El conseller no adscrit del Consell Insular de Formentera, Llorenç Córdoba Marí, ha registrat una proposta d’acord perquè la institució impulsi l’elaboració d’una Estratègia insular sota el lema “Formentera, primer la gent que hi viu”. L’objectiu, segons explica, és “situar de manera clara i explícita la qualitat de vida dels residents al centre de les decisions públiques”.

La iniciativa parteix de la realitat que Formentera és “un territori petit, amb recursos limitats” que, durant la temporada alta, veu com la població present a l’illa “es multiplica”. Aquesta pressió adverteix el conseller, “té efectes sobre l’habitatge, la mobilitat, l’ús dels espais públics i naturals i la capacitat dels serveis essencials”, fet que obliga a repensar les polítiques públiques amb una visió de “mitjà i llarg termini”.

Córdoba ha volgut deixar clar que la iniciativa “no va contra el turisme; va a favor que Formentera continuï essent casa per a la seva gent”. En aquest sentit, alerta que “si la vida quotidiana dels residents es complica massa, també es ressentirà el model turístic”.

Sense mesures concretes

La proposta no planteja mesures concretes immediates, sinó la definició d’un marc estratègic compartit que permeti orientar les decisions futures amb una mirada global i coherent.

Segons el text registrat, l’Estratègia insular s’hauria d’articular al voltant de tres grans àmbits. El primer és “habitatge i cohesió social”, amb l’objectiu de “garantir que les persones que volen viure i arrelar a Formentera ho puguin fer en condicions dignes”.

El segon àmbit és “mobilitat i accés als serveis”, orientat a “assegurar que els residents puguin moure’s i accedir a serveis essencials (sanitaris, educatius, administratius, etc.) en condicions raonables, especialment en temporada alta”.

Finalment, el tercer eix se centra en “l’ús dels espais naturals i del territori”, amb la voluntat de “compatibilitzar la protecció del paisatge i del medi ambient amb el dret dels residents a gaudir de l’illa”.

La proposta estableix que l’Estratègia hauria d’incloure “un diagnòstic de la situació actual”, així com “uns principis orientadors compartits i unes línies estratègiques bàsiques”. També preveu la creació de “mecanismes de seguiment que permetin avaluar-ne l’evolució en el temps”, amb l’objectiu de garantir-ne l’eficàcia i l’adaptació a la realitat canviant de l’illa.

Crida al consens polític i social

Un dels aspectes que el conseller subratlla especialment és la necessitat que l’Estratègia sigui “el màxim d’inclusiva i transversal possible”. Per això, la proposta planteja que s’elabori mitjançant “un procés de treball obert i dialogat”, amb la participació de “tots els grups polítics del Ple” i amb la possibilitat d’incorporar “les aportacions del teixit social, econòmic i associatiu de l’illa”.

Córdoba defensa que “el que plantejam és una estratègia de llarg recorregut, que pugui ser assumida per qualsevol equip de govern present i futur” i insisteix que vol que sigui “una eina de consens, no una bandera de part”.

Continuïtat i terminis

La proposició preveu que, en un termini màxim de “dotze mesos des de l’aprovació de l’acord”, el Consell Insular presenti al Ple “un primer esborrany d’Estratègia ‘Formentera, primer la gent que hi viu’”, perquè pugui ser debatut, enriquit i, si escau, aprovat amb el “màxim consens possible”.

A partir d’aquí, el Consell hauria d’informar periòdicament el Ple sobre “el desenvolupament i el seguiment de l’Estratègia”, amb l’objectiu de garantir continuïtat i transparència.