Avui, a l’espai de psicologia amb na Vanessa Parellada, hem abordat el sentiment de culpa en les mares, coincidint amb la celebració del Dia de la Mare aquest diumenge.
Perspectiva de gènere
Parellada ha remarcat la importància d’analitzar aquesta qüestió des d’una perspectiva de gènere. Ha insistit que no es tracta d’excloure els homes, sinó d’entendre com els rols socials influeixen en les expectatives sobre com han de comportar-se les dones durant la maternitat. Segons ha explicat, aquesta mirada també pot ajudar les parelles a comprendre millor els reptes que afronten moltes mares a l’hora de gestionar les cures i les exigències que recauen sobre elles.
Sentiment interioritzat
La psicòloga ha descrit aquesta culpa com un sentiment interioritzat que genera incomoditat quan la mare prioritza el seu benestar o activitats personals en lloc de dedicar tot el temps lliure als fills. En aquest sentit, ha advertit de la necessitat d’aprendre a sostenir aquesta incomoditat, ja que renunciar de manera continuada a espais propis —ja sigui en solitud o amb amistats— pot acabar provocant malestar emocional, tensió i desregulació. A la llarga, això no només afecta la mare, sinó també els fills i l’equilibri familiar, perquè —ha recordat— els infants necessiten referents adults emocionalment sans. “Quan estem més cansades els errors pesen més”, ha afirmat Parellada.
Límits
A més, Parellada ha assenyalat que aquest sentiment de culpa pot dificultar l’establiment de límits clars, ja que sovint es tendeix a “compensar” amb una major permissivitat.
Rols
En aquest context, ha destacat que la societat continua exigint a les dones més responsabilitat, dedicació i presència en la criança que als homes. Aquesta pressió s’interioritza fins al punt que, quan la mare no posa el focus principal en aquest àmbit, apareix la sensació d’estar fallant o descuidant el seu rol. D’altra banda, tendim a associar les cures i l’amor amb el sacrifici, un fet que segons l’experta no trasllada un bon model per als nostres descendents.
Activitats i oci
Finalment, la psicòloga ha subratllat la importància d’identificar aquest sentiment de culpa, compartir-lo amb la parella i generar espais per cultivar altres dimensions personals més enllà de la maternitat, com fer esport, sortir amb amistats o gaudir d’activitats d’oci. També ha apuntat que, en general, els homes no acostumen a experimentar aquest tipus de culpa amb la mateixa intensitat, fet que pot dificultar-ne la comprensió.
Per això, ha conclòs, és fonamental desvincular la culpa de la idea d’“estar fent alguna cosa malament” i exposar-s’hi de manera progressiva per poder gestionar-la millor.
