Avui, a l’espai del De Far a Far dedicat a la sexualitat i les relacions de parella, conduït per na Maria Lozano, de @Fluirenelamor, s’han abordat les relacions obertes i el poliamor a partir d’un cas plantejat per una oient.
“Porto 12 anys amb la meva parella i jo pensava que tot anava bé fins ara. El problema és que em demana obrir la relació i diu que, si no ho fem, la relació es trencarà perquè sóc massa tancada de ment. Ella assegura que vol continuar amb mi, però que hauríem de ser més obertes. Jo crec que no sóc capaç de tenir una relació poliamorosa, no em va aquest estil de vida. He d’anar a teràpia per obrir la ment? Jo l’estimo, però aquesta situació em supera. Fins i tot em sento culpable i em fa pena que la relació es trenqui per culpa meva”.
Conflicte
A partir d’aquest testimoni, Lozano ha explicat que el cas reflecteix “un conflicte provocat per necessitats enfrontades”. Mentre una de les parts expressa el desig d’obrir la relació, l’altra prefereix mantenir un model monògam. Segons la terapeuta, el problema no és tant el plantejament en si mateix, sinó la manera com es comunica.
Consens
En aquest sentit, ha remarcat que decisions d’aquest tipus no es poden presentar com un xantatge emocional, sinó que han de sorgir d’un consens lliure, honest i respectuós entre les dues persones. Lozano també ha insistit en la importància del moment en què es plantegen aquests canvis dins la relació: “Aquestes converses s’haurien de tenir en moments d’estabilitat i tranquil·litat, no enmig d’una crisi de parella”.
Trencament dels pactes
La terapeuta ha advertit que, de vegades, les relacions obertes o el poliamor “s’utilitzen com una via d’escapament” per evitar afrontar altres problemes de fons dins la relació. Així, de la mateixa manera que en una relació monògama es poden trencar els pactes d’exclusivitat, en les relacions obertes també es poden vulnerar els límits i acords establerts. Segons Lozano, quan no es respecten les necessitats de l’altra persona ni els pactes acordats, es produeix una distorsió del que significa realment una relació oberta o poliamorosa.
“Totes són vàlides”
Tot i això, l’experta ha defensat que totes les opcions relacionals són vàlides i poden funcionar sempre que es basin en la comunicació, la confiança i el respecte mutu. També ha recordat que els acords dins la parella “es poden revisar i adaptar” segons el moment vital de cadascú, ja que “les persones i les relacions evolucionen constantment”.
Altres models
Durant l’espai també s’ha parlat d’altres models afectius, com les relacions anàrquiques, caracteritzades per l’absència de jerarquies entre els diferents vincles emocionals.
Finalment, Lozano ha convidat a obrir la ment i evitar jutjar les diferents formes de relacionar-se, sempre que aquestes es construeixin des del respecte, l’honestedat i l’empatia.
Podeu deixar les vostres preguntes anònimes a l’instagram @fluirenelamor.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
