ha citat la falta de personal en àmbits com la sanitat, l’educació, els serveis socials o determinats perfils tècnics. Metges, infermers, mestres, treballadors i educadors socials, enginyers o tècnics de gestió són alguns dels professionals que, segons ha assenyalat, poden trobar poc atractiu un destí a Formentera si la retribució no compensa els sobrecostos.
El sindicalista també ha apuntat que molts treballadors destinats a les illes petites acaben compartint habitatge amb diversos companys i, després d’uns anys, intenten aconseguir una plaça en un altre territori.
“Tenien una bona oportunitat per reconduir tot això i jo crec que s’ha desaprofitat”, ha lamentat.
No s’aplica de la mateixa manera a tots els treballadors
Fernández també ha volgut aclarir a qui afecta el nou complement. Segons ha explicat, és d’aplicació al personal funcionari de l’Administració General de l’Estat i de l’Administració local.
En el cas del personal laboral, però, la situació pot ser diferent. Aquells treballadors que ja tenguin regulat el complement de residència en el seu conveni i disposin d’un acord d’equiparació salarial amb els funcionaris se’n poden beneficiar, mentre que en altres casos serà necessari negociar-ne l’aplicació.
CCOO continuarà reclamant canvis
Tot i que l’acord ja està tancat, CCOO assegura que continuarà pressionant el Ministeri perquè es revisi el sistema. Fernández considera que UGT i CSIF varen ser “massa ràpids” a l’hora de tancar la negociació i que ara CCOO queda pràcticament sol en la reivindicació.
El sindicat vol que la qüestió es torni a abordar abans de tancar els pressupostos de l’any vinent, amb tres demandes principals: homogeneïtzar les quantitats entre categories, reconèixer adequadament el grup B —corresponent als tècnics superiors de Formació Professional— i establir un tractament específic per a Formentera.
Efectes retroactius des de l’1 de juliol
El nou complement té efectes retroactius des de l’1 de juliol. Ara bé, Fernández ha explicat que el moment concret en què els treballadors començaran a percebre les noves quantitats dependrà de cada administració.
Algunes institucions ja han fixat terminis, mentre que d’altres necessiten fer modificacions pressupostàries per assumir l’increment. Segons el responsable de CCOO, el pagament podria tardar alguns mesos, però ha insistit que l’aplicació és obligatòria en els casos previstos per la normativa.
Si alguna administració no l’aplica, Fernández ha advertit que CCOO actuarà per reclamar-ne el compliment.
