Aquest matí, a la secció “Pardals al Cap”, el gestor cultural Miquel Costa ha presentat una lectura sintètica i simbòlica de L’Odissea d’Homer, resumida en deu mini-capítols que expliquen el viatge d’Ulisses a través d’arquetips i estructures narratives universals.

Costa ha explicat que els mites clàssics formen part d’un recull de relats que també es poden interpretar des d’una perspectiva simbòlica i cultural, ja que sovint reflecteixen processos humans que es repeteixen al llarg de la història.

“Heroi universal”

En aquesta línia, ha fet referència al treball de Joseph Campbell, investigador dels mites i les religions, que va formular el concepte del “mite de l’heroi universal”: una estructura narrativa comuna en diferents cultures que descriu el viatge del protagonista. Ulisses, segons Costa, n’és un exemple paradigmàtic.

Ordre

Costa ha explicat que el punt de partida és el món en ordre: Ulisses viu a Ítaca amb Penèlope i el seu fill, regnant i duent una vida estable. Aquest “món ordinari” és el marc inicial que aviat es trencarà i que, al final del periple, haurà de ser restablert.

Crida a l’aventura

La història avança amb la crida a l’aventura, representada per l’obligació moral i política de participar en la Guerra de Troia. Tal com ha recordat Costa, l’heroi sovint dubta: en el cas d’Ulisses, fins i tot fingeix estar boig per evitar anar al front, tot i que finalment accepta el seu destí.

Mentor

En aquest camí apareix la figura del mentor, el personatge savi que guia l’heroi. En L’Odissea, aquest paper el fa la deessa Atena, que acompanya Ulisses i li ofereix saviesa i protecció.

Viatge

El viatge comença realment quan l’heroi travessa el primer llindar, el punt de no retorn: en aquest cas, el moment en què Ulisses assumeix la seva participació a la guerra.

Proves simbòliques

A partir d’aquí, es desplega un conjunt de proves simbòliques, reptes i episodis que transmeten valors com l’ingeni, l’autocontrol, la lleialtat o l’amistat.

“Moment fosc”

El relat inclou també el moment fosc, representat pel descens a l’Hades. Aquest episodi simbolitza el punt en què l’heroi reconeix les seves limitacions i la seva pròpia mortalitat, un tram essencial en qualsevol procés vital profund.

Gran prova

Ja en la recta final, arriba la gran prova: Ulisses ha d’escollir entre dues rutes igualment perilloses —la costa amb un monstre o la mar amb el risc d’un remolí provocat per Posidó. Segons Costa, aquesta és la decisió clau que defineix l’heroi.

Restabliment de l’ordre

La recompensa arriba amb el retorn a Ítaca, on Ulisses restaura l’ordre i recupera la seva llar. Per Costa, aquest retorn simbolitza no només el final del trajecte físic, sinó la transformació personal. 

Harry Potter i altres exemples

Tal com ha explicat el col·laborador aquest exquema s’extrapola a gairebé qualsevol relat. En aquest cas ho hem amb la saga de Harry Potter, on es poden detectar paral·lelismes evidents amb l’Odissea. Igual que Ulisses, Harry comença en un món ordinari —la casa dels Dursley— fins que rep la crida a l’aventura amb la carta de Hogwarts. A diferència d’Ulisses, el seu mentor no és una deessa sinó Dumbledore, la figura que li ofereix guia i saviesa. Les proves simbòliques tampoc falten: cada curs a Hogwarts inclou reptes que posen a prova el seu coratge, la intel·ligència o la lleialtat, igual que els episodis que Ulisses supera al mar.

Podeu escoltar la secció sencera a continuació: