Demà dijous 15 de maig el Consell de Formentera comença a aplicar les restriccions al trànsit de vehicles de motor as Cap de Barbaria i als accessos as caló des Mort i la zona des Ram, que estaran en vigor fins al 15 d’octubre, segons s’aprovà en els plens d‘abril i febrer.

En aquests espais només s’hi podrà accedir a peu o en bicicleta, si bé les persones amb mobilitat reduïda i, en el cas des Ram i es caló des Mort, els residents de la zona, estaran exempts de la prohibició de pas. A més, els serveis d’emergències o vehicles d’organismes oficials també queden exclosos de la restricció. L’objectiu d’aquesta mesura és protegir aquests espais naturals i garantir la seguretat de residents, visitants i el pas dels serveis d’emergència.

En el cas des Cap de Barbaria, la restricció es començà a implementar el 2017 i persegueix evitar les situacions de massificació que es registraven en la finca pública de ‘Sa Tanca d’allà dins’. A l’altura del kilòmetre 6,5 de la carretera des Cap els vehicles trobaran una barrera que no podran franquejar i dos zones d’aparcament amb capacitat per a 60 cotxes i 100 motocicletes. A partir d’aquí, els visitants hauran de recórrer a peu o en bicicleta l’1,7 km que separa la tanca del far des Cap i uns pocs centenars de metres més per arribar a la torre de defensa des Garroveret (segle XVIII). En l’horari de màxima afluència, d’11 a 13 h i de 18 a 22 h, hi haurà un vigilant al costat de la barrera que permetrà l’accés a persones amb mobilitat reduïda.

Caseta del control d’accés as Caló des Mort. CIF

Pel que fa a la zona des caló des Mort i es Ram, la restricció del trànsit, iniciada el 2022, s’establí per evitar els col·lapses que generava l’elevada circulació de vehicles, a més de l’erosió del ferm i el dany a la vegetació pròxima al camí produït per l’estacionament descontrolat.

Cal esmentar que els vehicles de motor poden aturar per recollir o deixar passatgers, però hauran d’aparcar a la zona urbana des Copinar, pròxima als accessos as caló des Mort i es Ram.

Cotxe estacionat sobre l’espai protegit, l’estiu de 2020. 7bts/Arxiu