
Protestes juvenils al Marroc: “Hi ha un desajustament entre les prioritats del règim i les realitats dels marroquins”
Les protestes que van esclatar a principis de setembre al Marroc, protagonitzades principalment per joves de la generació nascuda entre els anys noranta i els dos mil, responen a diversos factors estructurals de la societat marroquina. Així ho explica David Alvarado, politòleg, periodista i investigador especialitzat en el Magrib i els règims híbrids autoritaris, establert a Rabat des del 2003.
Autoritarisme híbrid
Alvarado assenyala que el Marroc viu en un context on el poder polític manté una forta dissonància amb la realitat del poble. Defineix el sistema com un autoritarisme híbrid, en què existeix una aparença de democràcia i pluralisme —amb partits, constitució i eleccions— però on el rei Mohammed VI conserva el control sobre gairebé totes les àrees de decisió. A més, hi ha una forta sensació de manca de correspondència entre les necessitats reals de la població i les prioritats de les autoritats, que estan volcades en assumptes com el Mundial de Futbol 2030 i el Mundial de Futbol Africà.
Aziz Ajanuch, Cap de Govern
En aquest marc, el cap de govern, Aziz Ajanuch, actua més com un gestor de les polítiques reials que com un líder independent. Ajanuch, empresari multimilionari, és percebut com el símbol d’una elit econòmica privilegiada, molt allunyada de la realitat de la majoria de la població, que pateix desigualtat, inflació i serveis públics precaris.
Detonants
El detonant immediat de les actuals protestes va ser la mort de vuit dones embarassades a Agadir, víctimes de cesàries mal practicades en un hospital públic. Aquest succés va provocar una onada d’indignació que, segons Alvarado, es va canalitzar a través de la plataforma Discord, on joves activistes amb estudis universitaris van començar a organitzar-se i a coordinar mobilitzacions. El moviment, que va començar amb desenes de membres, va créixer fins a aplegar milers de participants i s’ha estès a altres ciutats del país.
Prioritats i Mundial 2030
Els manifestants exigeixen una reorientació de les prioritats del govern, amb més inversió en sanitat, educació i serveis públics, així com la dimissió d’Aziz Ajanuch i el boicot a les seves empreses. També denuncien que el Mundial 2030, que el Marroc acollirà juntament amb Espanya i Portugal, simbolitza la mala gestió de les prioritats públiques, ja que s’hi destinen recursos mentre amplis sectors del país viuen en precarietat.
Ferits i morts
Segons l’investigador, les mobilitzacions han deixat desenes de ferits i almenys tres morts, fet que ha portat els organitzadors a decretar una pausa estratègica per repensar l’estratègia i evitar l’escalada de tensió, ja que els mitjans de comunicació —majoritàriament autocensurats— estaven començant a criminalitzar les protestes.
Altres protestes
Segons l’expert, aquestes manifestacions no es poden entendre de manera aïllada, sinó com una continuïtat de moviments socials anteriors, com els moviments del Rif, les portestes del campament de Gdeim Izik de 2010 —on milers de ciutadans sahrauís van reclamar millors condicions de vida, oportunitats laborals, accés a l’habitatge i el final de la discriminació— o el Moviment del 20 de Febrer del 2011, inspirat en la Primavera Àrab.
També s’hi pot afegir el malestar generat per la signatura dels Acords d’Abraham el desembre de 2020, quan el govern marroquí va restablir relacions diplomàtiques amb Israel a canvi del reconeixement dels Estats Units sobre la sobirania marroquina del Sàhara Occidental, una decisió rebutjada per bona part de la població, fortament solidària amb la causa palestina.
Escenaris
De cara al futur, Alvarado considera probable que, amb el temps, les mobilitzacions perdin intensitat i que les autoritats intentaran apaivagar la situació amb reformes simbòliques però no estructurals. Tot i això, apunta que una fita important seria la destitució d’Ajanuch, encara que el rei no ho farà per evitar donar una imatge de debilitat davant la població. Una altra opció es que es readicalitzi aquest moviment i incorpori demandes més explícitament polítiques.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.