Com i quan vam començar a mirar el cel? Per què necessitàvem entendre el moviment de les estrelles? Per donar resposta a aquestes preguntes, Jordi Alemany, de l’Associació Astronòmica de Formentera, ens convida a fer un viatge de més de 5.000 anys que comença quan la comprensió del cosmos no partia de la curiositat científica, sinó d’una pura qüestió de supervivència.
L’arqueoastronomia: llegir el cel per sobreviure
En els seus inicis, fa cinc mil·lennis, detectar els patrons del cel permetia a les comunitats humanes anticipar les estacions, organitzar l’agricultura, saber quan caçar o migrar i orientar-se i mesurar el pas del temps. Aquestes primeres observacions van donar lloc als primers calendaris i a megàlits com el famós monument de Stonehenge, a Anglaterra, o estructures com la de Napta Playa, a Egipte, alineats amb precisió amb els solsticis o certs grups d’estrelles per marcar els cicles naturals.
Del registre a la predicció: Mesopotàmia, Egipte i la Xina
Amb el sorgiment de les primeres civilitzacions i l’escriptura, l’astronomia va fer un salt qualitatiu: va passar de ser una eina de lectura del present a un mètode de predicció del futur.
A Mesopotàmia, els astrònoms van ser capaços de calcular els cicles de repetició d’eclipsis solars i llunars. A l’antic Egipte, l’atenció se centrava en Siri (Sirius), l’estrella més brillant del cel nocturn, l’aparició de la qual marcava la crescuda anual del riu Nil i l’inici de l’època fèrtil.
Per la seva banda, a la Xina es conserven registres d’una precisió extraordinària. Un dels més fascinants data de l’any 1054 dC, quan van documentar una explosió estel·lar —una supernova— tan potent que es va poder veure a plena llum del dia durant 22 mesos. Avui dia, la comunitat científica sap que les restes d’aquell esdeveniment astronòmic són les que formen la coneguda nebulosa del Cranc.
Grècia i el naixement de la mirada científica
La tercera gran etapa abordada a l’espai d’avui ens situa a la Grècia clàssica, on la gran pregunta va deixar de ser quan passarà per convertir-se en per què passa. Va ser el moment en què la ciència i la filosofia es van donar la mà.
Aristòtil va defensar el model geocèntric (la Terra al centre de l’univers), una idea intuïtiva que va perdurar gairebé 2.000 anys. Aristarc de Samos (segle III aC), 1.800 anys abans que Copèrnic, ja va proposar que era la Terra la que girava al voltant del Sol, tot i que la seva hipòtesi no va reeixir en la seva època.
Eratòstenes, director de la Biblioteca d’Alexandria, va aconseguir calcular el diàmetre de la Terra amb una precisió sorprenent utilitzant només l’ombra d’un pal en dues ciutats diferents i conceptes bàsics de trigonometria. Hipparcos va elaborar el primer gran catàleg d’estrelles, la nomenclatura i mesuraments del qual continuen sent vàlids en l’astronomia moderna.
Ptolemeu va escriure l’Almagest, la gran enciclopèdia astronòmica de l’antiguitat, fixant la línia divisòria entre l’astronomia i l’astrologia.
Nova cita de Formentera mira al Cel
Des de l’Associació Astronòmica de Formentera recorden que a aquells que vulguin observar el cel nocturn, la pròxima activitat d’observació d’espai profund organitzada per l’entitat tendrà lloc el divendres 11 de setembre a Can Marroig.