Les educadores de les escoletes públiques de Formentera —Sa Miranda, a Sant Francesc, i l’escoleta de Sant Ferran— s’han sumat avui a la jornada de vaga convocada a tot l’Estat per les treballadores del sector d’educació infantil de 0 a 3 anys. Tània Carrasco, Núria Font i Mireya Garrido han explicat a Ràdio Illa les reivindicacions del col·lectiu, acompanyades per una desena de companyes que s’han acostat a l’estudi per recolzar-les. Aquesta tarda acudiran a la manifestació convocada a Eivissa a les 18 hores.
“No guardem, eduquem”
Una de les primeres reivindicacions de les educadores és precisament la de canviar el nom amb el qual es coneix popularment el seu espai de treball. “Si comencem per transformar la paraula guarderia per escoleta o escola infantil, ja donaríem valor al concepte i a l’etapa”, ha dit Tània Carrasco. El terme guarderia, argumenten, invisibilitza la tasca real que fan: acompanyar els infants en les primeres relacions socials fora del marc familiar, en l’aprenentatge de caminar, menjar sols, parlar i en el seu desenvolupament emocional i cognitiu. “La base de tot l’aprenentatge posterior comença aquí“, ha subratllat Mireya Garrido.
El problema de les ràtios: el doble que a Europa
El gruix de les reivindicacions gira al voltant de la reducció de les ràtios. Espanya es troba molt per sobre dels estàndards europeus: mentre la Unió Europea recomana 4 infants per adult en el primer any de vida, aquí la llei en permet 8. En el segon any, Europa fixa un màxim de 6, i a les Illes Balears arriba a 12. En el tercer any de vida, el màxim europeu és de 8, mentre que a Espanya s’arriba als 20 per educadora, i a les Balears als 18.
Les educadores han descrit amb un exemple concret el que suposa tenir 18 infants de dos i tres anys sota la responsabilitat d’una sola persona: “Imagina’t que hi ha dos infants que volen el mateix jogueroi i entren en conflicte. A la vegada, un o dos infants porten caca i cal canviar-los. Un altre acaba de caure. Un altre plora perquè s’ha acomiadat de la família i necessita ser acompanyat. I així fins a 18, cadascú amb la seva necessitat i individualitat, totes simultànies”. Carrasco ho ha resumit amb una expressió que han fet seva: “La dolça violència. No atendre una necessitat en el moment en què es produeix és una agressió per a l’infant i genera culpa i desgast en nosaltres”.
Burocràcia sense temps per fer-la
Un altre dels problemes que han posat sobre la taula és la càrrega burocràtica creixent que s’ha afegit a la seva tasca, sense que hi hagi temps dins l’horari laboral per assumir-la. “Des que arribem fins que marxem estem atenent infants, des de les 7.30 fins a les 15.30 h. No tenim temps per fer els papers, les reflexions pedagògiques, les reunions d’equip ni les tutories amb les famílies. Ho hem de fer fora d’horari“, ha explicat Font.
A Formentera cobren bé, però s’adhereixen per solidaritat
Les tres educadores han reconegut obertament que les seves condicions salarials a Formentera són millors que la mitjana estatal, i que el Consell Insular les remunera adequadament. Tot i això, han justificat la seva participació en la vaga per solidaritat amb les companyes d’altres territoris, on els salaris molt baixos i les ràtios desorbitades fan la situació insostenible. “Si ens paguessin més, millor, però no és la nostra demanda principal. La nostra gran reivindicació és la reducció de ràtios, perquè si no arribes, no arribes, independentment del sou”, ha dit Carrasco.
Les famílies, majoritàriament a favor
Aquest matí les educadores s’han reunit a les portes de l’escoleta de Sant Ferran per compartir amb les mares i pares les seves reivindicacions. La resposta de les famílies, segons afirmen, ha estat de suport majoritari. D’una banda, gairebé totes les famílies han decidit no portar els infants avui a l’escoleta. D’altra banda, “les que han hagut de portar-los ens han dit que estan amb nosaltres. Al final, les famílies viuen cada dia la realitat de les aules i saben del que parlem. Noten quan som parella educativa i noten quan no ho som”, ha dit Font.
Sobre els serveis mínims —fixats per la Conselleria en una educadora per cada tres aules, a més de l’equip directiu—, les educadores han exposat: “Si partim de la base que les ràtios habituals ja són insuficients, un servei mínim d’una per tres aules és inviable. Ens alegrem que les famílies hagin entès la situació i no hagin portat els infants, perquè si haguessin vingut totes, hauria estat un caos”.
El color groc, símbol de la reivindicació
El moviment porta el color groc com a símbol. “El groc és per donar llum a la invisibilització del 0-3“, ha explicat Garrido. La tradició va néixer a Catalunya, on diverses escoletes van començar a posar-se la samarreta groga cada dimecres com a forma de reivindicació continuada, fins que el moviment s’ha estès a tot l’Estat. Les educadores de Formentera conviden a la ciutadania —no només les famílies directament implicades— a acompanyar-les aquest tarda a la manifestació d’Eivissa, si és possible amb una samarreta groga.
