El pròxim dimarts 10 de març, en el marc de la commemoració del Dia Internacional de la Dona, la investigadora Claudia Cotaina presentarà el seu treball becat per l’àrea d’Igualtat del Consell Insular de Formentera de l’any 2024, titulat ‘Dones que estimen les dones. Violències i xarxes de sororitat a Formentera durant el segle XX’. L’acte tindrà lloc a les 18.30 hores a la sala de plens del Consell, al costat del Centre de Dia.

Cartell 8M 2026.

Presentació

En la seva visita a Ràdio Illa, Cotaina ha reconegut que afronta la presentació amb una barreja de nervis i il·lusió, ja que al darrere hi ha molt de temps de treball. El títol de la investigació, ha explicat, intenta integrar tres grans blocs que dialoguen entre si.

Recuperació de la memòria

D’una banda, el treball contribueix a recuperar la memòria històrica de les dones de l’illa, que era l’objectiu principal de la beca. Cotaina ha volgut mirar enrere per entendre com han viscut les dones de Formentera les diferents formes d’opressió al llarg del temps i com han construït les seues pròpies estratègies de suport mutu.

Violències 

Un dels eixos centrals de la investigació ha estat l’anàlisi de les violències envers les dones. Per desenvolupar aquesta part, la investigadora ha explicat que ha dut a terme un intens treball de camp i de recerca en arxius de Formentera i d’Eivissa. Ha consultat expedients judicials on ha localitzat casos reals de violència física i econòmica que sí que varen arribar als tribunals. Tot i que una part molt important d’aquestes situacions mai no es denunciava, la investigadora ha destacat que la documentació conservada permet constatar que la violència contra les dones no és un fenomen nou ni excepcional.

Entrevistes

A més de la recerca documental, Cotaina ha complementat l’estudi amb entrevistes i grups focals amb dones de l’illa, especialment dones majors nascudes a finals dels anys vint i dècades posteriors. L’objectiu ha estat analitzar aquells casos que no arribaven a la justícia i donar veu a experiències que sovint quedaven confinades a l’àmbit privat o que les dones no s’havien atrevit a explicar. A través dels seus relats, ha pogut aprofundir en la percepció de l’opressió, en les limitacions que condicionaven la vida quotidiana i en l’impacte que aquestes violències tenien sobre la capacitat de decidir sobre el propi futur.

Xarxes de sororitat

La investigadora també ha volgut posar l’accent en les xarxes de sororitat. Davant l’opressió, ha assenyalat, sempre és necessari analitzar les formes de suport mutu entre dones, i a Formentera aquestes dinàmiques també han existit.

Relacions afectives amb altres dones

Un altre aspecte que aborda l’estudi és el de les dones que establien relacions afectives amb altres dones. Durant la fase de preparació del projecte, Cotaina ha admès que tenia dubtes sobre fins a quin punt trobaria documentació. No obstant això, la recerca als arxius li ha revelat sentències judicials de finals del segle XIX i altres documents que no esperava localitzar. Alguns d’aquests casos sortiran a la llum en la presentació de dimarts, on també explicarà com es tractaven socialment i jurídicament aquestes situacions.

Consciència sobre la violència 

Segons ha subratllat, la consciència social sobre la violència envers les dones és relativament recent. Això no significa, però, que abans no existís o que se n’hagi de relativitzar l’impacte. Al contrari: la violència ha tingut efectes claríssims sobre la vida de les dones, limitant oportunitats, autonomia i capacitat de decisió. Tal com ha explicat Cotaina, les dones majors de l’illa també han fet una reflexió sobre les seves pròpies vivències.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: